(Catalunya, 1887 – segle XX)
Crític i assagista d’art.
Amorós, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: crítics/ques d’art
Aguilera i Cerni, Vicent
(València, 1920 – 1 gener 2005)
Crític d’art. Promotor de l’avantguardisme a València (Grup Parpalló, Nou realisme), ha contribuït a la introducció del mètode sociològic en l’estudi de l’art.
Col·labora en diverses revistes, fundà la “Suma y Sigue del Arte Contemporáneo” i ha publicat nombrosos llibres entre els quals destaca Panorama del arte nuevo español (1966).
Premi de la Crítica a la XXIX Biennal de Venècia.
Dorda i Morera, Joan
(València, 1855 – 1928)
Polític i crític d’art. Fou governador civil de Barcelona. Presidí durant molts anys, fins a la seva mort, l’Acadèmia de Sant Carles.
Casanelles i Farré, Enric
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
Ballester i Cayrat, Macià
Tamburini i Dalmau, Josep Maria
(Barcelona, 4 desembre 1856 – 1932)
Pintor i crític d’art. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París i a Roma, ciutat on residí durant bastant de temps.
Les seves obres, la majoria de tema històric, tenen com a motiu principal la figura femenina. És autor d’un retrat de Jacint Verdaguer per a la galeria de catalans il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.
Era membre de l’Associació Artística i Literària de Catalunya i vocal de la Junta de Museus de Barcelona.
Santos i Torroella, Rafael
(Portbou, Alt Empordà, 21 gener 1914 – Barcelona, 29 setembre 2002)
Crític d’art, poeta i dibuixant. Germà d’Àngels. Estudià a Valladolid i a Salamanca i, després d’estar-se un quant temps a Madrid, s’establí a Barcelona l’any 1934.
Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.
Entre els premis de poesia que ha obtingut, cal esmentar el Ciutat de Barcelona (1956) i el Boscán (1959). Escriví cròniques d’art a “El Noticiero Universal”.
També ha publicat llibres com Del románico al pop art, Revisiones y testimonios i Salvador Dalí, corresponsal de J. V. Foix (1932-1936) (1986).
Ha fet algunes exposicions com a aquarel·lista i dibuixant.
Salvador i de Solà, Iago-Cèsar de
(Madrid, 1890 – Barcelona, 1975)
Pintor, escriptor i crític d’art. Conegut per Yagocésar. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona.
Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc.
Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novel·les i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca.
Crític d’art a “La Esfera”, “El Noticiero Universal”, etc, publicà Sabor y pintura (1943), semblances d’artistes catalans del vuit-cents. Emprà el pseudònim de Fray Galán.
Sabartés i Gual, Jaume
(Barcelona, 10 juny 1881 – París, França, 13 febrer 1968)
Col·leccionista d’art i crític. De jove practicà l’escultura i la poesia, i fou un dels assidus assistents a Els Quatre Gats.
Amic i acompanyant de Picasso, del qual fou, a més, secretari particular, recollí al llarg de la seva vida un gran nombre d’obres del pintor, de les quals feu donació al Museu Picasso de Barcelona (1960).
Va publicar abundants articles i alguns llibres sobre el pintor.
Rodríguez i Cruells, Modest
(Barcelona, 1910 – 20 març 2000)
Pintor, gravador i crític d’art. Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja. Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona.
Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es lliurà a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura. Ha exposat als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, a Reus, a la Selva de Mar, etc.
Com a crític d’art ha col·laborat a “Revista Europa”, a “Canigó” i a “Batik”. Entre els premis que li han estat atorgats figuren el Sant Jordi de 1954 i el Joan Miró.
Fou membre fundador del grup “Quinta Forma”. Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 