(Barcelona, 21 setembre 1876 – Arcueil, París, França, 27 març 1942)

Escultor. Fill de Concordi González i Puig, i germà de Pilar, Dolors i Joan. Format en el treball dels metalls en el taller d’orfebreria familiar.

S’instal·là a París a partir del 1900, on esculpí una sèrie de màscares en les quals explotava al màxim les possibilitats plàstiques del ferro, com en la Petita màscara de Don Quixot (1930) o La Montserrat (1932).

La seva obra, transposició molt lliure d’una gran fantasia i, sovint, plena d’humor, de la figura humana, de la qual la Dona pentinant-se (1931-33) o l’Home gòtic (1937) són solament dos exemples, està escampada pels museus i les col·leccions més importants del món.