Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Aranda, Francesc d’

(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)

Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran.

El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.

El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.

Mort Martí l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.

Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons i de la reina lloctinent Maria.

Aragall, Pere d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós.

El 1373, com a ambaixador d’aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.

Alerig, Jaume d’

Veure> Alarig, Jaume d’ (diplomàtic).

Albanell, Galceran

(Catalunya ?, segle XVI)

Cònsol a l’illa de Xiu (Quios), possessió genovesa a la mediterrània oriental que en un temps fou base naval de la Companyia catalana a Orient.

L’illa tenia gran importància comercial per posseir el monopoli del màstic. Albanell hi residí fins al 1566, any en què Xiu caigué en poder dels turcs.

Fou segurament el darrer cònsol català en aquella part de la Mediterrània.

Vives, Joan

(Catalunya, segle XVI)

Diplomàtic i escriptor.

Obres seves són: Ayuntamiento para la embajada de Saboya, Aforismos y sentencias sacados de Tucídides, para que en España se consideren los enemigos confederados, i Cartas originales al marqués de Hinojosa y al conde de Fuentes.

Vilanova, Vidal de

(Catalunya, segle XIV – vers 1353)

Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l’orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

El desembre de 1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l’orde de Montesa, permís que el 8 de juny de 1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers.

Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l’empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos.

Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d’Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.

Després, l’any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354).

Torrelles, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1261, en companyia de Ferran Sanxis de Castre, fill natural del rei, fou designat per Jaume I el Conqueridor com a ambaixador prop del rei Manfred de Sicília. Els tractes es feren a València amb els ambaixadors sicilians.

L’objecte de l’ambaixada, reeixit, era convenir el matrimoni de Constança, filla de Manfred, amb l’infant Pere, el futur Pere II, de qui Torrelles era acompanyant habitual.

Torrelles, Arnau (I) de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Castlà de Montesa (1298). Probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16).

Ambaixador a la cort pontifícia, d’on el papa l’envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.

Segurament fou el pare d’Arnau (II) de Torrelles  (Catalunya, segle XIII – després 1351)  Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.

Timor, Galceran de

(Aragó, 1254 – Roma, Itàlia, 1289)

Diplomàtic. Frare de l’orde de l’Hospital. Fill natural de Ramon (II) de Timor. Fou comanador de l’orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta.

Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d’obtenir certs pactes.

Morí a Roma, on s’havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.

Tàrrega, Pere de

(Catalunya, segle XIV)

Secretari de Pere III el Cerimoniós. Féu per compte d’aquest alguns serveis diplomàtics. El 1354 era ambaixador seu a Navarra.

Després fou secretari de l’infant Joan, duc de Girona, el futur Joan I. El 1369 formà part de l’ambaixada que concertà el matrimoni de l’infant amb Joana de Valois, filla de Felip IV de França. La mort de la princesa havia de frustrar el matrimoni.