Alfons IV de Catalunya

(Medina del Campo, Castella, 24 febrer 1396 – Nàpols, Itàlia, 27 juny 1458)

“el Magnànim”  Rei de Catalunya-Aragó (1418-58). IV de Catalunya, V d’Aragó, III de València, I de Mallorca i I de Nàpols. Fill de Ferran I de Catalunya i d’Elionor d’Alburquerque.

Es casà amb Maria de Castella (1415), germana del rei castellà Joan II. En ésser proclamat rei, convocà Corts, a las quals demanà capital per a les operacions a Itàlia. Les Corts l’hi negaren i, en una posterior convocatòria (1419-20), el rei acceptà llurs condicions per tal d’obtenir 50.000 florins.

El 1420 marxà a Sardenya, on reduí els nuclis de revoltosos, i després a Còrsega, on s’apoderà de Calvi i posà setge a Bonifaci. L’any 1421, aixecà aquest setge davant la possibilitat d’heretar el regne de Nàpols. Alfons IV entrà a Nàpols i fou reconegut hereu i virrei (1421). Va vèncer els genovesos i els angevins a la batalla naval de la Foç Pisana i després signà la pau amb Gènova i el duc de Milà. Els seus antics partidaris, però, conjuntament amb els angevins, promogueren (1423) una revolta ciutadana que el deixà reduït als castells Nou i de l’Ou, i per aixó tornà a Catalunya.

Un cop a la Península intervingué en la política castellana i ajudà els seus germans Enric i Joan contra el conestable Álvar de Luna. L’any 1429 envaí Castella amb forces pròpies i del seu germà Joan, rei de Navarra, però finalment acordà una treva de cinc anys (1530). Mentrestant mantenia les seves aspiracions a Nàpols: el 1421 arribà a sengles acords amb el papa i Joana II de Nàpols. Tanmateix decidí anar a Sicília i no a Nàpols (1432). Aquell any morí assassinat el seu principal valedor, Gionni Caracciolo, i els seus partidaris reaccionaren obligant Joana II de Nàpols a reconèixer hereu el rei aragonès (1433). Al cap de poc temps moria Lluís III d’Anjou (1434) i després Joana (1435), que en última instància designà Reiner d’Anjou com a successor. Aleshores Alfons IV es dirigí a Nàpols, però un estol genovès el vencé i capturà a Ponça (1435). Empresonat a Milà, el duc Felip M. Visconti l’alliberà per la suma de 30.000 ducats d’or. Alfons decidí de restar a Itàlia i amb l’ajut d’un estol català emprengué la conquesta de Nàpols i, després d’una llarga campanya (1436-42), entrà triomfalment a la ciutat (1443). El 1444 acordà una treva amb Gènova, però la mort del duc de Milà (1447) tornà a encendre la lluita per succeir-lo, en la qual finalment s’imposà Sforza.

A partir d’aleshores restà sempre a Itàlia, envoltat d’una brillant cort de pintors, escultors, literats i humanistes. D’altra banda, efectuà una política imperialista molt ambiciosa destinada a protegir el comerç català amb Orient; pactà el vassallatge del vaivoda de Bòsnia (1444), d’Albània (1447) i Sèrbia, intervingué a Rodes, Egipte, Xipre i Síria, i intentà la conquesta de Constantinoble. Amb aquest objectiu organitzà una croada contra els turcs i envià ambaixadors al preste Joan i a l’emperador de Trebisonda. Constantinoble caigué a mans dels turcs (1453), circumstància que posà en situació molt difícil l’imperi oriental catalanoaragonès, el qual, a la mort del Magnànim, s’enfonsà completament.

Durant el seu regnat exerciren el virregnat a la Península la reina Maria i el seu germà i successor Joan. A Catalunya es produïren els senyals més clars de la crisi econòmica en les lluites aferrissades entre bandositats nobiliàries rivals; l’actitud cada cop més conservadora de les classes poderoses davant les reivindicacions dels remences; les aspiracions més o menys democràtiques de la Busca enfront de les oligarquies urbanes; i, a Mallorca, la lluita entre “forans” i “ciutadans”.

29 pensaments sobre “Alfons IV de Catalunya

  1. Retroenllaç: Assereto, Biagio | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Artau, Francesc | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Aragó y Fernández de Córdoba, Pedro Antonio de | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Anjou | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Alagno, Lucrèzia d’ | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Lucrècia d’Alagno | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Vilamarí, Bernat I de | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Vilafranca, Joan de | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Toledo, pau de | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Tallander, Antoni | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Soler, Joan | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Sicília, influència catalana a | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Roís de Corella i Llançol de Romaní, Joan | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Roís de Corella i de Santacoloma, Eiximèn Peres | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Ribelles, Joan | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Requesens i de Santacoloma, Galceran de | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Renat I de Provença | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Remences, Segona Guerra dels | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Pujades, Mateu | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Pontons, Berenguer de | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Ponça, batalla de (1435) | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: pecador remut, Lo | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Pagès, Joan | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Olzina, Antoni d’ | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Nava, Joan de | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Mur, Lluís de | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Càller, influència catalana a | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Joan I de Foix | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Gènova, guerres contra | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s