conquesta de València

València, conquesta de

(País València, 1232 – 1245)

Campanya militar de conquesta de la ciutat i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.

La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona. Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093. Mort el Cid (1099), la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons VI.

Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la ciutat el 1125 i el 1129. La unió del Principat de Catalunya i el regne d’Aragó i la conquesta de Tortosa (1148) obria el futur Regne de València a la conquesta catalano-aragonesa; Alfons VII de Castella-Lleó, el 1151, en el pacte de Tudellén (Tudilén), cedia a Ramon Berenguer IV la conquesta dels territoris de València, Dénia i Múrcia, en condició de vassallatge.

El rei Alfons I de Catalunya-Aragó començava la conquesta de les places frontereres del Matarranya, Xivert i Orpesa, ajudat pels ordes militars, i arribà a assetjar la ciutat de València el 1172. En un nou acord, amb el rei Alfons VIII, firmat al tractat de Cazola el rei Alfons I portava la conquesta de les zones de València, Xàtiva i Dénia fins a la part de Biar (Alcoià) i renunciava al regne de Múrcia, a canvi de deseixir-se del vassallatge que devia per València al rei de Castella com a conseqüència del tractat de Tudellén.

La represa musulmana sota l’imperi almohade tornà a paralitzar la conquesta, tot i que Pere I de Catalunya-Aragó tornava a assetjar València el 1206 i aconseguia la recuperació definitiva del Racó d’Ademús el 1210.

El rei Jaume I, amb la base dels dos tractats anteriors, volgué reprendre les campanyes valencianes el 1225 amb el setge fracassat de Peníscola. La política interna del regne musulmà de València, amb el destronament d’Abū Sa’īd i la secular tutela dels reis catalano-aragonesos sobre València, fou causa de la represa de la intervenció el 1229, a càrrec dels aragonesos, per trobar-se en aquest moment els catalans en plena conquesta de Mallorca.

El 1232 el noble aragonès Balasc d’Alagó conquerí Morella, i això esperonà el rei Jaume a emprendre la conquesta definitiva del futur Regne de València, que sembla que fou decidida a la cort de Montsó (1232), on arribà el privilegi de croada que el papa Gregori IX concedia a la campanya.

El 1233 un grup de forces aragoneses partí de Terol per conquerir Borriana, i després capitularen Peníscola, Xivert, Cervera del Maestrat, Castelló de la Plana i altres castells fins a Vilafamés. El mateix any el rei féu una campanya fins a Alcàsser i la torre d’Espioca, per Morvedre i Puçol, però retornà a Borriana sense que Zayan ibn Mardanis, que havia destronat Abü Saïd, li presentés batalla. Una nova campanya de Jaume I del 1235 arribà fins a Cullera i Alzira, evitant València.

Entretant el destronat Abü Saïd veient la impossibilitat de recuperar València, es féu batejar i féu cessió de part dels seus béns a Sogorb i altres al rei Jaume. El 1236 era reconquerit el Puig, en plena Horta de València, que fou encomanat a Berenguer Guillem d’Entença, i la cort de Montsó tractà de l’ocupació definitiva de València. Zayan intentà aleshores de passar a l’ofensiva i recuperar el Puig, punt clau d’amenaça a la ciutat de València, però fou derrotat (1237).

Durant més d’un any continuà l’estancament de la conquesta i les dificultats per mantenir el Puig, i això mogué el rei Jaume a fer, pel gener de 1238, el jurament de no ultrapassar Terol ni Tortosa fins a haver conquerit la ciutat de València. El rei de València intentà aleshores de pactar amb Jaume I, però aquest s’hi negà i continuà adquirint castells del país per conquesta o per capitulació, fins que el 23 d’abril de 1238 començava el setge formal de la ciutat.

Fracassat l’intent d’ajut que els musulmans de Tunis portaren a València, les tropes del rei Jaume, augmentades amb nous contingents de tropes catalanes i de cavallers de l’altra banda dels Pirineus, que vingueren com a croats, conqueriren ravals de la ciutat i obligaren al rei Zayan a capitular el 22 de setembre de 1238. Jaume I entrava triomfant a la ciutat el dia 9 d’octubre.

La conquesta continuà el 1240 amb Bairén i Cullera, Dénia i Xàtiva el 1244 i la de Biar, darrera plaça del regne valencià, el 1245. Simultàniament es féu el repartiment del regne entre els conqueridors.

9 pensaments sobre “València, conquesta de

  1. Retroenllaç: Cervelló (varis/es) | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Castellvell, Pere de (varis) | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Castellnou (varis) | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Castellbisbal (varis) | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Carròs | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Canelles, Berenguer de | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Boïl | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Alentorn (cognom) | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Aguiló (cognom) | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s