Municipi i capital comarcal: 30,58 km², 484 m alt, 43.964 hab (2017)

Situat al centre de la plana de Vic, sobre els rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, que drenen el terme.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals (blat i moresc), patates i farratge; hi predominen les explotacions agràries petites. Hi és important la ramaderia bovina i porcina, i, en menor mesura, l’avicultura. L’activitat econòmica principal és la indústria; sobresurten el sector del tèxtil, l’adoberia (la primera de Catalunya), la metal·lúrgica, la de la construcció, la de derivats de la fusta (mobles, especialment), l’alimentària (embotits) i la fabricació de materials per a la construcció (vidres, rajoles, guix i ceràmica).

També és molt notable l’activitat comercial, tant en els mercats setmanals, que centralitzen el comerç de bona part de la Catalunya central i tenen una àmplia àrea d’influència (Osona, Garrotxa, Ripollès, Cerdanya), com en els fires de Tot Sants, Nadal, Quaresma i singularment el mercat del Ram. La ciutat organitza, des del 1989, el Mercat de la Música Viva.

Demogràficament, decreixé durant la segona meitat del s XIX, però ha augmentat durant el s XX, especialment a partir del 1950. Vic concentrava el 21% de la població comarcal l’any 1857, i el 26,3% el 1970. La recessió industrial l’afectà més que a la resta de la comarca, i així, la concentració ha baixat fins a 24,7% (1996).

D’antiga ascendència ibèrica, el desenvolupament urbanístic de la vila data del s XVIII, quan, superades les muralles, començaren a construir-se els barris nous a l’oest i al sud del nucli antic, situat a l’entorn de la gran plaça del Mercadal. Compta amb Universitat privada, creada el 1997, que inclou els Estudis Universitaris, en funcionament des del 1977. Hospital comarcal. Seu episcopal. –

HISTÒRIA.- D’origen molt antic, apareix primerament amb el nom d’Ausa, com a cap del poble iber dels ausetans. Després va ésser un municipi romà. A l’època visigòtica la seu episcopal va tenir importància, però sembla que la invasió musulmana va produir un extermini gairebé total de la població. Un cop repoblada pels comtes de Barcelona i restaurada la seu episcopal, durant diversos segles la ciutat es trobà dividida entre dues jurisdiccions, l’una eclesiàstica i l’altra laica, la qual cosa provocà nombrosos conflictes, aquesta situació es va mantenir fins al 1450. Vic va exercir també un paper molt important en les revoltes contra Joan II, Felip IV i Felip V. A partir de la segona meitat del s XIX, tingué un creixement més lent que el d’altres ciutats de Catalunya, per raó de la poca intensitat del desenvolupament industrial.

ART.- Temple romà (s III), molt restaurat. Catedral, fundada al s XI i reconstruïda al s XIX, en estil neoclàssic; del primitiu edifici romànic es conserven la cripta i el campanar (s XI). L’interior és decorat amb murals de Josep Maria Sert i guarda un retaule de Pere Oller (1426); té un claustre gòtic (s XIV). El Museu Episcopal té una importantíssima col·lecció d’art medieval català.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques