(Barcelona, segle XIX – 1887)
Escultor i gravador. Fou bon orfebre i medallista.
Vidal, Pau -escultor-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1887
Varela i Isabel, Emili
(Alacant, 6 novembre 1887 – 6 gener 1951)
Pintor. Exercí una gran influència a Alacant.
Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.
Tenerife, marquesat de
(Canàries, segle XIX – )
Títol concedit el 1887 al capità general Valerià Weyler i Nicolau.
Continua en la mateixa família.
Sosa i López, Pere
(Requena, Plana d’Utiel, 30 gener 1887 – València, 21 desembre 1953)
Compositor. Estudià al Conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director.
Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tronades d’amor per a orquestra.
Sanz i Almenar, Joaquim
(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)
Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.
Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.
Sansano i Benisa, Joan
(Oriola, Baix Segura, 30 setembre 1887 – Alacant, 19 gener 1955)
Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com “El Clarín”, “La Opinión” i “La Primavera”. Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic “El Día”, del qual fou propietari en 1926-36.
Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).
Roqueta, La -setmanari-
(Palma de Mallorca, 1 gener 1887 – desembre 1902)
Publicació setmanal en català. Creat per Pere d’A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment.
Tingué una segona època l’any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l’any 1902.
Amb el mateix títol de “La Roqueta“, va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l’any 1911, editat per mallorquins.
Roman i Ferrer, Carles
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)
Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).
Republicano, El -Palma de Mallorca-
(Palma de Mallorca, juliol 1887 – gener 1892)
Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista.
Fou continuat amb “La República” (març 1892 – setembre 1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.
Julià i Martínez, Eduard
(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)
Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.
Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.
Dades dels Països Catalans 