Arxiu d'etiquetes: carmelitans/nes

Bonet, Joan

(Olot, Garrotxa, 1621 – 1691)

Escriptor. Carmelità descalç a Olot (1636), ocupà diversos càrrecs dins l’orde.

Publicà, entre d’altres obres, Jardín del Carmelo (1660) i Elegàncies de Paulo Manucio (1679), traducció catalana de la versió castellana de Llorenç Palmireno.

Bernat de Jesús Maria

(Barcelona, vers 1559 – Tortosa, Baix Ebre, 1637)

Carmelità descalç. Nom de religió de Bernat Vilana. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa.

Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum… (1622).

Berguedà i Osona, Maria de les Plagues

(Vic, Osona, segle XVI – 1650)

Religiosa, de nom Maria Osona. Vídua de Francesc Berguedà.

Fundà (1637) un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb.

Fou la mare de Teresa Berga.

Berga i Osona, Maria de les Plagues

Veure> Maria de les Plagues Berguedà i Osona (religiosa carmelita).

Berga (varis)

Guillem de Berga Veure> Guillem de Berguedà (trobador).

Guillem de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

Guillem Ramon de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

Joaquim Berga  (Catalunya, segle XVIII)  Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.

Josep Berga  (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

Nicolau de Berga  (Catalunya, segle XII)  Cal·lígraf i il·luminador. És autor del còdex del De civitate Dei de sant Agustí, que es conserva a l’arxiu de la catedral de Tortosa. És una obra de valor extraordinari, que l’autor signà en llatí (Nicolaus Bergadanus).

Pere de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.

Pere de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyo Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.

Teresa Berga  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

Baton, Francesc de

(Catalunya ?, segle XV – vers 1530)

Religiós carmelità. Féu els seus estudis a Cervera i a París, capital on fou catedràtic de teologia i es guanyà el sobrenom de “Doctor sublim”.

Publicà diverses obres, entre les quals destaca el Comentario del maestro de las sentencias.

Anglada, Bartomeu

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)

Religiós carmelità descalç.

Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums.

Soler, Anna de Santa Sabina

(Calella, Maresme, 1835 – Vic, Osona, 1896)

Religiosa carmelitana descalça.

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S’esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves.

Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació.

Soledat i Esplugues, Joaquim de la

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Frare carmelità descalç. Fill d’un manyà, de cognom Esplugues. Estudià a l’Escola de Nobles Arts.

Al convent de Sant Josep, de Barcelona, dirigí una foneria de lletres per a impremta, molt important en el seu temps.

El 1801 publicà un prospecte amb mostres de tipus nous; el 1828 en publicà un altre, precedit d’un estudi sobre l’evolució de les arts gràfiques a Catalunya.

Serrahima, Joan

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Carmelità calçat. Prior del convent de Barcelona.

Pel setembre de 1822 fou detingut i deportat, com gairebé tots els superiors de cases eclesiàstiques de la ciutat.

Restablert l’absolutisme, escriví Breve relació de lo que succeí en la proclamació de la Constitució dita per malícia espanyola, que es conserva inèdita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.