Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Rabassa, Guillem

(País Valencià, segle XIII)

Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca.

En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circumstàncies, ni llei ni dret.

L’any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d’Urgell.

Prat, Bernat de

(Catalunya, segle XV – Vic, Osona, segle XV)

Historiador i notari. Escriví unes Noticias eclesiásticas de la diócesis de Vich, que restaren inèdites i guardades a l’arxiu de la seu de Vic.

Poal i Jofresa, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1852 – Barcelona, 1929)

Notari de Sallent, Sabadell i Barcelona. És autor d’obres jurídiques i d’una Gramàtica catalana.

Negre i Cases, Joaquim

(Barcelona, segle XIX – 1882)

Notari. Fou col·laborador de les revistes “La Notaría” i “La Renaixença”. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Escriví diversos estudis relacionats amb la seva professió.

Maspons i Ros, Francesc

(Catalunya, 1808 – segle XIX)

Notari. Escriví en llatí dues obres de caràcter professional.

Galí (varis)

Jaume Galí  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.

Jeroni Galí  (Barcelona, segle XVI)  Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.

Faldell, Miquel Pau

(Catalunya, segle XVI)

Notari i oficial del consell municipal de Barcelona.

Prosseguí la redacció del Dietari de l’antic Consell Barceloní.

Duran i Móra (germans)

Els germans Francesc, Josep i Vicenç de Duran i Móra eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran (varis)

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Dessoler, Pere

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Notari reial de Jaume II el Just. Li foren confiades gestions especials de caràcter diplomàtic.

El 1314 participà a les negociacions celebrades a València amb els ambaixadors de Xipre, per tal de convenir el matrimoni del rei català amb Maria de Lusignan.