(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Mestre possiblement hebreu.
Jaume II de Catalunya li confià l’educació, a la primeria del segle XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.
(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)
Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.
Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).
(Catalunya, segle XVII)
Compositor, mestre de capella i organista.
De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha.
(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)
Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.
(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)
Mestre, gramàtic i poeta.
A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.
(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)
Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.
Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).
Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).
Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.
(Palafrugell, Baix Empordà, 4 gener 1894 – Catalunya, segle XX)
Mestre i escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Col·laborà al “Butlletí dels Mestres” i a d’altres publicacions.
És autor de bons treballs de caràcter pedagògic i de diversos escrits sobre la història empordanesa i, en particular, de la vila de Peralada.
(Barcelona, 14 març 1936 – )
Escriptora i mestra. S’ha especialitzat en llibrets per a infants.
Ha col·laborat en sis obres col·lectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, per exemple Eina (1973).
Ha adaptat contes i faules per a l’escola, com Dues cabretes (1982), Epaminondas (1982), etc, i ha preparat llibres de lectura, com ara Olles, olles de vi blanc (1979).
(Olot, Garrotxa, 1837 – les Preses, Garrotxa, 1900)
Escriptor. Sacerdot (1863) i mestre.
Autor de drames teatrals en vers (Lo fill pròdig, 1887; L’últim senyor d’Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890) i d’algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell (1890) o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca...
(Barcelona, 1843 – després 1910)
Associació. Creada com a subgrup autònom de la Societat Barcelonina d’Amics del País per un grup de pedagogs, entre els quals hi havia Carles Carreras i d’Urrutia, que en fou el primer president.
La Societat promocionà diverses iniciatives tendents a millorar l’ensenyament barceloní, especialment en el període comprès entre la seva fundació i el 1868. El 1876 intentà d’organitzar el primer congrés pedagògic espanyol, el qual va tenir lloc a Madrid el 1882, organitzat pel Fomento de las Artes.
El 1899, l’entitat presentà unes bases per a l’organització del segon ensenyament i el 1909 participà activament, juntament amb altres entitats, en l’organització del Congrés de Primera Ensenyança (Barcelona, 1909-10).
Dades de Catalunya 