(Illes Balears, segle XV)
Eclesiàstic. Fou canonge i vicari general de la diòcesi de Mallorca.
És autor de l’obra Pastoralis de primatu papae et in detractores Ecclesiae. Versificà en llatí. És fama que compongué diversos epitafis, entre ells el del sepulcre de Ramon Llull.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Poeta. Cavaller, autor de composicions en català, participà en el certamen poètic convocat a València el 1486 per Ferran Dies.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Dama. Era filla del duc Alfons I de Gandia i de Violant d’Arenós. Germans seus foren Alfons II de Gandia i Pere de Villena.
Es casà amb el seu cosí Jaume de Prades. En tingué dues filles: Violant, casada amb Bernat Joan de Cabrera, i una altra de maridada amb el comte de Ventimiglia.
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte. El 1455 succeí Guillem Sagrera a les obres de la Llotja mallorquina.
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. El 1430 fou un dels garantidors de les treves convingudes per cinc anys amb Castella.
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Són conegudes les seves activitats cavalleresques entre 1447 i 1452, que el dugueren a desafiaments bastant accidentats.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Als darrers temps del rei Martí I l’Humà fou delegat davant d’ell pel duc Alfons I de Gandia per palesar els drets d’aquest a la corona catalano-aragonesa si el monarca moria sense fills vivents.
El 1410, mort ja el rei, exercí funcions pacificadores de les bandositats existents a València. El 1425 fou un dels qui juraren no prestar cap ajut a l’infant Enric d’Aragó contra Castella.
Eren fills de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç, i de Castellana de Cabanyelles, i germans de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.
Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV) Senyor de Faura.
Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Primer senyor de Segart i d’Albalat de Segart. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XV) Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d’altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.
Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles (València, segle XIV – 1407) Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l’ambaixada d’Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III.
Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fou l’avi de:
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. En 1412 participà al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Noble i marí. Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià, i germà de Berenguer i de Nicolau. Serví Joan I. Més tard fou camarlenc del rei Martí I l’Humà. El 1399 dirigí un atac naval contra la costa del nord d’Àfrica. L’escomesa principal, llançada contra Bona, fou resistida pels sarraïns.
El 1405, el seu bàndol nobiliari, del qual era considerat el cap, es trobava en lluita ben seguida amb l’oposat dels Soler i els Centelles. Quan Martí l’Humà decidí tallar aquestes bandositats, Pere de Vilaragut s’avingué a lliurar-se a la justícia per facilitar la pacificació (1406).
Durant l’interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d’Urgell, com els seus familiars. No acatà les treves establertes aleshores a València.
Dades dels Països Catalans 