Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Cortès i Cullell, Lleonard

(Barcelona, 2 febrer 1826 – Lima, Perú, 1911)

Frare franciscà. Fou definidor de l’orde.

Ocupà altres càrrecs eclesiàstics a Amèrica, on impulsà en gran manera les activitats missioneres.

Colomer (varis)

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner. Fou molt de temps missioner al Tonquín, i ocupà la seu de Bac-Ninh.

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Clos i Pagès, Josep

(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)

Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.

El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.

Cardona i Grau, Antoni

(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)

Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.

Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.

White, Benjamin

(Broad-Windsor, Anglaterra, 1868 – Barcelona, 1955)

Missioner protestant, de les Assemblees dels Germans. A Barcelona fundà una església (1931), la qual esdevingué nombrosa aviat.

Proclamada la tolerància religiosa per l’estat espanyol (1945), aquesta comunitat, directa o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius.

Vives i Tutó, Joaquim

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 14 abril 1852 – Barcelona, 13 juny 1923)

(nom de religió: Joaquim Maria de Llavaneres)  Frare caputxí. Germà del cardenal Josep de Calassanç.

Residí a les missions de Guatemala i Equador i el 1881 se li confià la comissaria apostòlica a Espanya per a la restauració. Fundà el col·legi de Lecaroz (Navarra) i el convent del Pardo (Madrid).

El 1885 fou ministre provincial d’Espanya, i el 1908 fou cridat a Roma, on residí i li foren confiades diverses missions a la cúria.

Vilaseca i Aguilera, Josep Maria

(Igualada, Anoia, 19 gener 1831 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 abril 1910)

Religiós paulí. Passà la vida a Mèxic, on fou rector del seminari de Monterrey (1860) i missioner molt actiu. Fundà l’Institut de Germanes Josefines.

Féu intenses campanyes contra els protestants i els maçons, dins la línia intolerant pròpia de l’època.

És autor de bon nombre d’obres morals i religioses.

Uhr, Jan

(Rattvik, Suècia, 1858 – València, 1922)

Missioner protestant. Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d’Estocolm (1884-86).

Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell (1886-95) i exercí el pastorat a València i als pobles de l’entorn (1895-1922).

Edità el periòdic infantil “Hojas Dominicales” (1901-14), que tingué bona acceptació.

Tresserra, Domènec

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 – Manila, Filipines, 1877)

Missioner dominicà.

Ensenyà teologia a la universitat de Santo Tomás de Manila (1841) i en fou rector i canceller (1855-74). Intervingué en la campanya contra la laicització de l’ensenyament (1868).

Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila (1861) i traduí del català La iglesia de Cristo (1870), de Jaume Pontí.

Tremp, Guillem de

(Catalunya, segle XIV)

Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors.

La relació és de gran interès per refer els itineraris de l’època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn.