Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Assereto, Biagio

(Itàlia, segle XIV – 1456)

Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.

Altarriba, Ponç d’

(Catalunya, segle XIV)

Marí. Adquirí gran renom en 1360, per les seves accions corsàries davant les costes andaluses, al front d’un petit estol de quatre galeres.

Albesa

(Alacant, segle XIII – ?, segle XIII)

Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l’Ardit.

El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l’enfonsament d’altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems.

Ylla i Balaguer, Tomàs

(Barcelona, segle XIX – 1869)

Mestre veler. El 1828 organitzà una gran exposició al Col·legi de l’Art Major de la Seda.

Fou regidor de Barcelona i diputat a les corts espanyoles.

Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País. Hi presentà memòries d’interès sobre diversos temes econòmics.

Vilaragut, Joan de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Féu accions de pirateria amb una galera a les costes catalanes.

El 1440 foren armades contra ell dues naus de Barcelona, ja que les barques de blat que anaven de Tortosa a la capital no gosaven sortir de l’Ebre.

Vilaragut, Jaume de

(València ?, segle XV)

Corsari. Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau.

El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa. El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa.

Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes. Al setge de Rodes combaté al costat dels santjoanistes.

Fet presoner pel Gran Caramany el 1446, fou tramès al soldà a Alexandria, però se n’evadí amb uns mercaders catalans, presoners com ell, i retornà a Rodes, on trobà el seu sogre Joan Bonet, capità d’una galera.

Vers el 1447 degué tornar a València, i explicà les seves aventures al seu amic Joanot Martorell, el qual les inclogué, estrafetes, en la seva novel·la Tirant lo Blanc.

Vilamarí, Bernat II de

(Catalunya, segle XV – 1512/16)

Almirall. Fill d’un Berenguer de Vilamarí i de Constança. Senyor de Palau-Saverdera. Es posà al servei de Ferran el Catòlic i rebé d’aquest el títol de comte de Carpaccio.

Dugué a terme una aferrissada campanya contra els pirates turcs que hostilitzaven les costes de la Mediterrània. Fou molt espectacular l’atac naval que dirigí (1467) contra els pirates establerts al delta del Nil. Les seves accions posaren en perill el comerç entre Turquia i Egipte.

El 1479 defensà Rodes contra els turcs, el 1483 prestà els seus serveis a Ferran de Nàpols i el 1502 ocupà l’almirallat de Nàpols i col·laborà a l’empresa del Gran Capità. El 1510 atacà Trípoli, plaça que fou conquerida.

Fou succeït per la seva filla Elisabet de Vilamarí i de Cardona-Bellpuig.

Vilamarí, Bernat I de

(Boadella i les Escaules, Alt Empordà, 1403/11 – al mar, Itàlia, 1463)

Almirall. Dirigí la majoria de les empreses mediterrànies del temps d’Alfons IV el Magnànim i Ferran II el Catòlic.

L’any 1443 ajudà amb quatre galeres catalanes el dèspota d’Artà, Carles II Toco. Per ordre d’Alfons IV ocupà l’illa de Castellorizzo (1450). El 1451 operà a l’embocadura del Nil, després es llançà sobre el litoral de Síria i atacà el port de Stalamur. També va conduir feliçment una campanya marítima contra Gènova.

Col·laborador, amb el seu estol, del rei Joan II, obtingué des de la seva base naval de Castellorizzo diverses victòries sobre els turcs a Síria, als Balcans i a Egipte. Amb Ferran el Catòlic va contribuir a la conquesta de Trípoli.

Fou el pare de Berenguer de Vilamarí, Joana de Vilamarí i de Joan I, Ramon, Francesca i Francesc de Vilamarí i de Palau.

Vilà i Bisa, Antoni

(Vilassar de Mar, Maresme, 1888 – Barcelona, 1965)

Marí mercant i periodista. Redactor del diari “La Publicitat”, en fou director dels darrers temps de la guerra civil.

Fou director-fundador del setmanari “L’Esport Català” (1925-27), on creà, amb el pseudònim de Critias, el comentari intel·lectual de la boxa. Fou encara cap de premsa de la Generalitat (1937-39), càrrec en el qual substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig.

S’exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona l’any 1940. Fou director-gerent dels remolcadors del port.

Escriví Ocho combates de boxeo, i féu algunes traduccions.

Vila, Vicenç

(Catalunya, segle XVIII)

Marí. Fou cartògraf expert.

El 1769 manava els efectius navals que intervingueren a la gran expedició de Gaspar de Portolà per Califòrnia.