(Logronyo, Rioja, 1838 – Palma de Mallorca, 1873)
Arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca. Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma (1869).
En aquesta diatriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d’octubre de 1868 acusa enèrgicament la Junta Provisional d’haver consentit els “excessos de la turba”.
(Vinçà, Conflent, 1 març 1824 – 3 febrer 1880)
Historiador. Arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya.
Entre les seves obres d’investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880).
És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.
(Elna, Rosselló, segle XVII – Catalunya, 1699)
Frare jerònim. Professà, el 1654, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on féu una tasca molt estimable ordenant l’arxiu.
Destacà com a orador sagrat i tingué un bon prestigi.
(Palma de Mallorca, 1858 – 1943)
Arxiver. Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigi fins al 1928. Fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne (1911) i Memoria descriptiva del Archivo Històrico de Mallorca (1921), a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del “Diario de Palma” i el “Bolletí de la Societat Arqueològica”.
Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi també eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.
Francesc Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1689 – 1762) Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.
Ignasi Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1701 – segle XVIII) Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.
Marià Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1694 – 1759) Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.
Pere Joan Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769) Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.
(Barcelona, segle XVI)
Historiador i arxiver reial. Notari i administrador del béns de la família Requesens.
Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya, que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana. Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d’Icard, amb un intent d’utilitzar-les d’una manera crítica.
Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l’època, principalment de Barcelona i Tarragona.
Morí abans de poder escriure la continuació projectada.
(Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1969)
Arxiver i historiador. Impulsà, juntament amb el rector Josep Guardiet i Pujol, la fundació del Museu Parroquial de Rubí (1924).
Fou el principal col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1947), en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals.
És autor d’articles importants sobre Rubí i Sant Cugat del Vallès i escriví una Cronologia dels veguers de Barcelona, 1113-1174.
(Torrent, Horta, 10 maig 1911 – Madrid, 1993)
Arxiver i historiador. Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950.
El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació. El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles.
Fou col·laborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i membre de diverses institucions internacionals.
Publicà, de temes diversos, obres com ara: Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: 1297-1314 (1957), El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1952), La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV (1967), Los Archivos de Barcelona (1952) i Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada (1958), en col·laboració.
(Valladolid, Castella, 1895 – Barcelona, 1973)
Arxiver. Fill de l’historiador Manuel Rubio y Borrás.
Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde (1928-30).
Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació. Sobresurten La Generalitat de Catalunya (1920), La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI (1950) i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona (1952).
Aportà material de documentació per al Diccionari català-valencià-balear d’A.M. Alcover.
(Cardona, Bages, 20 novembre 1652 – Barcelona, 21 novembre 1736)
Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l’orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709).
Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del segle XIV, recopilat per l’escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l’orde el 1718, i ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1729.
Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procés de la caputxina Àngela Margarida Serafina.
Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 