Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Puig i Mas, Valentí

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 abril 1949 – )

Escriptor i crític literari. Col·laborador habitual en diaris i revistes.

Ha destacat com a assagista des de Bosc endins (1982), dietari sense datar, compendi de narrativa i reflexió, fins a títols com Vicis dels temps (1990), Annus horribilis (1993), l’estudi sobre Josep Pla L’home de l’abric (1998, premi Josep Pla) i Cuando sea rey (1999).

Ha conreat també la narrativa amb Dones que fumen (1983), Somni Delta (1987, premi Ramon Llull) i Maniobres privades (1999), i la poesia amb L’estiu madur (1985).

Puig i Espert, Francesc

Deixa un comentari

(València, 27 novembre 1892 – Asnières sur-Seine, Illa de França, 1 març 1967)

Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalano-aragonesa. Professor d’institut, participà en la fundació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.

Secretari de la Joventut Valencianista Republicana (1915); fundador del partit radical socialista a València. S’exilià a França el 1939.

Publicà les narracions Raça vençuda (1915) i Nits d’hivern (1919) i els volums poètics Les jornades (1920, amb pròleg de J.M. López-Picó), Esberles del cor (1914) i Hortolans (1967). Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima.

Puig, Renat

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1898 – els Banys d’Arles, Vallespir, 1966)

Metge i escriptor. Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat. De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan.

Publicà una gran quantitat de treballs professionals. Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes.

Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié.

Pueyo i Pueyo, Josep de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1733 – 1785)

Escriptor. Tercer marquès de Campofranco. Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol. Amic i company de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre altres, amb Gregori Maians. El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1799 ingressà a la Societat d’Amics del País.

Escriví poemes en francès (L’éloquence des Baléares restaurée, Sur l’entreprise d’Alger), en llatí, i deixà manuscrites diverses miscel·lànies.

Prats -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Prats  (València, segle XVII – Albaida, Vall d’Albaida, 1706)  Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres.

Berenguer de Prats  * Veure> Berenguer Desprats  (cavaller català del segle XIV).

Felicià Prats  (València, segle XVI – segle XVII)  Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).

Francesc Prats  (Illes Balears, segle XV)  Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentey fundà a Palma de Mallorca (vers 1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487).

Francesc Prats  (Illes Balears, segle XVI – 1614)  Escriptor i menoret. Versificà en llengua catalana. Figurà entre els concurrents al certamen poètic de 1602 en honor de Ramon Llull.

Joan Prats  (Marratxí, Mallorca, segle XVIII)  Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.

Samuel Prats  (Benicolet, Vall d’Albaida, 1883 – País Valencià, segle XX)  Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d’un tractat de cant gregorià molt editat.

Prat i Colom, Josep Melcior *

Deixa un comentari

Forma errònia del nom de l’escriptor català Josep Melcior Prat i Solà  (1781-1855).

Prada, Andreu de

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Escriptor. És autor d’obres narratives.

Portolés i Garcia, Miquel

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1870 – Madrid, 1930)

Periodista i escriptor. Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia (1893) i Salir del paso (1891).

Se n’anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de “Diario Universal”, “Informaciones”, “La Tribuna” i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals: Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas.

Portet, Renada Laura

Deixa un comentari

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 28 agost 1927 – Elna, Rosselló, 5 setembre 2021)

Escriptora. Col·laboradora habitual en publicacions catalanes, ha obtingut diversos premis (Jocs Florals de la Ginesta d’Or, Biblioteca Catalana de Perpinyà, Vila de Perpinyà, etc).

Ha publicat Castell negre (1981), A la recerca d’una memòria: Rosselló microtoponímic (1982), L’escletxa (1986), Jocs de convit (1990), Una ombra anomenada Oblit (1992) i El cant de la Sibil·la (1995).

Ponti, Josep

Deixa un comentari

(València, 1629 – 1698)

Escriptor i frare dominicà. És autor de nombrosos escrits religiosos i científics, quasi tots inèdits, i de poesies en llatí.