Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Soler i Masferrer, Narcís

(Bescanó, Gironès, 1948 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art (1980-90) de la mateixa localitat.

Doctor per la Universitat de Barcelona (1986) i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1996).

Ha investigat el paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda (Serinyà) i el Cau del Duc (Torroella de Montgrí).

Ha publicat, amb Josep Canal, El paleolític a les comarques gironines (1976) i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic del Plistocè superior a Catalunya. Paleoambients i cultures prehistòriques (1987).

Societat Catalana d’Egiptologia

(Barcelona, 1988 – )

(SCE)  Entitat. Fundada per Josep Padró i Parcerisa, amb l’objectiu de promoure els estudis i la divulgació de l’egiptologia.

Té la seva seu a la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un conveni de cooperació per a les excavacions a Egipte i el manteniment de la biblioteca d’egiptologia. Edita el butlletí “Nilus” i col·labora en la publicació de treballs sobre egiptologia.

Organitza cursos d’extensió universitària, conferències i exposicions.

Enllaç web: Societat Catalana d’Egiptologia

Societat Catalana d’Arqueologia

(Catalunya, 1983 – )

(SCA)  Entitat. Constituïda amb la finalitat de difondre l’arqueologia i la protecció del patrimoni.

Organitza seminaris, cursos, conferències, itineraris i tallers i ofereix, per als seus associats, un butlletí mensual, dossiers i assessorament. Disposa també d’una biblioteca.

Enllaç web: Societat Catalana d’Arqueologia

Santacana i Mestre, Joan

(Calafell, Baix Penedès, 7 desembre 1948 – )

Arqueòleg. Fou deixeble de J. Maluquer de Motes i de M. Taradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1994 i on fou professor de didàctica de les ciències socials.

Membre fundador del grup de renovació didàctica Història 13-16 i del Taller de Projectes, Museologia i Patrimoni de la Universitat de Barcelona. És autor de la reconversió en museu de la ciutadella d’Alorda Park (Calafell).

Entre les seves publicacions cal destacar Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira), L’excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986), El jaciment protohistòric d’Aldovesta (1992, amb M. Mascort i J. Sanmartí) i El poblat ibéric d’Alorda Park (1992, amb J. Sanmartí).

Sanmartí i Grego, Enric

(Barcelona, 1944 – )

Arqueòleg. Ha estat conservador (1971-85) i director (1982-84) del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i director de les excavacions entre el 1985 i el 1992. Membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS.

Ha excavat a Albintimilium (Itàlia), a Càrtago (Tunísia), a la factoria fenícia de Toscanos (Màlaga) i en diferents jaciments ibèrics. La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre.

Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode (1978) i, en col·laboració amb R. Marcet, Empúries (1988), síntesi de nombrosos treballs sobre la ciutat grecoromana.

Rodà de Llanza, Isabel

(Barcelona, 25 setembre 1948 – )

Epigrafista i arqueòloga. Doctora per la Universitat de Barcelona (1974).

Fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat (fins el 1980), la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, fou professora titular i catedràtica d’arqueologia (1993) a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha co-dirigit les excavacions del jaciment romà-medieval de Santa Maria de Panissars (el Pertús-la Jonquera).

Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne (1984-87, quatre volums publicats) i l’edició de Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la Arqueología (1992).

Rocafort i Sansó, Ceferí

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 setembre 1872 – Barcelona, 5 setembre 1917)

Geògraf, arqueòleg i historiador.

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida.

Una altra obra seva és España regional.

Roca i Roumens, Mercè

(Terrassa, Vallès Occidental, 21 abril 1947 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 30 desembre 2014)

Arqueòloga.

Professora a la Universitat de Granada (1979-88) i des del 1989 catedràtica d’arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, s’ha centrat en l’estudi de la ceràmica romana sigil·lada.

Ha realitzat excavacions a Andújar (Jaén, 1979-95), al teatre de Tarragona, a la ciutat iberoromana de Granada i a la ciutat romana de Pollentia (Mallorca).

Ha publicat La sigilata hispánica producida en Andújar (Jaén) (1976) i El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada (1988).

Ripoll i Perelló, Eduard

(Tarragona, 23 maig 1923 – Barcelona, 28 març 2006)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a la Universitat de Barcelona (llicenciat el 1953 i doctorat el 1956), estudià també a París (1950-51).

Del 1961 al 1980 fou director del Museu d’Arqueologia de Barcelona, on havia treballat des del 1947, de les excavacions d’Empúries i de la revista “Ampurias”, càrrecs des dels quals promogué la creació de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-80).

Des del 1981 fou catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. També fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1974 i, des del 1980, del comitè executiu de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques. De 1981 a 1986 fou director del Museo Arqueológico Nacional de Madrid i el 1996 fou nomenat president de l’Acadèmia de Bones Lletres.

S’especialitzà en un principi per les cultures paleolítiques i sobretot en la pintura rupestre, de la zona cantàbrica i de la catalana, i posteriorment dedicà també treballs al món antic a Catalunya, especialment als ibers i a les colònies gregues (Empúries).

Entre nombroses publicacions, destaquen La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972) i El paleolítico medio en Cataluña, en col·laboració amb H. de Lumley (1965).

Fou editor de diverses publicacions, com Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965), Els orígens de la ciutat romana d’Empúries (1978) i Sobre els orígens i significat de l’art paleolític (1981). Fou també editor de Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), en col·laboració amb M. Llongueras, Simposio Internacional de Colonizaciones (1974), en col·laboració amb E. Sanmartí, Simposi Internacional sobre els orígens del món ibèric (1978), en col·laboració amb M. Llongueras i E. Sanmartí, i Els grecs a Catalunya (1983).

Ribas i Bertran, Marià

(Mataró, Maresme, 21 juny 1902 – 11 setembre 1996)

Arqueòleg, historiador i dibuixant.

Restaurador artístic, dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de Mataró i fou comissari d’Excavacions Arqueològiques.

Autor, entre altres obres, de Notes històriques de Mataró (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), El poblament d’Iluro (1952), Els orígens de Mataró (1963), Tradicions populars i costums mataronins (1991) i les memòries Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992).