Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Grimau, Pere

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Ciutadà. El 1396 fou membre de l’ambaixada que anà a Sicília per sol·licitar la vinguda immediata a Catalunya del rei Martí I l’Humà, després de la mort de Joan I el Caçador.

Com a síndic de Perpinyà, tingué una actuació destacada al parlament català de l’Interregne (1412). Fou un dels sis parlamentaris elegits per auxiliar el governador de Catalunya a prendre mesures de defensa per a Tortosa, ciutat on era reunit el parlament.

També resultà elegit entre els vint-i-quatre components de la junta executiva de l’assemblea. Fou designat per a la comissió que havia d’assistir a la proclamació de la sentència de Casp en representació del parlament català.

Gallac (varis)

Berenguer de Gallac  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a la campanya per la conquesta de València (1238) i a d’altres més al sud. Fou recompensat amb una casa a la capital i 8 jovades de terra de conreu a la Vall d’Albaida.

Bernat de Gallac  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne (1410-12). Més tard (1419-22) fou el tutor del fill de Margarida de Prades, Joan Jeroni de Vilaragut, i del cavaller valencià Joan de Vilaregut. El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria de Castella.

Joan Gallac  (Catalunya, segle XV)  Vice-conseller de Joan II el Sense Fe. El 1459 fou ambaixador seu al concili de Màntua.

Figuerola-Ferrety i Martí, Manuel de

(Barcelona, 1876 – Madrid, 1965)

Diplomàtic i segon marquès de Rialb.

Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de l’Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la guerra civil.

Ferrer (varis)

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Fenollet (varis/es)

Ademar de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.

Bernat de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.

Esclarmunda de Fenollet  (Mallorca, segle XIV)  Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.

Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV)  Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.

Guillem de Fenollet  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.

Febrer (varis)

Isidre Febrer  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Guardià del monestir d’Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.

Joan Febrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I d’Antequera prop d’Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s’hi negà.

Fava, Guillem

(Perpinyà, segle XIII – Tunis ?, Tunísia, vers 1307)

Comerciant. Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant l’ocupació francesa (1285), Alfons II de Catalunya el nomenà cònsol a Tunis (1291-94).

Posteriorment realitzà operacions comercials per a Jaume II de Catalunya-Aragó, i el 1300 novament fou cònsul a Tunis. La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans.

Falcs (varis)

Bartomeu de Falcs  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena.

Pere Falcs  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I d’Antequera prop de l’emperador d’Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent.

Fajadell (varis)

Bernat Fajadell  (Barcelona, segle XV)  Beneficiat de la catedral de Barcelona. Fou blasmat i ridiculitzat, amb motiu del seu abandó de la vida religiosa, en cinc poesies, posteriors al 1445, copiades al cançoner de la universitat de Saragossa.

Felip Fajadell  (Catalunya, segle XV)  Diplomàtic. Fou enviat (1428) per Alfons IV de Catalunya-Aragó, juntament amb Pere de Bònia, com a ambaixador davant el negus d’Eiopia.

Estanybós, Pere Guillem d’

(Rosselló, segle XIV)

Diplomàtic. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Se sotmeté arran de l’ocupació de 1344.

El seu principal servei fou l’ambaixada prop d’Alfons IV de Portugal, el 1347, tot just després de restar vidu el rei Pere de Maria de Navarra.

Convingué el nou matrimoni del seu sobirà amb la infanta Elionor de Portugal, filla d’Alfons. La boda se celebrà a Barcelona pel novembre de 1347.