Arxiu d'etiquetes: Castella

Villena i de Castella, Enric de

Deixa un comentari

(Torralba, Castella, 1384 – Madrid, 15 desembre 1434)

Escriptor. Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós. Orfe des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella. Es relacionà des de molt jove amb els reis de la corona catalano-aragonesa (el 1400 ja sol·licitava l’ajuda de Martí I l’Humà per tal d’aconseguir de nou el marquesat de Villena), i passà llargues temporades per terres catalanes.

Acompanyà Ferran d’Antequera -que el mantingué sempre econòmicament- en la seva coronació, i després al setge de Balaguer (1413). Féu estades a Morella, Montblanc, València, Perpinyà i Tolosa, i el 1415 anà a Avinyó, juntament amb Felip de Malla, com a ambaixador del rei.

El 1417, estant a València, acabà la redacció catalana (editada a la fi del segle XV) dels Dotze treballs d’Hèrcules, que ell mateix traduí al castellà (versió publicada el 1482); la dedicatòria del llibre, adreçada a Pere Pardo de la Casta, fou plagiada per Joanot Martorell en la seva dedicatòria del Tirant lo Blanc.

Atret per la festa dels jocs florals que se celebraven a Barcelona, el 1413 hi participà personalment i en deixà una descripció detallada al seu Arte de trovar, que constitueix una preceptiva de l’escola poètica tolosana i que influí en els poetes castellans de l’època (en especial sobre el marquès de Santillana, amic personal de Villena, amb qui mantingué estretes relacions). Els últims anys de la seva vida, els passà retirat a la seva senyoria d’Iniesta.

Home molt popular al seu temps, sempre mancat de diners, la seva figura i la llegenda creada entorn d’ella serviren de tema literari a Ruiz de Alarcón, Rojas Zorilla, Quevedo i Hartzenbusch.

Tudela, Lliga de

Deixa un comentari

(Tudela, Navarra, 1460)

Aliança formada per Joan II de Catalunya, per tal d’intervenir en els afers de Castella, contra Beltrán de la Cueva i el rei Enric IV.

En formaven part, entre d’altres, l’almirall Fadrique Enríquez, l’arquebisbe de Toledo, Alonso Carrillo, el marquès de Santillana i el de Villena.

Olivares, comte-duc d’

3 Respostes

(Roma, Itàlia, 6 gener 1587 – Toro, Castella, 22 juliol 1645)

(Gaspar de Guzmán y Pimentel)  Polític castellà. Primer ministre de Felip IV. A Catalunya, a diferència de Castella, l’autoritat reial estava fortament limitada per les institucions i els sistemes constitucionals del país, i el rei difícilment podia disposar dels homes i les finances catalanes. Olivares, per engegar la seva política internacional, necessitava la participació activa de tots els regnes peninsulars. El projecte va trobar serioses dificultats entre els estats de la corona catalano-aragonesa i a Portugal.

El seu pla consistia essencialment en la unió d’armes o cooperació militar en la formació d’un exèrcit únic, i en una contribució econòmica (exigències sobre el quint a Catalunya), i ambdues contribucions les compensava amb l’abolició del monopoli castellà sobre els càrrecs de l’administració reial, encara que la noblesa castellana, d’altra banda, no es mostrà pas partidària d’abandonar aquest monopoli.

Les necessitats militars a Itàlia i a Alemanya el decidiren a forçar la contribució de Catalunya i Portugal sense resultats satisfactoris. Malgrat les dificultats, havia obtingut algunes victòries a Itàlia i a Alemanya. Aquests èxits militars decidiren França a declarar la guerra a Espanya (1635).

Olivares volia assegurar la contribució catalana en diners i homes a la guerra contra França, de manera que organitzà l’ofensiva a través de Catalunya (1637), ofensiva que fracassà. Un any més tard l’exèrcit francès era derrotat a Fuenterrabía. S’esperava, però, una ofensiva francesa al Principat, i Olivares introduí tropes reials a Catalunya, cosa que agreujà encara més la situació política en provocar els primers xocs violents entre la població rural i els soldats.

La revolta popular catalana culminà el Corpus de Sang amb l’assassinat del virrei, comte de Santa Coloma, i les tensions amb les institucions catalanes provocaren els pactes d’aliança d’aquestes amb França (1640) i la guerra dels Segadors. Els portuguesos es negaren a participar en la campanya de submissió de Catalunya i la revolta es generalitzà també a Portugal (1642), i, encara, aquell mateix any, i abans que per pressió de la noblesa castellana Olivares fos apartat del poder (gener 1643), es produí un moviment secessionista a Andalusia comandat pel duc de Medina-Sidònia.

Olivares, fracassat, morí confinat.

Ferran IV de Castella-Lleó

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 1285 – Jaén, Andalusia, 1312)

Rei de Castella-Lleó (1295-1312). Es va aliar amb Jaume II de Catalunya-Aragó per repartir-se el regne de Granada, empresa que fou abandonada i hom només pogué conquerir Gibraltar (1309).

Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomàs

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, 21 desembre 1646 – Estremoz, Portugal, 29 juny 1705)

Noble i almirall de Castella. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada.

Azaña y Díaz, Manuel

Deixa un comentari

(Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940)

Polític. Essent president de la II República (1931-33), s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932).

Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s’instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28 febrer 1939).

Almirra, tractat d’

3 Respostes

(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó, 26 març 1244)

Tractat signat al castell d’Almirra.

Quan Jaume I de Catalunya havia conquerit bona part del regne de València, l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X el Savi, fracassà en l’intent d’apoderar-se de Xàtiva i Alzira, però s’emparà en canvi d’Énguera, que també corresponia a la zona d’expansió de la Corona d’Aragó. Com a represàlia, Jaume I s’apoderà de Villena.

Finalment tingué lloc l’entrevista, en la qual els dos sobirans es tornaren mútuament llurs conquestes i acordaren de respectar la línia divisòria que passava per Villena i la vall de Biar.

Almansa, batalla d’

3 Respostes

(Almansa, Castella, 25 abril 1707)

Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d’Almansa (entre la Manxa i el País Valencià), entre les tropes de Felip V de Borbó, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III de Catalunya.

La victòria dels filipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s’abolien les seves constitucions i s’hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

Alianza Editorial

Deixa un comentari

(Madrid, 1965 – 1989)

Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.

Alfons VIII de Castella

3 Respostes

(Sòria, Castella, 1155 – Gutierre Muñoz, Castella, 1214)

Rei de Castella. Concertà amb Alfons I de Catalunya-Aragó el tractat de Cazola (1179).