Arxiu d'etiquetes: 1750

Roig i Reixart, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 7 setembre 1750 – Palma de Mallorca, 6 març 1808)

Eclesiàstic. Es doctorà en filosofia a Mallorca (1767) i en drets a Avinyó. Residí després a Menorca i a Mallorca (Felanitx i Palma). Fou teòleg consultor del cardenal Antoni Despuig (1796), inquisidor (1807) i canonge de la seu de Mallorca. Fou soci de la Societat d’Amics del País.

Destacat predicador, publicà nombrosos sermons (entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs, 1793) i obres religioses en castellà i llatí. En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana (1801), del qual es feren com a mínim onze edicions. És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la isla de Menorca y a sus naturales.

Llansol, Francesc

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1750 – després 1805)

Metge. Estudià a València medicina i filosofia. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

És autor de diverses obres professionals, escrites amb un cert esperit polèmic.

Leyris d’Esponchez, Antoni Fèlix

1 Resposta

(Alais, Llenguadoc, 20 desembre 1750 – Campolongo, Itàlia, 13 juliol 1801)

Eclesiàstic. El 1768 fou nomenat bisbe d’Elna. Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals (1789), hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville.

S’hi oposà en un opuscle, que fou prohibit; tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat. Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma. Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada.

Homs -escultors-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Família d’escultors, iniciada per:

Joan Antoni Homs  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1748)  Escultor. Fou el primer i més remarcable dels artistes que el seguiren a la seva família. Són especialment apreciades, entre les seves obres, la imatge de Sant Josep agafant Jesús de la mà, a l’església de Sant Miquel de Palma, i el Sant Crist de vori realitzat per al convent de frares dominicans de la mateixa ciutat. Fou mestre del seu fill:

Gaspar Homs i Batlle (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1750)  Escultor. Entre els seus treballs figuren els relleus de les claus dels arcs al temple de Santa Maria del Camí. Fou mestre del seu fill:

Gaspar Homs i Picornell (Illes Balears, segle XVIII)  Escultor. Treballà per a la catedral d’Eivissa, on féu un retaule i altres decoracions. Tornant a Mallorca caigué presoner dels corsaris sarraïns. En fou rescatat. Entre les seves obres a Palma figura el Sant Miquel del campanar de la parròquia. Tingué dos fills també artistes, Jaume i Pau, que moriren joves, acabant la dinastia d’escultors mallorquins d’aquest cognom.

Gumilla i Moragues, Josep

Deixa un comentari

(Càrcer, Ribera Alta, 3 maig 1686 – Los Llanos, Veneçuela, 16 juliol 1750)

Missioner, geògraf i etnòleg. Membre de la Companyia de Jesús enviat a la regió de l’Orinoco, estudià la història natural d’aquella regió.

Escriví El Orinoco ilustrado y defendido. Historia natural, civil y geográfica de este gran río y sus caudalosas vertientes (1741).

Fortea, Josep

Deixa un comentari

(Calamocha, Aragó, vers 1680 – València, vers 1750)

Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva.

Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l’església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca.

Cortès, Pasqual -escultor-

1 Resposta

(Calataiud, Aragó, 1750 – Palma de Mallorca, 1814)

Escultor. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid, i pensionat per Carles III de Borbó anà a Roma durant divuit anys.

El 1798 es contractat pel cardenal Antoni Despuig i Dameto i s’anà a Mallorca fins el 1801, en que tornà a Madrid. Amb l’arribada de Josep Bonaparte retornà a Palma.

Destacà com a realitzador d’imatges religioses.

Corral de l’Olivera

1 Resposta

(València, 1584 – 1750)

Teatre de la ciutat. Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí (1583) i l’obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera.

Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el segle XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla.

L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició (1741) i aprofitant després l’efecte del terratrèmol del 1748.

El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l’hospital.

El Corral de l’Olivera fou emprat per a representacions d’obres teatrals, d’actes sacramentals, etc; i vers la seva fi (1729) hi féu aparició l’òpera.

Barrera, Joan Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, vers 1750 – vers 1800)

Botànic. Apotecari de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat).

Explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid.

Ballester i Mas, Julià

1 Resposta

(Campos, Mallorca, 24 gener 1750 – Sevilla, Andalusia, 14 octubre 1800)

Cartògraf i gravador. Estudià filosofia i lletres. En 1785, amb Josep Muntaner, gravà el millor mapa de Mallorca existent fins a la data, per encàrrec del cardenal Antoni Despuig i Dameto.

Fou tresorer i administrador de l’arquebisbat de València. Treballà a Madrid i a Sevilla, on fou protegit de prop per l’esmentat cardenal, llavors arquebisbe de Sevilla.