(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1736 – Oriola, Baix Segura, 27 abril 1796)
Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d’Oriola, ciutat on fou també canonge.
És autor d’un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).
(Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)
Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València.
Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà.
(València, 26 març 1736 – 25 febrer 1806)
Gravador. Fill de l’impressor Benet Monfort i Besades. Format a València amb els germans Vergara. Tingué part activa en la fundació de l’Acadèmia de Belles Arts de València, on esdevingué director de gravat el 1765.
Il·lustrà la Guerra de Yugurta, traduïda per l’infant Gabriel de Borbó (1772). Fou un dels iniciadors de la Calcografía Nacional de Madrid. Féu diversos retrats, com el del P. Tosca i els de Carles III de Borbó, Josep Berni i Català i Carles IV de Borbó, entre altres.
(Xàtiva, Costera, 1736 – 1794)
Eclesiàstic i escriptor. Fou rector d’una parròquia a la diòcesi de Cuzco (Perú). Passà després uns anys a Espanya, com a beneficiat de les seus de Zamora i de Pamplona. Tornat a Amèrica, fou canonge degà de Santa Fe de Bogotà. Hi ocupà el càrrec de provisor i governador del Sant Ofici.
És autor de les obres Historia de la imagen de la Virgen del Puig (1760), Introducción al conocimiento de las Bellas Artes (1788), Diccionario teológico-crítico sobre la lección de la Sagrada Biblia en los idiomas vulgares, i alguns escrits menors, de circumstàncies.
(Castelló de la Plana, 1736 – València, 1810)
Frare dominicà i mestre en teologia. Fou rector del col·legi de Tortosa.
Va escriure Oración en la bendición del oratorio público edificado por el obispo José Climent, de Castellón, el 6 de Diciembre de 1791 (1792), un Elogio fúnebre de Carlos III (1789) i la Carta del sacristán de Tírigs a su paisano Feliu Bonamich… (1806).
(Binissalem, Mallorca, segle XVII – 1736)
Jurista. Doctor en filosofia, teologia i drets civil i canònic. Fou catedràtic de l’Estudi General Lul·lià, batlle general de Mallorca, consultor del Sant Ofici i assessor de la cúria eclesiàstica.
Va ésser desterrat de Mallorca sota la sospita d’afecció a Felip V de Borbó. Refugiat a Sardenya, tornà a Mallorca el 1715 amb l’expedició borbònica que l’ocupà. Fou nomenat aleshores president de la nova Reial Junta de govern de l’illa i posteriorment oïdor de la Reial Audiència.
(València, segle XVII – Madrid, 1736)
Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València.
El 1706 publicà Enigma sydereo…, apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina… (1726) i La calentura mesentérica… (1730).
(Palma de Mallorca, 1736 – 1818)
Frare franciscà. Fou afeccionat a la pintura.
Deixà treballs d’història religiosa i poesies en llengua catalana.
(Duneane, Irlanda, 20 desembre 1662 – Maó, Menorca, 31 desembre 1736)
Militar i governador britànic de Menorca (1713-25 i 1730-36). Participà a la batalla d’Almansa, durant la guerra de Successió, i ocupà, amb el duc d’Argyle, Menorca.
Com a governador menorquí impulsà diverses transformacions: dessecació dels aiguamolls de la colàrsega del port de Maó (1713), construcció de la carretera de Ciutadella a Maó, conegut com a camí d’en Kane (1713-20), trasllat de la capital de Ciutadella a Maó, expulsió dels clergues mallorquins (1721), aplicació del primer cens rigorós (1723), etc.
En el camp econòmic, introduí noves races ovines i bovines, reformà els pesos i les mesures i augmentà la superfície de conreu de les vinyes i dels arbres fruiters.
(València, 1660 – 1736)
Eclesiàstic i escriptor. Jesuïta, ocupà alguns càrrecs de relleu.
És autor de poesies llatines i de molts escrits religiosos, de caràcter històric i apologètic.
Dades dels Països Catalans 