(Castelló de la Plana, 2 juliol 1923 – 16 desembre 1996)
Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya.
Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca.
(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)
Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.
Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).
Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904) Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.
(Castelló de la Plana, 8 setembre 1891 – 21 gener 1974)
Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica.
Fou professor i també director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)
Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.
Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),
(Castelló de la Plana, 5 juliol 1923 – 7 abril 2005)
Historiador. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura.
Publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII: Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965) i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora (1973), entre altres. Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals: Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón.
(València, 30 gener 1892 – Castelló de la Plana, 15 agost 1963)
Erudit. Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal (1929) i cronista municipal (1944-63). Col·laborà a “Heraldo de Castellón”, “Arte y Letra”, “Mediterráneo” i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura.
Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930), Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos (1947) i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana (1957).
Fou professor de català (1910-12) i autor de l’estudi La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930), on declarava la catalanitat de l’idioma i donava normes ortogràfiques prou acostades a les fabrianes.
(Castelló de la Plana, 4 juliol 1670 – 23 gener 1734)
Arxiver i escriptor. Compilà els privilegis de Castelló en una obra que titulà Variarum.
També deixà unes Memorias de la villa de Castellón de la Plana y de algunos de sus hijos ilustres en letras (1725).
(Castelló de la Plana, 19 abril 1882 – 11 novembre 1959)
Polític. Fill de Gaietà Huguet i Breva. Estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París.
Fundà, a Castelló, la Joventut Nacionalista (1909) i Esquerra Republicana del País Valencià. A partir del 1935, per mitjà de l’entitat cultural Proa, promogué la cultura catalana al País Valencià.
El 1936 passà a Esquerra Valenciana i hagué d’exiliar-se després de la guerra civil, fins al 1953.
Renovà la Fundació Gaietà Huguet, fundada pel seu pare.
(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)
Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).
Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.
Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).
Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.
(Castelló de la Plana, 31 desembre 1866 – 30 juny 1944)
Polític i escriptor. Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador. Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació.
Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual col·laborà assíduament.
Publicà, a part diversos treballs sobre Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats (1899), refoses sota el títol d’Escenes Castellonenques (1902); Fuentes lierarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gazull (1924).
Dades dels Països Catalans 