Arxiu d'etiquetes: traductors/es

Bosch i Barrett, Manuel

(Barcelona, 1895 – 1961)

Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).

Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).

Blazy, Joan Baptista

(Catllà de Conflent, Conflent, 1871 – Baixàs, Rosselló, 1933)

Prevere. Conreador de la llengua catalana en la qual predicà a la catedral de Perpinyà.

Féu conèixer, en particular per mitjà de la “Revue de l’Université Catholique de Lille”, les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull.

Bartomeu, Jaume

(Tarragona, segle XVI)

Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d’Urgell.

Traduí al castellà les obres d’Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596).

Bergnes de les Cases. Joana

(Barcelona, segle XIX – 12 juny 1877)

Escriptora. Germana d’Antoni.

És autora d’escrits originals i de traduccions amb tesi de reivindicació feminista.

Zerahya ben Ishaq Gràcia

(Barcelona, segle XIII – Roma, Itàlia, segle XIII)

Metge, filòsof i traductor jueu.

El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia.

Es conserven d’ell una desena de poesies religioses.

Vidal Benvenist Saporta

(Catalunya, segle XIII)

Jueu. Segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català.

Vergés i Fàbregas, Josep

(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)

Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de J. Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.

Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.

Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company J. Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).

La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.

Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.

Susanna i Nadal, Àlex

(Barcelona, 12 setembre 1957 – )

Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).

Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.

Suñol i Pla, Cèlia

(Barcelona, 5/mai/1899 – 8/jun/1986)

Escriptora i traductora. Filla del polític Antoni Suñol i Pla.

Obtingué el premi Joanot Martorell en la primera convocatòria (1947) amb la novel·la Primera part (1948), i el 1950 publicà el recull de contes L’home de les fires i altres contes.

Deixà sense publicar (sobretot per problemes de censura) dues novel·les, Sílvia i El bar, alguns reculls de contes i un diari íntim.

Fou una excel·lent traductora.

Slabý, Rudolf

(Cernovice, Bohèmia, 25 gener 1885 – Praga, Txèquia, 2 juliol 1957)

Catalanòfil txec. Estudià filologia romànica i, sorprès per la guerra mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona (1914).

Col·laborà a l’Enciclopèdia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual i d’altres.

El 1926 tornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola.