(València, segle XVI – 1608)
Poeta en castellà. Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, baró de Bicorb i senyor de Quesa (Castellar). Membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València, amb el pseudònim de Tranquilidad, on presentà diverses composicions poètiques de circumstàncies. El 1603 es casà amb Anna de Peralta.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)
Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.
Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.
Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.
És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.
(Felanitx, Mallorca, 1608 – Palma de Mallorca, 1666)
Frare dominicà. Fou procurador general de l’orde a la província de San Antonio, en territoris de Nueva Granada (Amèrica). El 1647 negocià la concessió del cardenalat a Antoni de Cardona.
Fou canceller i jutge de competències de Mallorca, per nomenament del rei Felip IV. Escriví treballs històrics relatius a l’orde de Predicadors.
(Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 6 juliol 1608)
Filòsof. Va professar al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca (1575), després d’estudiar arts i teologia a la Universitat de València. Catedràtic de filosofia escolàstica i de teologia en aquesta universitat, consultor de la Inquisició i prior del convent dominicà de València.
És autor de les obres Metaphysica disputatio de ente et ejus proprietatibus… (1587), Commentaria in VIII libros Physcorum (1599), Commentaria in Porphorium et in universam Aristotelis logicam (1592) i Vida de Santo Tomás de Aquino, dividida en tres libros (1601), entre d’altres.
Honorat de Figuerola (València, segle XVI – 1608) Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.
Joan Figuerola (València, segle XIV) Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.
Joan Martí Figuerola (València, segle XVI) Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.
Pere Figuerola (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.
(Palma de Mallorca, 19 febrer 1608 – Malta, 29 abril 1680)
Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, i germà dels altres Cotoner i d’Olesa.
Substituí al seu germà Rafael com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l’orde de l’Hospital.
Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l’entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l’hospital de Malta.
(València, 26 octubre 1568 – Lleó, Castella, 2 novembre 1608)
Poeta. Nét de Guillem Ramon Català de Valeriola. El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio.
Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604).
Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants (1602). Deixà escrita una breu autobiografia, en català, i, en castellà, diverses poesies i discursos pronunciats a l’Acadèmia dels Nocturns.
Foren cosins seus:
Pelegrí Català de Valeriola (València, segle XVI – 1634) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Cuidado.
Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja (València, 1574 – segle XVII) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Reposo.
Jaume Fornells (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608) Músic i monjo benedictí de Montserrat.
Joan de Fornells (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV) Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.
Josep Fornells (Mataró, Maresme, 1838 – 1902) Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.
(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)
(o Lluís Ramon de Cardona) Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.
Dades dels Països Catalans 