Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Queralt, Dalmau de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Fou un dels ambaixadors de Jaume II d’Urgell, com a pretendent a la successió de la Corona catalano-aragonesa, que es presentaren davant les Corts Catalanes, reunides llavors a Barcelona, el 6 d’octubre de 1410.

Pellicer, Jaume

(Catalunya, segle XV)

Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bertran Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II.

Palou, Bernat de

(Catalunya, segle XIV)

Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós.

Formà part de l’ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau amb el rei castellà Pere I el Cruel.

Muntanyana, Ramon de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou ambaixador de Pere II el Gran a Anglaterra, prop del rei Eduard I.

Avançà les gestions de matrimoni entre la infanta Elionor d’Anglaterra i el futur Alfons II.

Mercer, Mateu

(València ?, segle XIV – Castella, vers 1360)

Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l’armada reial. L’any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d’Algesires (1344).

Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca.

Anà a l’expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l’almirall Bernat II de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l’Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d’Olocau.

El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.

Martí, Bernat

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic al servei de Jaume II el Just. En 1308 fou encarregat d’una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l’atac a Almeria.

Malferit, Mateu de

(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)

Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.

Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.

De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.

Fou el pare de Tomàs de Malferit.

Lloria, Nicolau de

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Potser nebot de l’amirall Roger de Lloria o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d’heretatge.

Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l’enviament d’auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.

Grimau, Pere

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Ciutadà. El 1396 fou membre de l’ambaixada que anà a Sicília per sol·licitar la vinguda immediata a Catalunya del rei Martí I l’Humà, després de la mort de Joan I el Caçador.

Com a síndic de Perpinyà, tingué una actuació destacada al parlament català de l’Interregne (1412). Fou un dels sis parlamentaris elegits per auxiliar el governador de Catalunya a prendre mesures de defensa per a Tortosa, ciutat on era reunit el parlament.

També resultà elegit entre els vint-i-quatre components de la junta executiva de l’assemblea. Fou designat per a la comissió que havia d’assistir a la proclamació de la sentència de Casp en representació del parlament català.

Gallac (varis)

Berenguer de Gallac  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a la campanya per la conquesta de València (1238) i a d’altres més al sud. Fou recompensat amb una casa a la capital i 8 jovades de terra de conreu a la Vall d’Albaida.

Bernat de Gallac  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne (1410-12). Més tard (1419-22) fou el tutor del fill de Margarida de Prades, Joan Jeroni de Vilaragut, i del cavaller valencià Joan de Vilaregut. El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria de Castella.

Joan Gallac  (Catalunya, segle XV)  Vice-conseller de Joan II el Sense Fe. El 1459 fou ambaixador seu al concili de Màntua.