(València, 1987 – )
Companyia de dansa. Fundada pel coreògraf i ballarí Gracel Menéu.
Ha presentat els muntatges: Via (1987), Shuei (1988), Solos, Custodio mío (1990), Gárgolas, Pi (1992), Isla-Mujer (1993) i Sangre (1994).
(Trullars, Rosselló, 4 abril 1905 – Estagell, Rosselló, 16 març 1987)
Botànic i farmacèutic. Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller. Es doctorà en ciències el 1942. Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la universitat de Montpeller des del 1946, i inspector principal de farmàcies del 1951 al 1959.
És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia.
Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961.
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)
Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.
Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),
(Callosa de Segura, Baix Segura, 17 novembre 1909 – Alacant, 30 maig 1987)
Poeta. És autor dels llibres poètics El rosal de los poemas (1959) i Treinta sonetos al aire (1964).
(Palma de Mallorca, 13 setembre 1914 – 21 febrer 1987)
Escriptor i periodista. Dirigí la “Revista Balear” de la diputació de Palma.
És autor del llibre José Maria Cuadrado. El polígrafo balear (1967).
(Bétera, Camp de Túria, 4 juliol 1903 – Gandia, Safor, 11 maig 1987)
Eclesiàstic i crític d’art. Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 se n’anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana.
Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda. El 1975 s’uní al grup L’Eixam.
Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964).
(Palma de Mallorca, gener 1987 – )
Revista en català publicada per l’Obra Cultural Balear.
Manté un contingut similar a la revista “Lluc”, de la qual és continuació i superació.
(Manacor, Mallorca Llevant, 1897 – 1987)
Agrupació polifònica creada per Antoni Josep Pont i Llodrà i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes Balears.
El seu repertori era basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.
(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)
Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.
Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.
Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).
(Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 15 març 1908 – ? , 1987)
Poeta en francès. Ha publicat Primavères (1927), Ce village oú meurent les fontaines (1968), Clariana (1971) i Ces joies que l’on appelle intérieures (1974).
Ha col·laborat a nombroses revistes, com “Les Marges”, “Ars Carminia” i “La Tramontane”.
Dades dels Països Catalans 