Arxiu d'etiquetes: mestres

Vicens i Regencós, Tomàs

(Palafrugell, Baix Empordà, 4 gener 1894 – Catalunya, segle XX)

Mestre i escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Col·laborà al “Butlletí dels Mestres” i a d’altres publicacions.

És autor de bons treballs de caràcter pedagògic i de diversos escrits sobre la història empordanesa i, en particular, de la vila de Peralada.

Valeri i Ferret, Eulàlia

(Barcelona, 14 març 1936 – )

Escriptora i mestra. S’ha especialitzat en llibrets per a infants.

Ha col·laborat en sis obres col·lectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, per exemple Eina (1973).

Ha adaptat contes i faules per a l’escola, com Dues cabretes (1982), Epaminondas (1982), etc, i ha preparat llibres de lectura, com ara Olles, olles de vi blanc (1979).

Terricabris i Meroles, Francesc

(Olot, Garrotxa, 1837 – les Preses, Garrotxa, 1900)

Escriptor. Sacerdot (1863) i mestre.

Autor de drames teatrals en vers (Lo fill pròdig, 1887; L’últim senyor d’Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890) i d’algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell (1890) o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca...

Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció

(Barcelona, 1843 – després 1910)

Associació. Creada com a subgrup autònom de la Societat Barcelonina d’Amics del País per un grup de pedagogs, entre els quals hi havia Carles Carreras i d’Urrutia, que en fou el primer president.

La Societat promocionà diverses iniciatives tendents a millorar l’ensenyament barceloní, especialment en el període comprès entre la seva fundació i el 1868. El 1876 intentà d’organitzar el primer congrés pedagògic espanyol, el qual va tenir lloc a Madrid el 1882, organitzat pel Fomento de las Artes.

El 1899, l’entitat presentà unes bases per a l’organització del segon ensenyament i el 1909 participà activament, juntament amb altres entitats, en l’organització del Congrés de Primera Ensenyança (Barcelona, 1909-10).

Sedasser, Antoni

(Barcelona, segle XV – vers 1460)

Mestre de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Clergue, fou rector a Solsona.

El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lul·liana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, de la qual fou el primer rector.

Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lul·lians.

Romagosa i Vila, Josep Anton

(l’Arboç, Baix Penedès, 14 abril 1919 – Madrid, 20 desembre 1986)

Mestre, diplomat mercantil i doctor en veterinària.

Fou cap dels serveis de ramaderia d’Ourense i més tard de Tarragona (1945-63) i secretari tècnic de la Dirección General de Ganadería (1963-66).

Iniciador i programador de noves tècniques de cria del bestiar, ha contribuït al millorament de la ramaderia de l’estat espanyol amb publicacions i conferències de divulgació.

Col·laborà en la majoria de les revistes ramaderes i ha publicat Manual de crianza de vacunos (1968), Alimentación del rebaño… (1974) i altres obres tècniques.

Ripoll i Pla, Gaietà

(Solsona, Solsonès, 22 gener 1778 – València, 31 juliol 1826)

Mestre d’escola.

Fins el 1823 seguí la carrera militar, però un any després ja exercia com a mestre a Russafa, on tingué una gran popularitat.

Acusat de no creure en els dogmes catòlics, fou condemnat a mort per heretge.

Aquesta sentència fou l’últim acte de fe executat a Espanya.

Rifà i Llimona, Josefina

(Palma de Mallorca, 1939 – )

Mestra i dibuixant, coneguda com a Fina Rifà. Estudià belles arts a Barcelona, i s’ha dedicat a l’il·lustració, molt especialment a la infantil.

Ha col·laborat en diverses revistes, com “Cavall Fort”, i ha il·lustrat nombrosos llibres infantils i juvenils, com Tula la tortuga (1964), El sant de l’àvia (1971), Música mestre (1987) o Una mica de cadascuna (1994); també ha il·lustrat llibres d’ensenyament.

Enllaç web: Fina Rifà

Puig i Savall, Lluís

(Manresa, Bages, 1840 – Barcelona, 1883)

Escriptor. Llicenciat en drets, exercí de mestre.

És autor de Método para organizar en la capital de las Baleares escuelas gratuitas para adultos (1864), Cartilla de economía política (1864), Medios para evitar la lucha entre el capital y el trabajo (1882) i Medis per a millorar la condició social dels obrers, precedits d’una refutació dels errors comunistes i socialistes (1883).

Puig i Elias, Joan

(Sallent, Bages, 30 juliol 1898 – Porto Alegre, Brasil, 5 setembre 1972)

Mestre. Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat.

Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat: president del CENU (1936), regidor de Barcelona (1936) i sots-secretari del ministeri d’instrucció pública (1937).

A l’exili (França, Veneçuela i Brasil), desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats.