(Illes Balears, segle XX – Palma de Mallorca, 19 juny 1984)
Cavaller de Sant Joan. Fill de Josep Quint-Zaforteza i Amat. Es casà amb la comtessa de Deleytosa, títol que ha passat a la seva única filla.
(València, 1984 – )
Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Vicente Sáez.
Ha presentat les coreografies: The Lorry (1984), Eliminación, U. (1985), Ens (1987), Solo (1989), Rapta (1990), Uadi (1992), Iris (1994), Regina Mater (1995) i Atman (1997).
(Alcoi, Alcoià, 12 octubre 1908 – 30 setembre 1984)
Escriptor. Ha exercit la carrera de mestre (1927) i ha col·laborat en diverses publicacions dels Països Catalans i en diversos periòdics sud-americans.
Les seves narracions es caracteritzen pel sabor popular i la gràcia literària: Històries casolanes (1950), Narracions alacantines de muntanya i vora mar (1959), El cas de Lina Morell (1960), De la muntanya i de vora mar (1975). Com a divulgació històrica, ha escrit Miscel·lània alcoiana (1964) i La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bilmil·lenària (1970).
Fou el pare de Jordi Valor i Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1939 – ) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. Destacà com a paisatgista. Ha obtingut premis d’importància.
(País Valencià, 4 juliol 1984 – 27 novembre 2013)
(TVV) Televisió autonòmica que inicià les emissions el 1989. Creada en el si de l’ens Radio Televisió Valenciana (RTVV). És membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA). Acull Canal 9 i Notícies 9.
Canal 9, d’orientació general, començà les emissions el 9 d’octubre de 1989. La seva programació combina el català, emprat en els informatius, en alguns programes de producció pròpia i en els programes infantils, amb el castellà, que és present, principalment, a les pel·lícules i a les sèries estrangeres.
El segon canal, Notícies 9, dissenyat com a complement de Canal 9, començà les emissions, totalment en català, el 1997.
El novembre de 2013 les Corts Valencianes, amb majoria del PP, aproven el seu tancament, i al juliol de 2016 s’aprovà la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, continuadora de la RTVV.
(Torrevella, Baix Segura, 24 març 1919 – Granada, Andalusia, 18 abril 1984)
Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l’administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista “Al-Motamid”, editada en castellà i en àrab.
És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956).
(Elx, Baix Vinalopó, 5 juliol 1906 – 3 juny 1984)
Arqueòleg i historiador. Germà de Rafael. Director del Museu Municipal d’Elx, des del 1940 ha realitzat excavacions al terreny de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’Illici, que és propietat seva.
De les seves obres sobresurten Problemas de cerámica (1947), Mapa arqueológico del término municipal de Elche (1953), La Alcudia (1962), La Dama de Elche (1965) i Cerámica ibérica de la Alcudia (1990).
Fou el pare de Rafael Ramos i Fernández.
(València, 24 maig 1914 – Madrid, 13 març 1984)
Director cinematogràfic. Fill de Lluís Lúcia i Lúcia. S’inicià com a gerent de la firma Cifesa i actuà de cap de producció.
Des del 1943 va dirigir els més diversos gèneres, especialment els dedicats al lluïment o llançament de figures de la cançó. Cal destacar els films Lola la Piconera (1951), Morena Clara (1954), Tómbola (1962), etc.
(Perpinyà, 1903 – 1984)
Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d’Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux.
Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d’Olivier i Romances foraines) i col·laborà a “La Tramontane” i altres periòdics.
Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.
(Jefferson City, EUA, 29 juliol 1909 – Moraira, Marina Alta, 12 novembre 1984)
Escriptor. El 1929 complí set anys de presó per atracament i el 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques i creà dos personatges de gran èxit: els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digget Jones.
Posteriorment s’instal·là definitivament al País Valencià.
Entre les seves obres cal esmentar The Third Generation (1954), Run, Man, Run (1966) i l’autobiografia The Primitive (1955).
(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)
Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.
Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.
Dades dels Països Catalans 