Arxiu d'etiquetes: 1557

Sanç, Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)

Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.

Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.

Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.

És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.

Real, Tomàs

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, 1557)

Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva.

Guerau de Montmajor, Gaspar

4 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – Alcalá de Henares, Madrid, 1600)

Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d’oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent.

El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig.

El 1586 fou tanmateix readmès a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica.

Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig.

Ferrer i Mallent, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVI – Chiapas, Mèxic, 1557)

Religiós dominicà. Professà a Sant Esteve de Salamanca (1537), d’on partí amb el grup reclutat per Bartolomé de las Casas (1544) cap a l’Amèrica Central.

Fou prior del convent de Chiapas i promotor de la presència dominica.

S’oposà als colons espanyols i defensà els drets dels indis.

Borja i Enríquez, Isabel de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 5 gener 1498 – Valladolid, Castella, 28 octubre 1557)

Religiosa. Filla de Joan de Borja i Cattanei, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa.

El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid.

Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos.

Àustria, Jordi d’

Deixa un comentari

(Gant, Bèlgica, 1504 – Lieja, Bèlgica, 4 maig 1557)

Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57). Fill natural de Maximilià I, emperador romano-germànic. Presentat per Carles I, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539.

La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors. Passà la major part del temps al Villar de Benaduf (Serrans), que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe.

Escriví Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València (1566 i 1594).

Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja.

Altamira, palau d’ -Elx-

2 Respostes

(Elx, Baix Vinalopó)

Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.

Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.

Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.

Julià -varis bio-

2 Respostes

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Miquel Julià  (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621)  Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.

Gualbes-Santcliment, Joan de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – 1557)

Donzell. Es casà amb Magdalena de Corbera, baronessa de Corbera.

Llurs descendents es cognomenaren Corbera-Gualbes o Gualbes-Corbera.

Cruïlles, Joan de -varis-

4 Respostes

Joan de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1423)  Fill segon de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. Fou el fundador de la branca siciliana de Francofonte, Calatabiano i Palagonia, la qual s’extingí amb els seus besnéts, que aportaren el patrimoni als Acuña (i després als Montcada) i als Gravina, que es cognomenaren Gravina-Cruïlles i foren marquesos de Francofonte i prínceps de Palagonia.

Joan de Cruïlles  (Catalunya, segle XVI – 1557)  (o de Quadres)  Noble. Nebot i successor de Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera. Membre de la línia dels Cruïlles de Peratallada. Morí sense fills i el succeí la seva neboda Blanca de Cruïlles i Bret (Catalunya, segle XVI – 1563), la qual transmeté l’herència a la seva filla (i del seu primer marit, Bernat de Vilarig) Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Cruïlles.