Arxiu d'etiquetes: ibers

ceretans

(Cerdanya)

Poble ibèric que habitava als Pirineus orientals (Ceretània) sobre l’any 500 aC. Probablement eren descendents de l’antic poble pirinenc de l’eneolític, la qual cosa sembla confirmada pel fet que sempre els era atribuïda una personalitat distinta dels altres pobles en els textos antics (Estrabó, Aviè).

És possible que s’estengués més enllà dels seus límits. Arqueològicament, hom no en sap res.

Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guanys. El nom, kerrètanoi en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri (porc).

Bilistages

(Catalunya, segle II aC)

Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l’any 195 aC.

Beseda

(Garrotxa)

Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu.

Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa.

Baitolo

(Barcelonès)

Nom d’una ciutat ibèrica, anomenada Baetulo en l’època romana i que correspon a l’actual Badalona.

Bacasis

(Bages)

Ciutat indígena dels lacetans. Cal situar-la dins la comarca, alguns autors l’identifiquen amb Manresa.

Alorda Park, l’

(Calafell, Baix Penedès)

Veure> Toixoneres (poblat ibèric).

Ullastret, ciutat ibèrica d’

(Ullastret, Baix Empordà)

Poblat o ciutat pre-romana, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l’illa d’En Reixac. És el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l’estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d’aquesta antiga cultura. S’hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s IV aC).

El 2012, la Generalitat inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d’interès nacional.

Enllaç web: Ullastret

Toixoneres

(Calafell, Baix Penedès)

Emplaçament on és situat la ciutadella ibèrica de l’Alorda Park. Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita.

El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa. Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular.

Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica (final del segle V-inici del segle IV aC) i a les remodelacions posteriors.

El poblat ibèric fou abandonat al principi del segle II aC, probablement com a conseqüència de la conquesta romana.

Talladell, jaciment del

(Tàrrega, Urgell)

Jaciment paleontològic.

El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat.

Sant Julià

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Poblat ibèric. És al cim de la muntanya de Sant Julià.

S’hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al seu voltant se’n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple. L’ocupació perdurà fins a finals del segle II aC.

Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i final del segle II aC.