Arxiu d'etiquetes: mestres

Janer i Jubert, Vicenta

(Girona, 1865 – Barcelona, 1900)

(o d’Alemany)  Taquígrafa i mestra. Seguidora i divulgadora del sistema de Pere Garriga.

Fou professora de la seva especialitat. Era autora d’alguns treballs literaris.

Guerra i Gifré (germans)

Amador Guerra i Gifré  (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885)  Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.

Lliurat Guerra i Gifré  (Catalunya, 1831 – 1870)  Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.

Fàbregas (varis)

Felicià Fàbregas  (Catalunya, segle XIX – 1862)  Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.

Lluís Fàbregas  (Catalunya, 1780 – 1854)  Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.

Benaiach, Ramon

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Mestre possiblement hebreu.

Jaume II de Catalunya li confià l’educació, a la primeria del segle XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.

Biosca i Sagristà, Antoni

(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)

Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.

Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).

Baseia, Joan

(Catalunya, segle XVII)

Compositor, mestre de capella i organista.

De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha.

Arañó i Majó, Miquel

(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)

Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.

Albertí, Jaume

(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)

Mestre, gramàtic i poeta.

A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.

Albarracín i Broseta, Severí

(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)

Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.

Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).

Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).

Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.

Vicens i Regencós, Tomàs

(Palafrugell, Baix Empordà, 4 gener 1894 – Catalunya, segle XX)

Mestre i escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Col·laborà al “Butlletí dels Mestres” i a d’altres publicacions.

És autor de bons treballs de caràcter pedagògic i de diversos escrits sobre la història empordanesa i, en particular, de la vila de Peralada.