Arxiu d'etiquetes: lingüistes

BDC

Sigles de Butlletí de Dialectologia Catalana.

AILLC

Sigla de l’Associació Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes.

Valls i Oliva, Àlvar

(Barcelona, 25 abril 1947 – )

Poeta. Professor i corrector de català, ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat reculls poètics: El carro de la brossa (1969) i Crit (1980).

S’ha especialitzat en literatura juvenil: El missatge del cavaller de l’àliga rampant (1979) i Negretxo. Memòries d’un gos (1981), camp en el qual ha fet magnífiques traduccions d’autors francesos i italians.

Compromès amb el moviment independentista, fou empresonat acusat de la mort de l’industrial Bultó (1977); li fou concedida l’amnistia, però fou impugnada, i s’exilià.

Tuson i Valls, Jesús

(València, 1939 – Barcelona, 5 agost 2017)

Lingüista. Professor de lingüística a la Universitat de Barcelona.

Ha destacat com a divulgador sobre temes relacionats amb el llenguatge, amb títols de tanta difusió com El luxe del llenguatge (1986) i Mal de llengües (1988).

Altres obres: Teorías gramaticales y análisis sintáctico (1980), Aproximación a la historia de la lingüística (1982), El llenguatge i el plaer. Incursions lingüístiques en terra literària (1990), El llenguatge (1994) i L’escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica (1996).

salat, parlar

(Catalunya)

Conjunt de parlars del català central. Caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es, sa, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el, la, els, les, derivats d’illu, illa. Es considera un subdialecte del català central.

Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar i els que estan a pocs quilòmetres de la costa.

Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa.

Un cert declivi del seu ús, especialment entre els joves, contrasta amb la gran vitalitat de què gaudeix a les Balears.

rossellonès -esa

(Rosselló)

Natural o relatiu a la comarca o a la Catalunya sota l’administració francesa. Habitant del Rosselló.

Nom amb el qual és conegut habitualment el català septentrional.

Revista Literària

(Barcelona, gener 1883 – octubre 1884)

Publicació mensual en català, dirigida per Jacint Laporta.

Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i comptà amb una molt notable llista de col·laboradors.

Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols

(Catalunya, 1492)

Conjunt de breus normes d’ús de mots, sovint reduïdes a la simple inserció del mot considerat incorrecte seguit pel correcte.

Una primera part de 173 normes fou ordenada a partir de materials sobre el lèxic valencià de Bernat Fenollar pel barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies; una segona part, de 150 normes, és obra de Jeroni Pau. Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497.

En general, els autors condemnen els arcaismes i neologismes i especialment els vulgarismes i formes populars i dialectalismes, però sovint no exclouen castellanismes i llatinismes.

Recasens i Vives, Daniel

(Tarragona, 1954 – )

Lingüista.

Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha especialitzat en fonètica i dialectologia.

Autor, entre altres, d’Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l’anglès (1984), Temes de lingüística del català (1990), Fonètica descriptiva del català (1991), Fonètica i fonologia (1993) i De la fonètica a la fonologia (2001).

Ha participat en els projectes d’investigació bàsica de la Unió Europea ACCOR i SPEECH MAPS.

Prats i Domingo, Modest

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 5 setembre 1936 – Girona, 29 març 2014)

Lingüista i teòleg. Ordenat sacerdot el 1959, fou professor a diversos centres eclesiàstics, i impartí classes de filologia catalana a la Universitat de Girona.

És autor de treballs sobre història de la llengua catalana, entre els quals destaquen: Notes sobre la “Controvèrsia” sobre la perfecció de l’idioma català (1974), Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996, amb J.M. Nadal), el polèmic llibre El futur de la llengua catalana (1990, amb A. Rossich i A. Rafanell), etc.