Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Eiximeno, Joan

(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)

Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.

El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.

És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.

Dulac, Josep

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.

Daniel, Francesc

(Catalunya, segle XVIII)

Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

És autor d’algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí.

Cortès i Cullell, Lleonard

(Barcelona, 2 febrer 1826 – Lima, Perú, 1911)

Frare franciscà. Fou definidor de l’orde.

Ocupà altres càrrecs eclesiàstics a Amèrica, on impulsà en gran manera les activitats missioneres.

Cordelles (varis)

Guillem Cordelles  (Barcelona, segle XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà. Fou famós per les seves virtuts, així com pels seus coneixements teològics i la seva eloqüència en la predicació.

Jaume de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1574)  Eclesiàstic i protector de l’ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572.

Miquel de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume Cordelles.

Coll (varis)

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Cima, Pere

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIV – Illes Balears, 1390)

Religiós franciscà. Bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.

A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà.

Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381. El 1385 celebrà un sínode.

Cardona i Grau, Antoni

(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)

Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.

Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.

Càrdenes, Joan de

(Catalunya, segle XVI)

Franciscà. Dugué a terme una notable acció social a Lleida (vers 1558-60), a Perpinyà i a d’altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d’orfes.

Bancal, Ramon

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Frare franciscà. Arribà a provincial del seu orde. Gaudí de bon prestigi.

El 1327 fou un dels assistents distingits de la inauguració del monestir de monges clarisses de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II de Catalunya.