Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Borràs i de Bofarull, Josep

(Reus, Baix Camp, 1784 – Manila, Filipines, 1845)

Escriptor i diplomàtic. Tingué el consolat dels Estats Units a Barcelona.

És autor d’un diccionari de màximes d’autors clàssics i moderns.

Bònia, Pere de

(Catalunya ?, segle XV)

Diplomàtic.

Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l’ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d’aliança contra Egipte i d’ajut tècnic que li havia fet (1428) el negus Isaac -dit Preste Joan– a través d’una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d’aquests projectes.

Biert, Dalmau de

(Rosselló ?, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya.

Escriví unes Memòries o Llibre ordenat… de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I el Conqueridor. Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I de Catalunya.

Bastida, Arnau

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Serví el rei Jaume II de Catalunya. El 1314 fou ambaixador seu a Egipte.

Baldoví, Peiri de

(França ?, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)

Diplomàtic. Al servei de Jaume II de Catalunya. Fou ambaixador d’aquest rei al Marroc.

Napolió, fill natural del monarca, que servia amb les armes el sobirà marroquí, confià a Baldoví un escrit en que sol·licitava a Jaume II la seva admissió a la cort catalana. La gestió no donà resultat.

Aranda, Francesc d’

(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)

Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran.

El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.

El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.

Mort Martí l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.

Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons i de la reina lloctinent Maria.

Aragall, Pere d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós.

El 1373, com a ambaixador d’aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.

Alerig, Jaume d’

Veure> Alarig, Jaume d’ (diplomàtic).

Albanell, Galceran

(Catalunya ?, segle XVI)

Cònsol a l’illa de Xiu (Quios), possessió genovesa a la mediterrània oriental que en un temps fou base naval de la Companyia catalana a Orient.

L’illa tenia gran importància comercial per posseir el monopoli del màstic. Albanell hi residí fins al 1566, any en què Xiu caigué en poder dels turcs.

Fou segurament el darrer cònsol català en aquella part de la Mediterrània.

Vives, Joan

(Catalunya, segle XVI)

Diplomàtic i escriptor.

Obres seves són: Ayuntamiento para la embajada de Saboya, Aforismos y sentencias sacados de Tucídides, para que en España se consideren los enemigos confederados, i Cartas originales al marqués de Hinojosa y al conde de Fuentes.