Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Bacardí i de Janer, Baltasar de

(Barcelona, 22 maig 1814 – 28 gener 1888)

Arqueòleg. Germà d’Alexandre. Quan fou urbanitzada a Barcelona l’anomenada plaça Reial, féu construir el passatge annex que duu encara el seu nom.

Viatjà per Orient (1870) i publicà una descripció de les observacions que hi recollí.

Amorós i Amorós, Lluís

(Artà, Mallorca, 1905 – Barcelona, 1972)

Advocat i arqueòleg. Distingit per la seva aportació a l’arqueologia de Mallorca.

Ha fet diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al museu d’Artà. Col·laborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia (Alcúdia).

Com a darrera aportació científica, presentà les excavacions de la cova sepulcral de Son Maimó (Mallorca) al “Symposium de Prehistoria y Arqueología de Baleares”, celebrat a Palma el 1972.

Viñas i Serra, Francesc

(Girona, 1842 – 1899)

Metge i escriptor. Col·laborà a l’Associació Literària i a la “Revista de Gerona”, de les quals havia estat un dels fundadors. També col·laborà a la “Revista Histórica” de Barcelona.

Es dedicà a l’arqueologia. Féu un estudi remarcable sobre les escultures d’un sarcòfag romà conservat a l’església de Sant Feliu de Girona.

També fou especialista en numismàtica. Escriví treballs per a l'”Álbum Numismático Español”.

Ulldecona, abrics d’

(Ulldecona, Montsià)

(o abrics de l’Ermita)  Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.

Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.

Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.

Enllaç web: abrics de l’Ermita

Tribuna d’Arqueologia

(Catalunya, 1982 – )

Revista en català i cicle de conferències anuals, especialitzada en arqueologia. Publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fou creada amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees.

Els anys 1990 s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials.

La revista apareix amb una periodicitat anual.

Enllaç web: Tribuna d’Arqueologia

Soler i Masferrer, Narcís

(Bescanó, Gironès, 1948 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art (1980-90) de la mateixa localitat.

Doctor per la Universitat de Barcelona (1986) i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1996).

Ha investigat el paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda (Serinyà) i el Cau del Duc (Torroella de Montgrí).

Ha publicat, amb Josep Canal, El paleolític a les comarques gironines (1976) i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic del Plistocè superior a Catalunya. Paleoambients i cultures prehistòriques (1987).

Societat Catalana d’Egiptologia

(Barcelona, 1988 – )

(SCE)  Entitat. Fundada per Josep Padró i Parcerisa, amb l’objectiu de promoure els estudis i la divulgació de l’egiptologia.

Té la seva seu a la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un conveni de cooperació per a les excavacions a Egipte i el manteniment de la biblioteca d’egiptologia. Edita el butlletí “Nilus” i col·labora en la publicació de treballs sobre egiptologia.

Organitza cursos d’extensió universitària, conferències i exposicions.

Enllaç web: Societat Catalana d’Egiptologia

Societat Catalana d’Arqueologia

(Catalunya, 1983 – )

(SCA)  Entitat. Constituïda amb la finalitat de difondre l’arqueologia i la protecció del patrimoni.

Organitza seminaris, cursos, conferències, itineraris i tallers i ofereix, per als seus associats, un butlletí mensual, dossiers i assessorament. Disposa també d’una biblioteca.

Enllaç web: Societat Catalana d’Arqueologia

Santacana i Mestre, Joan

(Calafell, Baix Penedès, 7 desembre 1948 – )

Arqueòleg. Fou deixeble de J. Maluquer de Motes i de M. Taradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1994 i on fou professor de didàctica de les ciències socials.

Membre fundador del grup de renovació didàctica Història 13-16 i del Taller de Projectes, Museologia i Patrimoni de la Universitat de Barcelona. És autor de la reconversió en museu de la ciutadella d’Alorda Park (Calafell).

Entre les seves publicacions cal destacar Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira), L’excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986), El jaciment protohistòric d’Aldovesta (1992, amb M. Mascort i J. Sanmartí) i El poblat ibéric d’Alorda Park (1992, amb J. Sanmartí).

Sanmartí i Grego, Enric

(Barcelona, 1944 – )

Arqueòleg. Ha estat conservador (1971-85) i director (1982-84) del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i director de les excavacions entre el 1985 i el 1992. Membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS.

Ha excavat a Albintimilium (Itàlia), a Càrtago (Tunísia), a la factoria fenícia de Toscanos (Màlaga) i en diferents jaciments ibèrics. La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre.

Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar: La cerámica campaniense de Emporion y Rhode (1978) i, en col·laboració amb R. Marcet, Empúries (1988), síntesi de nombrosos treballs sobre la ciutat grecoromana.