Arxiu d'etiquetes: crítics/ques d’art

Dorda i Morera, Joan

(València, 1855 – 1928)

Polític i crític d’art. Fou governador civil de Barcelona. Presidí durant molts anys, fins a la seva mort, l’Acadèmia de Sant Carles.

Casanelles i Farré, Enric

(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)

Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).

Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.

Ballester i Cayrat, Macià

(Tarragona, segle XX – ? )

Escultor. Residí a Tortosa. Ha conreat també la pintura i el dibuix.

Com a crític d’art ha exercit una acció molt estimulant i orientadora dins els cercles intel·lectuals tortosins.

Tamburini i Dalmau, Josep Maria

(Barcelona, 4 desembre 1856 – 1932)

Pintor i crític d’art. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París i a Roma, ciutat on residí durant bastant de temps.

Les seves obres, la majoria de tema històric, tenen com a motiu principal la figura femenina. És autor d’un retrat de Jacint Verdaguer per a la galeria de catalans il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.

Era membre de l’Associació Artística i Literària de Catalunya i vocal de la Junta de Museus de Barcelona.

Santos i Torroella, Rafael

(Portbou, Alt Empordà, 21 gener 1914 – Barcelona, 29 setembre 2002)

Crític d’art, poeta i dibuixant. Germà d’Àngels. Estudià a Valladolid i a Salamanca i, després d’estar-se un quant temps a Madrid, s’establí a Barcelona l’any 1934.

Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.

Entre els premis de poesia que ha obtingut, cal esmentar el Ciutat de Barcelona (1956) i el Boscán (1959). Escriví cròniques d’art a “El Noticiero Universal”.

També ha publicat llibres com Del románico al pop art, Revisiones y testimonios i Salvador Dalí, corresponsal de J. V. Foix (1932-1936) (1986).

Ha fet algunes exposicions com a aquarel·lista i dibuixant.

Salvador i de Solà, Iago-Cèsar de

(Madrid, 1890 – Barcelona, 1975)

Pintor, escriptor i crític d’art. Conegut per Yagocésar. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc.

Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novel·les i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca.

Crític d’art a “La Esfera”, “El Noticiero Universal”, etc, publicà Sabor y pintura (1943), semblances d’artistes catalans del vuit-cents. Emprà el pseudònim de Fray Galán.

Sabartés i Gual, Jaume

(Barcelona, 10 juny 1881 – París, França, 13 febrer 1968)

Col·leccionista d’art i crític. De jove practicà l’escultura i la poesia, i fou un dels assidus assistents a Els Quatre Gats.

Amic i acompanyant de Picasso, del qual fou, a més, secretari particular, recollí al llarg de la seva vida un gran nombre d’obres del pintor, de les quals feu donació al Museu Picasso de Barcelona (1960).

Va publicar abundants articles i alguns llibres sobre el pintor.

Rodríguez i Cruells, Modest

(Barcelona, 1910 – 20 març 2000)

Pintor, gravador i crític d’art. Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja. Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona.

Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es lliurà a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura. Ha exposat als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, a Reus, a la Selva de Mar, etc.

Com a crític d’art ha col·laborat a “Revista Europa”, a “Canigó” i a “Batik”. Entre els premis que li han estat atorgats figuren el Sant Jordi de 1954 i el Joan Miró.

Fou membre fundador del grup “Quinta Forma”. Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Rodríguez i Codolà, Manuel

(Barcelona, 19 maig 1872 – 16 juliol 1946)

Crític d’art i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Conreà el retrat, la marina i el paisatge, encara que aviat deixà la pràctica de la pintura i es dedicà al professorat i a la crítica.

Fou director de la revista “Museum” i escriví durant molts anys a “La Vanguardia”.

Publicà diversos llibres relacionats amb l’art, com La pintura moderna española (1912), Benito Mercadé y su obra pictórica (1920), etc.

Revista Nova

(Barcelona, 11 abril 1914 – 31 desembre 1916)

Setmanari d’art, fundat per Santiago Segura.

Notable per les col·laboracions de Xavier Nogués, Feliu Elias Apa i Ramon Raventós.

Cessà d’aparèixer el mateix any 1914. Reaparegué (maig 1916) amb un to més popular.

En total va publicar 46 números.