(Sardenya, Itàlia, 1326 – 1713)

Període en que l’illa estigué en possessió de la corona catalano-aragonesa.

La conquesta i la lluita per Sardenya va exigir enormes esforços a Catalunya, va enfrontar-la a Gènova (totes dues eren nacions que competien per la senyoria del mar) i a la fi Catalunya-Aragó va reeixir-hi.

Però el 1329, regnant Alfons III el Benigne, començà una revolta anticatalana a Sàsser instigada pels Oria. El domini català va quedar reduït a Sàsser, Càller i la Vila d’Esglésies. El regne de Sardenya mai no fou completament sotmès; les insurreccions dirigides per la poderosa família dels Oria, senyora de l’Alguer, eren animades per Gènova, Pisa i Milà (1349). Els genovesos arribaren a assetjar Sàsser i ocupar l’Alguer (1350).

Pere III el Cerimoniós es va aliar amb Venècia i va vèncer els genovesos prop de Constantinoble (1352) i prop de Sardenya (1353). Així, l’illa continuà sota el domini de la corona catalano-aragonesa, la qual hagué de sufocar repetits aixecaments.

El 1713, pel tractat d’Utrecht, passà a Àustria.