Arxiu d'etiquetes: València (bio)

Ximena Díaz

(Astúries, vers 1046 – Castrillo del Val, Castella, 1116)

Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V de Castella. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid.

Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña.

Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos.

Valldaura, Nicolau de

(València, segle XIV – segle XV)

Marí i ciutadà. Serví Alfons IV el Magnànim. Fou capità de la galera reial a l’expedició de 1420 en què el monarca anà a Sardenya i Còrsega i, finalment, a Nàpols.

Valldaura, Bernat de

(València, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 era un dels delegats de València a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Valda -llinatge-

(València, segle XVI – segle XVII)

Família de cavallers d’origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys.

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda (València, segle XVI – 1589)  Escriptor. Exercí des del 1577 el càrrec de correu major. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.

Trilles, Vicent

(València, segle XVI – segle XVII)

Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606).

Suau, Bernat

(València, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Siurana, Jaume

(València, segle XVI)

Poeta. Pertany a la nodrida escola satírica que es produí al seu temps a València.

Amb Andreu Martí Pineda i Joan Valentí compongué el Procés o disputa de viudes i donzelles.

Sant Llàtzer, mestre de

(València ?, segle XVI)

Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del segle XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València.

Malgrat l’època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre de Martínez Vallejo.

Llorenç, Joan

(València ?, segle XV – 1521)

Cabdill dels agermanats valencians. Teixidor de llana establert a la ciutat de València.

Organitzà i dirigí el moviment de la Germania en la primera època (1519-20). Fou un dels ambaixadors que els revoltats enviaren a Carles I, i inicialment aconseguí el favor del rei.

Bon polític i teòric revolucionari, comandava un dels cossos armats de menestrals organitzats a la capital valenciana. Aviat fou desbordat pels extremistes, perdé el control del moviment i morí poc després.

Lledesma, Manuel

(València, segle XVI)

Poeta. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Recogimiento (1591), on presentà nombroses poesies i discursos.

És autor d’una Apología en defensa de la astrología (1599).