Arxiu d'etiquetes: traductors/es

Abenvenist, Vidal

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Metge hebreu. Figurà, juntament amb Vidal Benvenist Saporta, com a traductor de les obres mèdiques estrangeres recomanades pel nou Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel rei Jaume II el Just.

Ya’aqob (varis)

Ya’aqob Barceloní  (Barcelona ?, segle XIV – Múrcia ?, segle XIV)  Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona. De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant.

Ya’aqob ben Yehudà Cabrit  (Barcelona, segle XIV)  Metge jueu, resident a Barcelona. El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova.

Ya’aqob ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Jueu traductor i probablement metge, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.

Sala Solanes de Lunell, Maria

(Barcelona, segle XVIII)

Dama. Fou admirada per la seva cultura.

El 1775 traduí del francès i anotà l’obra La ciencia del gobierno.

Roca i Cupull, Josep

(Barcelona, 1869 – 1909)

Escriptor i traductor. Cooperà a la reforma ortogràfica dirigida per Pompeu Fabra. Formà part del grup de “L’Avenç”.

Traduí al català les Màximes de La Rochefoucauld i L’avar de Molière.

Qalonimos ben Qalonimos

(Arles, Vallespir, 1287 – vers 1328)

Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya.

Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester.

Oliver i Cabrer, Maria Antònia

(Manacor, Mallorca, 4 desembre 1946 – Sencelles, Mallorca, 10 febrer 2022)

Escriptora i traductora. El 1970 es traslladà a viure a Barcelona, ciutat on publicà la major part de la seva obra, i on va pertànyer al col·lectiu Ofèlia Dracs. Casada amb l’escriptor Jaume Fuster.

Ha escrit novel·les (Cròniques d’un mig estiu, 1970; El vaixell d’Iràs i no Tornaràs, 1976; Crineres de foc, 1985; Antípodes, 1990; Amor de cans, 1995, etc), narracions (Coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades, 1975; Figues d’un altre paner, 1979; Tríptics, 1989, etc) i guions per a la televisió (Muller qui cerca espill, 1980; Vegetal, 1981; Què patines, Laura, 1987).

Autora, en col·laboració amb A. Catany, del volum Les Illes (1975). Ha conreat també la literatura infantil (Margalida perla fina, 1985; El Pacaticú, 1988) i el teatre (Negroni de Ginebra, 1993).

Medinabeitia, Maria Josepa

(Barcelona, 1797 – segle XIX)

Escriptora. Traduí dues obres de teatre de l’italià al castellà.

Massaguer, Enric

(Girona, 1870 – segle XX)

Escriptor. És autor de nombroses traduccions i adaptacions al castellà d’obres estrangeres, entre d’altres escrits. Col·laborà a “Estudio”.

Marimon i Salvador, Felip

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, vers 1558 – Pèrfugas, Sardenya, 1613)

Traductor. Ingressà a l’orde de Montesa (1580), i gestionà la incorporació d’aquesta a la corona (1592); el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu.

Fou bisbe d’Empúries (1607-12) i de Sàsser (1612-13), a Sardenya.

De jove féu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili. Deixà escrits dos volums de sermons.

Gispert i Serra, Frederic Maria

(Barcelona, 1877 – Girona ?, segle XX)

Escriptor, traductor i advocat. Dirigí la revista “Lo Geronès” de Girona. Col·laborà a d’altres publicacions.

Traduí moltes obres del francès, l’anglès i l’alemany.