(Barcelona, 4 març 1756 – 1822)

(o Sans, o Sanz)  Erudit. Fill de Ramon de Sanç i de Sala i germà de Josep Antoni i de Ramon. Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis (1777). Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guardiamarina el 1781.

Més tard (1796) fou comissionat pel govern de Carles IV de Borbó per a fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona. Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre.

El 1779 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs. El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona.