(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, vers 1558 – Pèrfugas, Sardenya, 1613)
Traductor. Ingressà a l’orde de Montesa (1580), i gestionà la incorporació d’aquesta a la corona (1592); el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu.
Fou bisbe d’Empúries (1607-12) i de Sàsser (1612-13), a Sardenya.
De jove féu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili. Deixà escrits dos volums de sermons.
(Barcelona, 1877 – Girona ?, segle XX)
Escriptor, traductor i advocat. Dirigí la revista “Lo Geronès” de Girona. Col·laborà a d’altres publicacions.
Traduí moltes obres del francès, l’anglès i l’alemany.
(Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)
Hispanista. Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911) i d’Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902).
Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.
(Catalunya, segle XIX – 1889)
Escriptor. Publicà nombroses col·laboracions de premsa, així com traduccions de l’anglès i de l’alemany.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 – 1985)
Escriptor i traductor. Del 1921 al 1940 visqué a Barcelona, i després anà a Tarragona.
És autor de traduccions diverses i de la novel·la Només ésser (1961), obra finalista del primer premi Sant Jordi (1960).
(Montblanc, Conca de Barberà, 3 abril 1702 – 13 abril 1775)
Escriptor i corregidor de Montblanc.
Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses.
(Tarragona, inici segle XV – Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, segle XV)
Monjo. Per ordre del rei Joan II de Catalunya traduí del llatí una obra de caràcter històric.
(Barcelona, 1895 – 1961)
Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).
Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).
(Catllà de Conflent, Conflent, 1871 – Baixàs, Rosselló, 1933)
Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà.
Féu conèixer, en particular per mitjà de la “Revue de l’Université Catholique de Lille”, les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.
(Tarragona, segle XVI)
Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d’Urgell.
Traduí al castellà les obres d’Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596).
Dades de Catalunya 