(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)
Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.
A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.
(València, segle XVII)
Poeta en català i en castellà. Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde de València.
Participà en alguns certàmens poètics (1667-68) amb romanços en català, i a l’acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata.
És autor d’unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668.
Josep Amat (Sabadell, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, 1755) Frare carmelità. Fou prior en 1709. Deixà diversos escrits.
Josep Amat (Barcelona, 1843 – 1911) Pintor.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 1718)
Religiós carmelità descalç. Fou prior del convent de Barcelona.
Deixà uns annals del seu orde i d’altres escrits.
(Catalunya, segle XVII – Vic, Osona, segle XVII)
Frare carmelità. Pertanyia al convent de Vic.
Deixà diversos escrits de caràcter teològic.
Jaume Roca (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78) Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.
Joan de Jesús Roca (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII) Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.
Joaquim Roca (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899) Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.
(Catalunya, segle XIV – Elna ?, Rosselló, segle XV)
Prelat. Pertanyia a l’orde carmelità. Fou bisbe d’Elna al començament del segle XV.
És autor d’escrits diversos, com el tractat De sanctis.
(Catalunya, segle XVI)
Religiós carmelità. Realitzà investigacions de caràcter històric referents al seu orde.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Religiós carmelità. Vivia al convent de Barcelona. Fou provincial de l’orde. Sobresortí com a teòleg i orador sagrat.
És autor d’una col·lecció de sermons.
(Catalunya, segle XVII)
Frare carmelità. Fou persona de gran formació filosòfica.
Ocupà la càtedra de filosofia a la Universitat de Barcelona.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 