(Perpinyà, segle XVII)
Impressor. Actiu entre el 1645 i el 1659.
Fou succeït pel seu fill Joan Bartau, que, alguns anys després de l’annexió del Rosselló a França, vengué la impremta a Bartomeu Breffel.
Bartau, Esteve
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: impressors/es
Amorós i Cerdà, Tomàs
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1735 – 20 abril 1810)
Impressor entre 1786 i 1810. És autor del dietari Relació d’algunes curiositats escrites començant l’any 1740, del qual foren tretes diverses còpies manuscrites, una d’elles conservada a la Miscel·lània Pascual.
L’obra, escrita en un català col·loquial, comprèn de 1740 a 1800 i fou aprofitada, entre d’altres, per Àlvar Campaner al Cronicón Mayoricense.
Impressor del Sant Ofici, el seu establiment passà a Felip Guasp i Barberí, en casar-se aquest amb la vídua Caterina Pascual.
Alzina, Joan Baptista
(Perpinyà, 24 juliol 1803 – 24 març 1883)
Impressor. Continuador de l’obra del seu pare Joan Alzina.
Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l’Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”, fins a la seva fi, l’any 1837.
La seva obra principal fou el “Bulletin de la Societé Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir 15 volums.
Alzina, Joan -impressor-
(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)
Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.
Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.
Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.
A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées- Orientales”.
Fou el pare de Joan Baptista Alzina.
Agel i Barrière, Guillem
(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)
Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.
Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).
Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).
Mei i Galès, Joan Felip
(València, 1542 – Saragossa, Aragó, 17 octubre 1612)
Impressor i poeta. Fill de Joan Mei i Gerònima Galès. Treballà al taller de la seva mare on dirigí, de molt jove, la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner (1557) i en redactà la dedicatòria.
L’any 1577 s’establí com a impressor a Tarragona, on el protegí l’arquebisbe Antoni Agustí. Hi imprimí una traducció al castellà de les Metamorfosis d’Ovidi feta per ell mateix, que incloïa texts seus i de l’arquebisbe Agustí (1586).
En morir la seva mare (1587), tornà a València. Des del 1589 fou professor de la Universitat de València, i a partir del 1592, catedràtic de retòrica; des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec.
El 1627 fou editada, a Barcelona, la seva Ortografía llatino-castellana.
Martí, Joan Pau
Lacavalleria i Dulach (germans)
Els germans Anton i Joan eren fills de Pere Lacavalleria.
Anton Lacavalleria i Dulach (Barcelona, segle XVII) Impressor. Seguí el taller del seu pare i s’establí més tard de nou al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Té producció documentada fins al 1700.
Joan Lacavalleria i Dulach (Barcelona, 1640 – segle XVII) Impressor. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681).
Jepús i Roviralta, Jaume
(Barcelona, 1831 – 1898)
Impressor. Algunes produccions del seu taller foren distingides amb premis a diverses exposicions.
Fou un dels millors impressors catalans del seu temps.
Guasch (varis)
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
Dades dels Països Catalans 