Arxiu d'etiquetes: notaris/es

Galí (varis)

Jaume Galí  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.

Jeroni Galí  (Barcelona, segle XVI)  Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.

Faldell, Miquel Pau

(Catalunya, segle XVI)

Notari i oficial del consell municipal de Barcelona.

Prosseguí la redacció del Dietari de l’antic Consell Barceloní.

Duran i Móra (germans)

Els germans Francesc, Josep i Vicenç de Duran i Móra eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran (varis)

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Dessoler, Pere

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Notari reial de Jaume II el Just. Li foren confiades gestions especials de caràcter diplomàtic.

El 1314 participà a les negociacions celebrades a València amb els ambaixadors de Xipre, per tal de convenir el matrimoni del rei català amb Maria de Lusignan.

Dalmau i de Baquer, Lluís

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIX – Barcelona, 1873)

Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal.

És autor d’una Història de la República d’Andorra, publicada el 1849.

Cases i Gual, Antoni

(Manresa, Bages, 1735 – Barcelona, 1808)

Notari. Autor de Compendium Artis Notoriae. Formularium diversorum contractium i Arte de notaria forense.

Vilardaga i Junquet, Josep Maria

(Berga, Berguedà, 1814 – 1889)

Notari i militar.

Durant la Primera Guerra Carlina lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa.

Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854.

Vilana-Perles i Camarasa, Ramon Frederic de

(Oliana, Alt Urgell, 1663 – Viena, Àustria, 5 juny 1741)

Notari, doctor en ambdós drets i ciutadà honrat de Barcelona. Fill del notari Ramon Vilana Perles. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697, durant les invasions franceses de Catalunya.

En pujar al tron Felip IV de Catalunya-Aragó, es mostrà austriacista, i fou empresonat pel lloctinent Fernández de Velasco. Alliberat per la victòria austriacista del 1705, llegí a la cort de 1705-06 el discurs de proclamació del rei arxiduc Carles III, en català.

Fou nomenat protonotari del Consell d’Aragó, i més tard secretari d’estat per als afers hispànics, passant per damunt del rígid escalafó que tradicionalment caracteritzava la monarquia austríaca, fet pel qual fou malvist pels cortesans; amb tot, sabé maniobrar hàbilment entre les intrigues cortesanes i assolí una influència política notable. També rebé el títol de marquès de Rialb (1708).

El 1713 acompanyà l’emperadriu quan aquesta sortí de Barcelona cap a Viena, però ell restà un quant temps a Milà. Més tard passà a la cort de Viena, i hi organitzà el conjunt de refugiats catalans i aragonesos que s’hi refugiaren, subvencionats per l’emperador. Fou secretari d’estat i cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.

Deixà unes memòries, en alemany, que foren publicades per Wolff el 1854. Hom li ha retret el poc èxit de les seves gestions per a impedir el subjugament de Catalunya per Felip V d’Espanya. Sembla que no tornà mai a Catalunya.

Verneda i Serarols, Joan Francesc de

(Vic, Osona, vers 1670 – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Polític i notari. Casat amb una germana de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa, austriacista preeminent, fou introduït per ell a l’administració austriacista.

El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III. El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble.

El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia; tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer.

Intervingué en la defensa de Barcelona fins a l’11 de setembre; en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’emperador.

El 1722 li fou concedit el títol de baró d’Hongria, i el 1731, el de comte. El 1731 proporcionà valuoses informacions a l’historiador Francesc de Castellví.