Arxiu d'etiquetes: ibers

ilaraugat -da

(Catalunya)

Individu d’un poble ibèric, citat només per Hecateu.

Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets.

Fuliola de Balaguer, la

(Balaguer, Noguera)

Despoblat, a l’interfluvi del Segre i el riu de Farfanya.

Hi ha restes d’un poblat ibèric del cercle del de Montmur.

Espígol

(Tornabous, Urgell)

(ant: Espígol Gros) Antiga quadra, travessada pel canal d’Urgell, situada al nord-est del poble; és esmentada ja el 1076, formant part del comtat d’Urgell.

Damunt el turó que centra la quadra hi ha les restes d’un antic poble ibèric.

ceretans

(Cerdanya)

Poble ibèric que habitava als Pirineus orientals (Ceretània) sobre l’any 500 aC. Probablement eren descendents de l’antic poble pirinenc de l’eneolític, la qual cosa sembla confirmada pel fet que sempre els era atribuïda una personalitat distinta dels altres pobles en els textos antics (Estrabó, Aviè).

És possible que s’estengués més enllà dels seus límits. Arqueològicament, hom no en sap res.

Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guanys. El nom, kerrètanoi en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri (porc).

Bilistages

(Catalunya, segle II aC)

Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l’any 195 aC.

Beseda

(Garrotxa)

Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu.

Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa.

Baitolo

(Barcelonès)

Nom d’una ciutat ibèrica, anomenada Baetulo en l’època romana i que correspon a l’actual Badalona.

Bacasis

(Bages)

Ciutat indígena dels lacetans. Cal situar-la dins la comarca, alguns autors l’identifiquen amb Manresa.

Alorda Park, l’

(Calafell, Baix Penedès)

Veure> Toixoneres (poblat ibèric).

Ullastret, ciutat ibèrica d’

(Ullastret, Baix Empordà)

Poblat o ciutat pre-romana, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l’illa d’En Reixac. És el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l’estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d’aquesta antiga cultura. S’hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s IV aC).

El 2012, la Generalitat inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d’interès nacional.

Enllaç web: Ullastret