(Cocentaina, Comtat, 30 abril 1734 – València, 14 juny 1808)
Mercenari del convent d’Elx (1749). El 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general.
Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios, inèdita. Dedicà també alguns estudis a la història de l’art.
(València, segle XVII – 1726)
Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde.
És autor d’Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.
(Sogorb, Alt Palància)
Antic monestir mercenari de Santa Maria d’Àrguines situat prop d’Algar, pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres.
Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines, límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis.
Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde.
A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dos dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.
(Énguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)
Teòleg i científic. Professà a l’orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana.
A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi.
Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1583)
Religiós mercenari. Tingué gran prestigi dins l’orde, del qual fou provincial. Passà cinc mesos captiu a Àlger, on fou cruelment martiritzat.
Es autor d’algunes cançons d’inspiració religiosa.
Felip Andreu (València, 1757 – 1830) Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians.
Francesc Andreu (València, segle XVII) Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses.
Joan Andreu Forma impròpia del nom del convers xativí Joan Andreu.
Josep Andreu (Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII) Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646).
(Saragossa, Aragó, vers 1630 – València, 1707)
Humanista. Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig. Era bon teòleg i mestre de l’orde. Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona.
És autor de moltes obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705. Escrivia en llatí i en castellà.
(Barcelona, 1777 – Perpinyà, 1850)
Frare mercenari. És autor de diverses obres pietoses, entre elles un novenari de la Mare de Déu de la Mercè, molt divulgat al seu temps.
(Catalunya, segle XVII)
Gravador i frare mercedari. Té gravats documentats de 1687 a 1695.
Antoni Pons (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625) Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.
Arnau Pons (Catalunya, segle XIII) Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.
Francesc Pons (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.
Joan Pons (Catalunya, segle XV – segle XVI) Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.
Pere Pons (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Jurista. Feu comentaris dels Usatges.
Sebastià Pons (Catalunya, segle XVI – França, 1618) Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 