(València, 1928 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada pel Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València. Fou fundada per Isidre Ballester.
La seva publicació ha continuat regularment, l’últim volum aparegut és el XXI (1994).
És una font important per a conèixer la prehistòria valenciana.
(València, 4 febrer 1945 – )
Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell. Professora adjunta de la Universitat de València (1976), des del 1985 en fou catedràtica d’arqueologia.
El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments (Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero) i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta (Llíria) i de Sagunt. També co-dirigeix els treballs d’excavació a la ciutat fenicio-púnica i romana de Lixus (Marroc).
Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el Gran Vell de Sagunto (1981), La nécrópole ibérique de Cabezo Lucero (1993, en col·laboració) i Escenas de la ciudad ibérica. Las cerámicas de Llíria (València) (1997).
Ha estat comissària científica de l’exposició “Els Ibers” (París, 1997-98; Barcelona ì Bonn, 1998).
(València, 29 desembre 1875 – 28 maig 1927)
Historiador i arqueòleg. Doctor en Filosofia i Lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat.
Va escriure una sèrie d’estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d’Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917).
(Manacor, Mallorca, 1864 – Palma de Mallorca, 1945)
Historiador i arqueòleg. Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús. Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí.
Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca (1929), El Islam en Mallorca (1934), i El hombre primitivo en Mallorca (1941-42); en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines.
Desplegà una gran activitat com a conferenciant.
(València, 1910 – 1977)
Arqueòleg. Era membre del Servei d’Investigació Prehistòrica de València.
Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l’edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972).
(Palma de Mallorca, 1860 – Manacor, Mallorca, 1924)
Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arqueòleg.
És autor d’un recull de poesies d’inspiració religiosa titulat L’àngel de Natzaret (1910) i d’un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914).
(San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 – )
Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d’Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d’arqueologia.
Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).
(Barcelona, segle XIX – 1904)
Arqueòleg. Pertanyia a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou un bon col·leccionista d’obres artístiques.
Publicà diversos escrits de caràcter històric.
(Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)
Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.
Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.
(Ripoll, Ripollès, 1836 – 1888)
Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 