(Barcelona, 1235 – )

Orde religiós i militar (mercedaris). Fundat per sant Pere Nolasc, il·luminat per una visió de la Verge, que li encarregà la missió de redimir cristians captius dels musulmans.

Nolasc i un grup de laics reberen el canonicat del bisbe Berenguer de Palou i la condició militar del rei Jaume I el Conqueridor, i posteriorment aprovat pel papa Honori III.

Inicialment fou anomenat de Santa Eulàlia, però poc abans de morir Pere Nolasc (1249), va rebre el nom d’orde de santa Maria de la Mercè.

D’orde laico-militar, l’any 1317 va convertir-se en orde clerical. Sant Ramon de Penyafort en va escriure la regla, que fou confirmada per Gregori IX de 17 de gener de 1325. Tingué noves constitucions i s’assimilà als ordes mendicants, segons consta en la butlla Aeternus Aeterni de Benet XIII.

Al principi del segle XIX experimentà una forta decadència, i fou restaurada al final del segle. Modernament els mercedaris es dediquen a l’ensenyament, als presoners i a les missions.

El 1265 es va crear una branca femenina de l’orde, que s’extingí, però fou restaurada el 1870.

Té cases a Espanya, Itàlia, l’Argentina, Xile, el Perú i l’Equador.