Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Martí i de Cardeñas, Josep de

(Barcelona, segle XIX – 1904)

Arqueòleg. Pertanyia a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou un bon col·leccionista d’obres artístiques.

Publicà diversos escrits de caràcter històric.

Macabich i Llobet, Isidor

(Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.

Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.

Ginesta i de Tort, Antoni Maria

(Ripoll, Ripollès, 1836 – 1888)

Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.

Ferrer i Armenteres, Francesc

(Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)

Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats.

Cassador, Just

Pseudònim de l’arqueòleg i historiador Josep Gudiol i Cunill.

Brutails, Jean Auguste

(Viviers, Llenguadoc, 20 desembre 1859 – Bordeus, França, 1 gener 1926)

Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l’Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L’art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d’Andorre (1904), etc.

Bacardí i de Janer, Baltasar de

(Barcelona, 22 maig 1814 – 28 gener 1888)

Arqueòleg. Germà d’Alexandre. Quan fou urbanitzada a Barcelona l’anomenada plaça Reial, féu construir el passatge annex que duu encara el seu nom.

Viatjà per Orient (1870) i publicà una descripció de les observacions que hi recollí.

Amorós i Amorós, Lluís

(Artà, Mallorca, 1905 – Barcelona, 1972)

Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l’arqueologia de Mallorca.

Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d’Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia).

Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al “Symposium de Prehistoria y Arqueología de Baleares”, celebrat a Palma el 1972.

Viñas i Serra, Francesc

(Girona, 1842 – 1899)

Metge i escriptor. Col·laborà a l’Associació Literària i a la “Revista de Gerona”, de les quals havia estat un dels fundadors. També col·laborà a la “Revista Histórica” de Barcelona.

Es dedicà a l’arqueologia. Féu un estudi remarcable sobre les escultures d’un sarcòfag romà conservat a l’església de Sant Feliu de Girona.

També fou especialista en numismàtica. Escriví treballs per a l'”Álbum Numismático Español”.

Ulldecona, abrics d’

(Ulldecona, Montsià)

(o abrics de l’Ermita)  Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.

Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.

Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.

Enllaç web: abrics de l’Ermita