Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Belenguer i Cebrià, Ernest

(València, 1946 – )

Historiador. Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on tingué com a professors M. Tarradell, E. Giralt i J. Reglà. Aquest darrer el vinculà al departament d’història moderna. Sota la seva direcció, i en l’intent de prosseguir a València els estudis que J. Vicens havia fet sobre la mateixa època a Catalunya, inicià la seva tesi doctoral Fernando el Católico y la ciudad de Valencia (1973), que publicà el 1976 amb el títol València en la crisi del segle XV.

Participà al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i al Novè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Nàpols, 1973).

El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor adjunt d’història moderna. Ha col·laborat a la revista “Estudis” i a “Cuadernos de Historia”.

Ha publicat també: Cortes del reinado de Fernando el Católico (1972), La Corona de Aragón en la época de Felipe II (1986), Felipe II, en sus dominios jamás se ponia el Sol (1988). Ha coordinat la Història del País Valencià (1988).

Bals, Josep

(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, 1616)

Historiador i monjo. del monestir de la Vall d’Hebron.

Ordenà l’arxiu de la seva comunitat i hi recollí notes per a diversos treballs d’investigació.

Barraquer i Roviralta, Gaietà

(Barcelona, 5 desembre 1839 – 31 desembre 1922)

Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona.

Va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).

Bagunyà i Casanovas, Jaume

Historiador caputxí, més conegut pel seu nom de religió Martí de Barcelona.

Ballester i Castell, Rafael

(Palma de Mallorca, 22 agost 1872 – Tarragona, 17 agost 1931)

Historiador. Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morell-Fatio.

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo (1929).

Fou redactor de “La Almudaina” de Palma de Mallorca (1898-1900) quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver. Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904) i Bibliografía de la Historia de España (1921).

Astrònom, l’

(França, segle VIII – segle IX)

Cronista anònim del regnat de Lluis el Piadós.

Escriví la Vita Ludovici que conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia.

Asso y del Río, Ignacio Jordán de

(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)

Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).

Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).

Arxiu General de la Corona d’Aragó

Altre nom de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Aracil i Martí, Rafael

(Alcoi, Alcoià, 1941 – )

Historiador. Estudià a la Universitat de València i amplià la seva formació a Anglaterra. Posteriorment esdevingué docent de la Universitat de Barcelona, i fou degà de la seva facultat de geografia i història.

Catedràtic d’aquesta universitat, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals i codirector de la revista “El Contemporani”. Les seves investigacions s’han referit sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea; i darrerament sobre la història política més recent.

És autor, entre moltes altres obres, d’Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974), Lecturas de Historia Económica (ss. VIII-XX) (1976-77), Història econòmica mundial i d’Espanya (1993), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995), Empresaris de la postguerra (1999), i editor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000).

Anales de la Corona de Aragón

(Saragossa, Aragó, 1562 – 1579)

Història de Jerónimo Zurita y de Castro, cronista del regne d’Aragó. Basant-se en l’estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d’informacions amb què descriu la història de la Corona d’Aragó.

El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d’Aragó des del segle VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent.

És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.