Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Queralt (varis/es)

Albert de Queralt  (Catalunya, segle XII – 1179)  Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).

Berenguera de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.

Bernat de Queralt  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.

Dolça de Queralt  (Catalunya, segle XII)  Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.

Guerau de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.

Guillem de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.

Jordi de Queralt  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).

Lluís de Queralt  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.

Pere de Queralt  (Lleida, segle XV)  Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.

Pau, Pere de

(Itàlia, segle XV – segle XVI)

Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes.

El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6 de novembre, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l’exèrcit francès fou destrossat.

Palau, Pere de

(Catalunya, segle XIII)

Marí i militar. El 1261 manava les companyies llogades per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis Al-Mostancir.

Pacs, Hug de

(Catalunya, segle XV)

Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a les campanyes d’Itàlia.

El 1453, amb la seva galera, socorregué el castell de Vada, que defensava Berenguer de Pontons, i així en prolongà la resistència.

Mercer, Mateu

(València ?, segle XIV – Castella, vers 1360)

Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l’armada reial. L’any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d’Algesires (1344).

Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca.

Anà a l’expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l’almirall Bernat II de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l’Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d’Olocau.

El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.

Matoses, Bartomeu

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Marí. El 1294 fou un dels que facilitaren l’armament de galeres per ajudar Sanç IV de Castella a l’estret de Gibraltar. El 1302 era posat al front de quatre galeres llogades per Jaume II el Just al rei Abu-Iakub del Marroc.

Embarcà el 1309 a l’estol del vescomte de Castellnou que anà al Marroc per decidir aquest país a actuar contra Granada i que en acabat ajudaria als castellans al setge d’Algesires.

Manava, el 1315, les galeres de València integrades a un estol que operà contra els sarraïns de Granada i de Tremissèn.

Marimon (varis)

Bernat de Marimon  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.

Joan de Marimon  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

Simó de Marimon  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.

Margarit (varis)

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Mariàngela de Margarit  (Catalunya, segle XVI)  Filla de Lluís Margarit i de Requesens, i d’Elisabet. Es casà amb Pere d’Espés, al qual aportà (1588) els béns de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Llur filla fou Elisabet de Margarit i d’Espés.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.

Lloria, Joan de

(Sicília, Itàlia, segle XIII – Messina, Itàlia, 1298)

Marí. Nebot de l’almirall Roger de Lloria, amb el qual col·laborà intensament. El 1286, quan Roger deixà per un temps el comandament del seu estol, el transferí al seu nebot i li ordenà d’hostilitzar la costa de Barbaria. El 1297 vivia a Sicília.

Quan Roger trencà amb el rei Frederic II de Sicília i es passà a Jaume II de Catalunya, començà a combatré les forces del rei Frederic des de les possessions sicilianes del Lloria, però fou vençut i hagué de retre’s a Castiglione, on es trobava també Rogeró, fill de l’almirall.

Aconseguí tanmateix escapar i, mentre el seu oncle era ocupat en lluita terrestre al setge de Siracusa, Joan prengué 20 galeres i realitzà missions d’aprovisionament. Quan anava a Siracusa a estrènyer el bloqueig, fou interceptat prop de Messina per 22 galeres de Frederic II.

Perdé 16 galeres i fou fet presoner, jutjat com a traïdor, condemnat a mort i escapçat, cosa que produí un augment del zel combatiu de Roger contra Sicília, demostrat a les batalles del cap Orlando i de Ponça.

Era casat amb Hilària de Maletta, filla del comte de Camerata.

Llombard, Joan

(Catalunya, segle XIV)

Marí. Amb Jaume Boscà fou l’assessor de l’almirall Bernat II de Cabrera per a la redacció de les ordinacions de la marina catalana.