Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Torrelles, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1261, en companyia de Ferran Sanxis de Castre, fill natural del rei, fou designat per Jaume I el Conqueridor com a ambaixador prop del rei Manfred de Sicília. Els tractes es feren a València amb els ambaixadors sicilians.

L’objecte de l’ambaixada, reeixit, era convenir el matrimoni de Constança, filla de Manfred, amb l’infant Pere, el futur Pere II, de qui Torrelles era acompanyant habitual.

Torrelles, Arnau (I) de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Castlà de Montesa (1298). Probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16).

Ambaixador a la cort pontifícia, d’on el papa l’envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.

Segurament fou el pare d’Arnau (II) de Torrelles  (Catalunya, segle XIII – després 1351)  Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.

Timor, Galceran de

(Aragó, 1254 – Roma, Itàlia, 1289)

Diplomàtic. Frare de l’orde de l’Hospital. Fill natural de Ramon (II) de Timor. Fou comanador de l’orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta.

Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d’obtenir certs pactes.

Morí a Roma, on s’havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.

Tàrrega, Pere de

(Catalunya, segle XIV)

Secretari de Pere III el Cerimoniós. Féu per compte d’aquest alguns serveis diplomàtics. El 1354 era ambaixador seu a Navarra.

Després fou secretari de l’infant Joan, duc de Girona, el futur Joan I. El 1369 formà part de l’ambaixada que concertà el matrimoni de l’infant amb Joana de Valois, filla de Felip IV de França. La mort de la princesa havia de frustrar el matrimoni.

Talamanca, Gaspar de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Serví a Nàpols amb Alfons IV el Magnànim. Hi restà amb el rei Ferran, fill natural i hereu d’Alfons.

El 1462 fou ambaixador del monarca a la generalitat de Catalunya, quan aquesta es trobava ja en guerra oberta amb Joan II.

Solà-Morales i de Rosselló, Josep Maria de

(Olot, Garrotxa, 1905 – 1996)

Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica.

És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984).

Foren germans seus:

Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló  (Olot, Garrotxa, 1907 – segle XX)  Diplomàtic.

Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  (Olot, Garrotxa, 1910 – Barcelona, 2003)  Arquitecte. Fou el pare de Manuel i d’Ignasi Solà-Morales i Rubió.

Seset ben Ishaq ben Yosef Benvenist

(Barcelona, 1131 – 1209)

Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic. És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela.

Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador. N’escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina.

Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea.

Servent, Lluís

(Barcelona, segle XV)

Diplomàtic. Serví Alfons IV el Magnànim.

El 1432, al castell de Rodes, en companyia del seu col·lega Rafael Ferrer i en presència d’alts jerarques de l’orde de l’Hospital, signà amb els ambaixadors d’Egipte un tractat de pau.

Serrat i Bonastre, Josep

(Barcelona, 26 octubre 1869 – 24 gener 1946)

Enginyer industrial.

Ocupà càrrecs importants d’ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l’Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona.

Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima.

És autor de moltes traduccions d’obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial.

El seu germà fou Francesc Serrat i Bonastre  (Barcelona, 9 gener 1871 – Madrid, 20 desembre 1952)  Diplomàtic. Fou ambaixador a Tànger, Belgrad (1924), Viena (1926), etc.

Serra, Guillem de

(Catalunya, segle XIV)

Diplomàtic.

Al servei de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor, aquesta el trameté com a ambaixador a Sicília (1372), davant el seu germà Frederic III el Feble, per tal de protestar dels compromisos que aquest contreia amb els angevins, en detriment de les vinculacions catalanes del reialme sicilià.