Arxiu d'etiquetes: vidriers

Valls, Josep

(Barcelona ?, segle XVIII)

Mestre vidrier. Agremiat i instal·lat a Barcelona el 1741. Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789.

Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construiren a Barcelona (1789), així com un termòmetre (1789) i un baròmetre (1792) portàtils.

Thierry de Metz

(Metz, Alemanya, segle XV – Barcelona ?, segle XV)

Vitraller. Actiu a Barcelona, féu vitralls per a la catedral i per a la casa de la ciutat (1449 i 1465).

Treballà també, a Barcelona, vitralls per a la catedral de Saragossa.

Solé i Ventura, Euda

(Barcelona, 1901 – 2 setembre 1994)

Ceramista i esmaltadora de vidres. Fou deixebla de Francesc Quer.

Obtingué medalla d’or en una de les Exposicions d’Arts Decoratives celebrades a París.

Sala i Taxonera, Benvingut

(Arenys de Mar, Maresme, 1870 – París, França, 1939)

Vidrier. Establert a París, on obtingué un gran èxit. Moltes de les seves obres foren adquirides pel govern francès.

Són bon característics en la seva producció els animals, les gerres, les copes, de colors clars i formes guerxes.

Els seus fills i continuadors foren:

Joan Sala i Manau  (Arenys de Mar, Maresme, 1895 – París, França, segle XX)  Vidrier. Col·laborà assíduament amb el seu pare, a França, i en compartí el seu gran èxit.

Joaquim Sala i Manau  (Barcelona, 1900 – París, França, 1923)  Vidrier. Col·laborà estretament amb el seu pare i el seu germà.

Rigalt i Blanch, Antoni

(Barcelona, 11 febrer 1850 – 12 desembre 1914)

Artista. Aprengué l’ofici de vidrier al taller de Francesc Vidal i muntà un taller propi de vidres pintats.

Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords i Muts de Barcelona i professor auxiliar de Llotja. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A l’Exposició Universal del 1888 guanyà una medalla d’or.

Corresponsal artístic de “La Ilustración Española y Americana”, de Madrid. Participà personalment a la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896).

Revifà la tècnica del vitrall policromat, que s’havia perdut, amb pastes de Tiffany, i aconseguí obres d’autèntica qualitat.

S’associà amb Jeroni F. Granell i Manresa i fundaren la societat Rigalt, Granell i Cia, la casa catalana més important dedicada a la realització de vitralls.

Més tard s’establí pel seu compte i seguí realitzant grans vitralls per a nombroses cases barcelonines.