(Palma de Mallorca, 1894 – 1966)
Pintor. Obtingué alguns premis d’importància.
Villalonga i Olivar, Gabriel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1894
Verdeguer i Sapena, Salvador
(València, 1894 – 1973)
Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.
És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).
Trilles i Badenes, Josep
(Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)
Escultor. Deixeble de Josep Piquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat.
Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.
Torralba, marquesat de
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit (1894) a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d’una antiga senyoria de la família sobre Torralba del Pinar (Alt Millars).
Ha passat als Iturralde.
Sánchez i Gonzalbo, Àngel
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)
Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.
Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),
Quint-Zaforteza i Togores, Josep
(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)
Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).
El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965) Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.
Moltó i Izquierdo, Anníbal
(Alcoi, Alcoià, 21 setembre 1847 – Leganés, Madrid, 10 agost 1894)
Militar. Fill de Remigi Moltó i Díaz Berrio. Serví a les Filipines (1860-66) i a Cuba (1869-70), d’on tornà amb el grau de comandant.
Fou notable la seva actuació a la tercera guerra carlina, greument ferit a Macheco, li fou concedida la creu de Sant Ferran de segona classe. Tornà a Cuba i el 1888 fou ascendit a coronel i, el 1891, a general de divisió.
Meseguer i Benedito, Josep
(València, 1894 – Benimàmet, València, 23 setembre 1957)
Pintor. Destacà com a miniaturista.
Massot i Planes, Josep
(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)
Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.
Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.
Foren germans seus:
Melcior Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1870 – 1953) Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.
Mercè Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1894 – 1981) Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.
Martínez del Castillo, Antonio
(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 25 gener 1894 – Benidorm, Marina Baixa, 11 abril 1962)
Realitzador cinematogràfic. Més conegut com a Florián Rey.
Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio (1927), interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període: La aldea maldita (1929).
Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics.
Dades dels Països Catalans 