Arxiu d'etiquetes: novel·listes

Villalonga i Pons, Llorenç

(Palma de Mallorca, 1 març 1897 – 28 gener 1980)

Novel·lista i escriptor. Usà el pseudònim de Dhey. Germà de Miquel. Destinat per la família a la carrera militar o a l’eclesiàstica, va fer, en canvi, la de medicina. Es va especialitzar en psiquiatria i va ser sotsdirectori del Manicomi Provincial de Mallorca.

Incompatible amb els pressupòsits de la societat palmesana i de l’escola literària mallorquina, va publicar en català una novel·la, Mort de Dama (1931, edició definitiva el 1967). Va escriure en castellà diverses obres, i en un català on abunden les formes col·loquials mallorquines: La novel·la de Palmira (1952), Faust (1956), Bearn (1961), Desenllaç a Montlleó (1963), Aquil·les o l’impassible (teatre, 1964), La dama de l’harem (1974), entre d’altres.

És autor també de Desbarats (recull de peces teatrals, moltes d’elles esperpèntiques, 1965), Falses memòries de Salvador Orlan (1967), La Lulú (1970), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974, premi Josep Pla), etc.

Retrata en totes aquestes obres el món decadent de la Mallorca ancestral que no ha conegut la Revolució industrial, i on les formes de vida de l’antic règim són encara molt vigents. Bearn, sobretot, la seva gran creació, presenta analogies amb Il Gattopardo del príncep de Lampedusa, obra posterior a la versió castellana de Bearn i traduïda per Villalonga al català. La novel·la de Palmira retrata també una classe mitjana barcelonina tronada i abocada a l’anorreament.

La seva obra narrativa és una de les més importants de la literatura moderna i respon a un élan proustià.

Val, Lluís de

(València, 27 octubre 1867 – 2 octubre 1930)

Novel·lista. Assolí gran popularitat com a novel·lista de fulletó.

De la seva obra cal esmentar El llanto de los pobres (1892), Sor Celeste o los mártires del corazón (1895), Las cadenas del pan o La hija del obrero (1896), El hijo de la obrera (vers 1908) i Los mártires del adulterio (vers 1909).

Sánchez-Cutillas i Martínez, Carmelina

(Madrid, 23 juny 1921 – València, 22 febrer 2009)

Historiadora, novel·lista i poetessa.

És autora dels reculls poètics Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969) i Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), del volum de narracions Matèria de Bretanya (1976; premi Andròmina 1975) i dels estudis Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al consell de València (1967) i Don Jaume el conquistador en Alicante (1958), així com de diversos articles i comunicacions.

Néta de Francesc Martínez i Martínez, n’ha fet la biografia a Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano (1866-1946) (1974).

Pérez i Pérez, Rafael

(Quatretondeta, Comtat, 18 setembre 1891 – 24 abril 1984)

Novel·lista. Va publicar més de cent novel·les del gènere rosa i de caire històrico-medieval. Reeditat constantment, és considerat un dels mestres del gènere.

De la seva producció es poden destacar Los caballeros de Loyola (1929), Doña Sol (1931), Madrinita buena (1932), Cabeza de Estopa (1941), Azucenas en Castilla (1953) i Yolanda (1958).

Nostra Novel·la

(València, 17 maig 1930 – 11 juliol 1931)

Col·lecció de novel·les curtes. Publicada amb el patrocini de Josep Bolea, E. Duran i Tortajada i F. Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F. Almela i Vives i l’artística de Josep Sabina.

Setmanal, publicà 60 números, amb texts i il·lustracions d’escriptors i dibuixants valencians. Ortogràficament, s’acostà a poc a poc a les normes generals.

Els volums, d’un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines. Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts de València.

Morales i Sanmartín, Bernat

(el Cabanyal, València, 24 abril 1864 – València, 7 gener 1947)

Novel·lista i autor teatral. Influït per la Renaixença i el naturalisme, col·laborà en diverses publicacions: “La Degolla” (1890), “El Cuento del Dumenche” (1908), “La traca nova” (1909), “Anunciador Valencià” (1912), “Pensat i Fet” (1912), etc. Amb Vicent Miguel i Carceller crearen la revista “El cuento valencià”.

Entre les seves obres hi ha: Cadireta d’or (1908), La borda (1911), La primera flor (1912), etc.

En el camp de la música féu de crític a “El Mercantil Valenciano” i compongué sarsueles, peces per a piano, cançons, etc.

Igual i Úbeda, Antoni

(València, 24 febrer 1907 – Alzira, Ribera Alta, 11 maig 1983)

Novel·lista i historiador. Dedicat sobretot a estudiar determinats aspectes de la història i l’art de la seva terra.

De la seva extensa producció cal esmentar, entre altres obres, Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII (1933), Juan de Juanes (1943), El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá (1950), La llengua materna (1957), Història de “Lo Rat Penat” (1959), València i els valencians (1967) i Juan Luis Vives (1977).

Ferrer i Morro, Antoni-Lluc

(Palma de Mallorca, 1942 – )

Novel·lista. Estudià lletres a Barcelona i entrà de professor (1970) a la Universitat d’Aix de Provença.

Especialitzat en la literatura mallorquina dels segles XVIII i XIX, col·laborà com a crític en revistes erudites, sobretot a “Randa”, i ha publicat les novel·les Dies d’ira a l’illa (1977), Adéu turons, adéu (1982, premi Sant Joan 1981) i Perfum romanial (1991, Premi Andròmina de Narrativa 1990).

Espié, Adolf d’

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)

Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.

Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.

Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.

Diana -novel·la-

(València, 1559 ?)

Novel·la pastoral de Jorge de Montemayor. Conté set llibres que narren la història d’una noia malmaridada que al final es lamenta de la indiferència del seu estimat Sireno.

Obra paradigmàtica del gènere que donà lloc a nombroses imitacions i continuacions.