Arxiu d'etiquetes: impressors/es

Abadal i Casamitjana, Joaquim

(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)

Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.

Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX)  Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.

Verdaguer i Coromina (germans)

Els germans Àlvar, Celestí i Dionís foren fills de l’impressor Joaquim Verdaguer i Bollich.

Àlvar Verdaguer i Coromina  (Barcelona, 1840 – 1915)  Enginyer industrial. Continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879).

Celestí Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1885/6)  Impressor. El 1877 s’establí individualment i introduí noves tècniques (imprimí directament sobre fulls de metall) i nous gusts (grans cartells, cromolitogràfics, fulls de paper calats, etc).

Dionís Verdaguer i Coromina  (Barcelona, segle XIX – 1858)  Dibuixant de cartells. Treballà a París.

Verdaguer i Bollich (germans)

Els germans Francesca i Joaquim eren fills de Vicenç Verdaguer i Vila  (Barcelona, 1752 – segle XIX) Impressor.

Francesca Verdaguer i Bollich  (Barcelona, 1790 – 1861)  Impressora. Treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici. Durant la Guerra del Francès organitzà una premsa volant; anà després a Mallorca i el 1814 es casà amb Llorenç Bocabella, que fou regent de la impremta del “Diario de Barcelona”.

Joaquim Verdaguer i Bollich  (Barcelona, 1803 – 1864)  Impressor. Perfeccionà el seu ofici a París. S’establí a Barcelona el 1828 i instal·là la primera premsa de ferro Stanhope. Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença. Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària. Fou el pare de Dionís, Celestí i Àlvar Verdaguer i Coromina.

Torres i Dalmau, Pacià

(Girona, segle XIX – 1877)

Impressor. S’establí a Girona amb l’impressor Tomàs Carreras i Roca (1842).

Des del 1843 tingué impremta pròpia. Tingué molts anys l’exclusiva d’impressió del Calendario para el Principado de Cataluña.

El seu fill fou Pacià Torres i Estrada (Girona, segle XIX – vers 1888)  Impressor. Continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès.

Torner

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Família de gravadors, llibreters i impressors.

Iniciada per Josep Torner (I) (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi d’impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de:

Joan Torner  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Llibreter. Ingressà al gremi de llibreters l’any 1818.

Josep (II) Torner  (Barcelona, segle XIX – abans 1857)  Impressor. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou:

Miquel Torner i Germà (Barcelona, 1802 – 1863)  Il·lustrador. Estudià dibuix a l’Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com “El Museo de las Familias”, de Barcelona, i el “Semanario Pintoresco Español”, de Madrid. Féu bons treballs de xilografia.

Tobella i Castelltort, Ramon

(Igualada, Anoia, 2 setembre 1868 – Barcelona, 1937)

Mestre impressor. Regent de la casa Ronsard i Companyia (1888), el 1915 comprà a A. Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions.

Soci fundador d’Amics dels Museus de Catalunya des del 1937 i medalla d’or a l’Exposició d’Arts Gràfiques de Leipzig (1914), entre altres premis internacionals, els seus treballs de bibliografia artística s’adapten a la transició del modernisme al noucentisme.

Fou professor de tipografia de l’Institut Català de les Arts del Llibre.

Foren continuadors del taller, el seu fill Enric Tobella i Trullàs (Barcelona, segle XIX – segle XX) i el seu nét Jordi Tobella i Ribalta  (Barcelona, 1927 – 13 octubre 2005).

Thomas i Bigas, Josep

(Barcelona, 22 febrer 1852 – Berna, Suïssa, 8 octubre 1910)

Fotogravador i impressor.

Afeccionat a les arts gràfiques, va ésser el primer que va introduir a Espanya el gravat químic. En aquest terreny va fer una sèrie d’experiències de millorament i de difusió de la fototípia.

Foren impreses a la casa Thomas les revistes “Il·lustració Catalana”, “Pèl & Ploma”, “Forma”, “Museum”, etc. i nombroses monografies d’art (El arte en España).

Teixidor, Josep

(Barcelona, segle XVII – 1722)

Impressor. Era actiu ja el 1709 i el 1716 obtingué el privilegi d’edició de la “Gazeta de Barcelona”, que titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona” i que aparegué setmanalment.

A la seva mort la impressió fou continuada pel seu fill Josep Teixidor (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Continuà amb la impressió del setmanari, que el 1750 li retornà el nom original de “Gazeta de Barcelona”. A partir del 1763 s’encarregà de la seva publicació el seu gendre Tomàs Piferrer.

Tauló, Jaume

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Gravador i impressor. La seva producció apareix datada del 1820 al 1859.

Féu xilografia per a diverses edicions i esmerçà una activitat molt intensa en l’edició d’auques populars.

Fou parent seu Josep Tauló (Catalunya, segle XIX)  Gravador. Col·laborador de Jaume. Probablement també fou impressor.

Tasso i Goñalons, Lluís

(Maó, Menorca, 17 desembre 1817 – 15 maig 1880)

Impressor i editor. S’establí a Barcelona el 1847.

Començà a treballar com a editor el 1854. La seva activitat editorial fou importantíssima per a la vida cultural del temps.

Fill seu era Lluís Tasso i Serra (Barcelona, s XIX – 1906)  Editor. Mantingué la intensa activitat de l’empresa editorial del seu pare.