Nova ciutat, projectada el 1972, a 18 km de la ciutat de València, amb capacitat per a 17.000 habitants, damunt un territori d’unes 1.300 ha (900 de les quals per a nucli habitat i 400 per a instal·lació de noves indústries), segregades dels municipis de Riba-roja de Túria, Loriguilla i Xest.
(Palma de Mallorca, 1972 – )
Editorial. Fundada per Josep Albertí, Miquel Barceló, Guillem Frontera, Aina Muntaner i Antoni Serra.
Ha publicat les col·leccions “Turmeda” (narrativa, assaig, poesia, etc.), “Gavilans” (narrativa), “Tomir” (poesia) i “Quaderns Domini Fosc” (en ciclostil, de contingut underground).
(València, 18 agost 1893 – 4 maig 1972)
Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors.
Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l’UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE.
Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.
(Alacant, 14 març 1913 – Madrid, 14 abril 1972)
Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit.
Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.
(Algemesí, Ribera Alta, 7 novembre 1911 – València, 27 novembre 1972)
Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc.
Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72).
Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.
(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)
Escriptor. Funcionari públic.
Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).
Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.
(València, 13 novembre 1888 – 29 juliol 1972)
Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de “Nostra Novel·la” (1930).
Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” (1914-19), on va publicar narracions breus.
(Alacant, 5 agost 1897 – Madrid, 27 novembre 1972)
Militar i historiador. Contraalmirall de l’armada. Fou director del Museu Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia.
Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española (1931), La náutica española del siglo XVII (1935), El primer viaje de Cristóbal Colón (1943) i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella (1971).
(València, juny 1969 – abril 1972)
Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Josep Senent i Anaya.
Era redactada totalment en català, l’ús del qual reivindicava.
Arribà a fer una tirada de 8.000 exemplars. Fou suspesa governativament al número 29.
(València, 1 gener 1877 – 4 gener 1972)
Dibuixant, escriptor i historiador de l’art. Format en les belles arts, conreà la caricatura, que sovint firmà amb el pseudònim Folchi, i participà activament en la vida artística valenciana, entre altres amb la divulgació dels valors de la ceràmica, especialment de Paterna.
Col·laborador periodístic especialitzat, és autor d’estudis i monografies: Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, Pinazo, su vida y su obra, però, sobretot, de l’obra monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Conreà també la narrativa (Contes del pla i de la muntanya).
Les seves col·leccions de ceràmica foren el ric origen del Museu Nacional de Ceràmica establert al Palau del Marquès de Dosaigües de València.
Dades dels Països Catalans 