(Palma de Mallorca, 1467 – 1542)
Monja terciària. Fundadora del Col·legi de la Criança (1518) de Palma, juntament amb el canonge lul·lista Gregori Genovard, amb la finalitat d’acollir donzelles indigents i al qual dedicà tota la seva vida.
Li fou iniciat el procés de beatificació.
(Palma de Mallorca, 28 juny 1833 – la Real, Mallorca, 20 desembre 1909)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858. Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri (1864) i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa (1890).
Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca li impel·lí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors, devoció que ell sempre havia fomentat. Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació; allà residí fins al 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el moviment de la congregació.
Del seu vivent fundà també una casa a l’església de Sant Gaietà de Palma de Mallorca. Té incoat un procés de beatificació.
(Palma de Mallorca, segle XV)
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca. Vídua del ciutadà mallorquí Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lul·lisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí.
En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandeu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra.
(Sencelles, Mallorca, 1 juny 1781 – 27 febrer 1855)
Monja fundadora. De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina.
El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Jacint Maria Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx.
El 1899 en fou iniciat el procés de beatificació.
Veure> Vedruna i Vidal, Joaquima de (fundadora i santa catalana, 1783-1854).
(Barcelona, segle XVI)
Dama. Fundadora, el 1552, d’un convent per a dones pietoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars.
El 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.
(Vic, Osona, segle XVI – 1650)
Religiosa, de nom Maria Osona. Vídua de Francesc Berguedà.
Fundà (1637) un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb.
Fou la mare de Teresa Berga.
Veure> Àngela Margarida Prat (fundadora caputxina catalana, 1543-1608).
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1850 – Barcelona, 24 juliol 1922)
Religiosa. Fundadora, amb F.X. Butinyà, de l’orde de les josefines. En fou superiora general (1898-1912).
Per dificultats internes de la fundació en sortí el 1913. Va ésser rehabilitada el 1963.
(Lleida, 1463 – Nàpols, Itàlia, 21 desembre 1542)
Religiosa i fundadora de les caputxines.
Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d’Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene.
Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l’orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d’aquest orde, que passà a Espanya per obra d’una altra catalana Àngela Seralina.
En fou incoada la causa de beatificació.
Dades dels Països Catalans 