(València, Horta)
(of: del Cabanyal) Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí.
En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes.
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Cartoixa de la Mare de Déu d’Aracristi (dita també del Puig, llat: Ara Christi). Situada a l’esquerra de la carretera de València a Barcelona.
Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640. Felip IV li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835.
L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla.
(Xirivella, Horta)
Veïnat, molt pròxim a la integració amb el nucli principal.
(Xirivella, Horta)
Veïnat, situat prop del terme de Picanya.
(Xirivella, Horta)
Veïnat, format per un grup d’alqueries remarcables per l’antiguitat de llur construcció (probablement dels segles XIII i XIV).
Actualment és gairebé despoblat.
(Meliana, Horta)
(o Roca) Llogaret, situat vora el mar, al límit amb el municipi de Foios.
(Xirivella, Horta)
Veure> les Alqueries d’Alòs (veïnat).
Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014)
Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València.
L’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d’ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població.
El poble, una antiga alqueria d’origen islàmic, conserva el palau senyorial, del segle XVII. L’església parroquial és d’estil neoclàssic.
Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,98 km2, 35 m alt, 3.219 hab (2014)
(ant: Alfara de l’Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles) Situat a la dreta del barranc de Carraixet, al nord de la ciutat de València.
L’agricultura, totalment de regadiu, s’alimenta amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme. La principal font de riquesa del municipi és, però, la indústria, sobretot teuleries i rajoleries.
El poble, pràcticament unit al nucli urbà de Montcada, era una antiga alqueria islàmica. L’església parroquial de Sant Bartomeu va ser edificada el 1732 al lloc del primitiu temple gòtic. Al poble hi ha també l’antic palau senyorial de Cruïlles i, cap al sud, l’antic convent franciscà de Sant Dídac, de finals del segle XVI, avui convertit en fàbrica de llumins.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 10,1 km2, 6 m alt, 21.305 hab (2014)
Situat al sud de la ciutat de València.
L’agricultura de regadiu (hortalisses i arròs) ocupa tot el terme i s’alimenta d’aigua de la sèquia de Favara. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels mateixos propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar oví, cabrum, boví i porcí). Tanmateix, la principal activitat econòmica del municipi és avui la indústria (mobles de fusta, begudes, productes químics), el desenvolupament de la qual ha provocat els darrers anys un fort creixement de la població.
El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba a 5 km de la ciutat de València; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Do, construïda el segle XVIII.
Dins el terme es troben els caserius o llogarets de l’Orba, del Tremolar i de Sant Jordi d’Alfafar i el despoblat de Ravissanxo.
Àrea comercial de València.
Enllaç web: Ajuntament
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 