(Benavites, Camp de Morvedre)
Veure> Alarap (petit enclavament).
(Benavites, Camp de Morvedre)
Veure> Alarap (petit enclavament).
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1971 – 13 gener 2004)
Empresa siderúrgica. Fundada amb l’objecte d’explotar la quarta planta de siderúrgia integral de l’estat. Fou construïda a partir de les antigues instal·lacions que Altos Hornos de Vizcaya S.A. posseïa al Port de Sagunt i en la seva creació participaren, a més d’aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvi.
La crisi siderúrgica que s’inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l’empresa que, després d’incórrer en pèrdues creixents, hagué d’iniciar un pla de reestructuració. El 1979 l’INI esdevingué l’únic soci.
El 1980 era la tercera empresa siderometal·lúrgica de l’estat, i aquell any facturà per valor de 19.365 milions de pessetes i tenia 4.693 treballadors.
El 1983 l’activitat de l’empresa és va aturar, i la societat és va dissoldre el 2004.
(Sagunt, Camp de Morvedre)
Agrupació de masies d’habitació temporal, situades prop del Port de Sagunt.
(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)
Altre nom del despoblat dels Frares.
(Quartell, Camp de Morvedre)
Despoblat de l’antic terme de Morvedre, que depengué, des del segle XVI, de la parròquia de Benavites.
El seu antic terme (amb la partida del Quadro), situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavament (1,08 km2) del municipi de Quartell.
(Sagunt, Camp de Morvedre)
Partida, a la dreta del Palància, aigua avall de la ciutat.
És regada per la sèquia d’Almudàfer, paral·lela al riu.
(Benavites, Camp de Morvedre)
(o Almerig) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre; fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 14,52 km2, 173 m alt, 1.043 hab (2014
(o Algímia de la Baronia; ant: Algímia de Torres Torres). Situat a la zona de transició cap a l’Alt Palància. Una tercera part del territori, accidentat pels contraforts de la serra de la Calderona, és ocupada per boscos i brolla.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb un cert predomini del secà (cereals, garrofes, olives i patates) sobre el regadiu (tarongers), el qual s’alimenta de la sèquia major de Morvedre. Pedreres d’argila i de pòrfir. Fàbrica de rajoles de València. Tanmateix, la població ha experimentat una lenta devallada a causa de l’emigració, principalment a la propera Sagunt.
El poble, situat al peu del Picaio de l’Algímia, a la dreta del Palància, va ser un annex de Torres Torres fins a finals del segle XVI.
Àrea comercial de València.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 13,2 km2, 204 m alt, 495 hab (2014)
(o Algar de Palància, ant: Algar dels Frares) Situat a banda i banda del Palància, al límit amb l’Alt Palància. Al territori, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, hi abunden els pasturatges d’hivern.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (garrofers i oliveres), que ocupa la major part del conreu, i el regadiu (taronges i llimones), alimentat per la sèquia d’Algar, la qual comença a l’assut d’Algar, construït probablement als segles XIII-XIV. La indústria es redueix a dues petites fàbriques, una de lleixiu i l’altra de farina.
El poble, una antiga alqueria islàmica, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu d’un pujol, a la dreta del Palància; destaca l’església parroquial de la Mercè, d’estil barroc (segle XVIII).
Àrea comercial de Sagunt.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,71 km2, 70 m alt, 545 hab (2014)
(o Alfara d’Algímia, o Alfara de Torres Torres) Al límit amb l’Alt Palància i amb la zona de llengua castellana del País Valencià.
Entre la part muntanyosa del terme, coberta de pinedes, i la plana, a la vall del riu Palància i on predomina el regadiu (tarongers i horta), amb aigua provinent de la sèquia major de Morvedre i de les fonts d’Àrguines, s’estèn una ampla zona, la més extensa del terme, dedicada al secà (principalment garrofers, i unes quantes ha d’oliveres). Amb tot, la manca de perspectives econòmiques ha afavorit els últims anys l’emigració de bona part de la població, sobretot cap a Sagunt.
El poble està situat al peu d’un petit turó, on es troba el santuari de la Mare de Déu dels Afligits.