(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 11 novembre 1662 – 26 agost 1733)
Escriptor. Era doctor en lleis. Fou mestre de gramàtica, però renuncià a aquesta càtedra a la universitat de València.
És autor de les obres Rhetorica brevis et compendiosa (1689), Poesías varias (1697), Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios de la Villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (1706) i Quatro diálogos latinos, els darrers manuscrits.
Joan Vallterra de Blanes (País Valencià, segle XVI) Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d’Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II el Catòlic en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou:
Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou el pare de:
Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fou el pare de:
Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou el pare de:
Vicent Vallterra de Blanes i Robles (País Valencià, segle XVII – 1669) Fou lloctinent de portantveus de governador general de València. Fou pare de:
Josep Vallterra de Blanes i Martí (País Valencià, segle XVII – València, 1659) Cavaller de Sant Jaume. Fou degollat a la plaça de València. Fou l’avi de:
Pere Vallterra de Blanes i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1733) Fou creat marquès de Vallterra (1716).
(Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)
Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València.
És autor de notables escrits de caràcter religiós.
(País Valencià, segle XVII – Alacant, 1733)
Marí. Inicialment fou soldat. Es distingí en la reconquesta d’Hostalric (1694) de mans dels francesos. Lluità també a la defensa de Ceuta (1695-99) i hi perdé la mà dreta; amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra (1725).
Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1662 – 1733)
Mestre de gramàtica i cronista. Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata. Es doctorà en lleis. Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma (1687-92) i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu.
És autor d’una Rethorica brevis (Roma, 1689), de Poesías varias (Barcelona, 1697) i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (València, 1706). Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí.
(València, 1733 – 1791)
Professor i eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia i de llengua hebrea.
Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
(València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733)
Frare dominicà. Fou home de gran activitat missionera.
Exercí el càrrec de vicari general a les illes Filipines. Deixà un epistolari d’interès.
Bartomeu Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1733) Frare dominicà. Fou lector de teologia i prior al convent palmesà. Deixà poesies en llatí.
Francesc Domenge (Palma de Mallorca, segle XVII – 1731) Pintor. Potser fill de Jaume Domenge. Autor d’un retrat del rei-arxiduc Carles III.
Jaume Domenge (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Pintor. Excel·lí en el retrat.
(País Valencià, segle XVII – 1733)
Muller (1729) del noble aragonès Juan José de Azlor, comte de Guara.
Germana de Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud, del qual els seus descendents heretaren totes les seves propietats, ja que morí solter.
(València, 1733 – 30 maig 1803)
Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura.
De la seva producció destaca el Sant Mateu d’una capella de la seu de València.
Era germà seu: Manuel Bru i Pérez (València, 1736 – 1802) Gravador. És autor d’obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l’Acadèmia de Sant Carles.
Dades dels Països Catalans 