Arxiu d'etiquetes: mercedaris/es

Coll i Llopis, Sebastià

(Barcelona, 1731 – 1787)

Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Assolí una gran fama com a orador sagrat.

Citjar, Pere

(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XV)

Frare mercenari. Tingué una càtedra de teologia a la universitat de Lió. Fou procurador de l’orde a Roma.

Escriví diverses obres en llatí, les més remarcables són una història del seu orde fins al 1459, i un dictamen facilitat als reis Catòlics sobre la debatuda qüestió de passar a l’estat el fruit de les recaptes per a la redempció de captius.

Casanoves, Pere Nolasc

(Barcelona, 1778 – Girona, 1829)

Escriptor mercedari. Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però féu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador.

El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España, en vers.

Cardona (varis)

Acard de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Fill segon de Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós i de Mur. A la mort del seu pare (1463), desposseïda la seva branca familiar pel rei Joan II de Catalunya, el conestable de Portugal, elegit rei pels catalans, el nomenà patge seu, en unió del seu germà gran Hug. Degué morir molt jove.

Adelaida de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1078)  Dama. Era filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia, i germana dels successius vescomtes Bremond I, Eribau i Folc I. Es casà dues vegades, amb personatges prou coneguts anomenats Guerau i Guillem, ambdós propietaris de possessions d’importància. Deixà filles del primer matrimoni i fills mascles del segon. Testà el 1078.

Agnès de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Joan de Montcada, comte d’Aitona.

Alfons de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Era un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Urgell i d’Aldonça Enríquez. Es casà amb Aldonça Ferrer. Apareix documentada la seva participació en un torneig, lluitant sis contra sis, celebrat a Barcelona el 12 de juny de 1514.

Amaltrud de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1090)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. Es casà amb Bofill, del qual fou vídua molts anys. Morí a edat avançada, vivint amb el seu fill Arnau, senyor de la Clua.

Anna de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Filla d’Antoni de Cardona i Enríquez, virrei de Sardenya. Es casà amb Blasco d’Alagó i d’Arbòrea, segon comte de Villasol. El seu germà Joan de Cardona i de Requesens, marí famós, traspassà sense fills i la deixà hereva de la baronia de Sant Boi (de Llobregat.

Catalana de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Dama. És esmentada com una de les filles del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.

Caterina de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc III de Cardona i de la seva primera muller, Joana d’Urgell. Morí soltera.

Dolça de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. És esmentada al testament, datat el 1156, del seu germà Ramon de Cardona.

Elfa de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Filla del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el comte Joan II d’Empúries. El seu marit no fou mai reconegut com a comte pel rei Martí l’Humà, a causa de la rebel·lió del seu antecessor contra la Corona. El matrimoni no tingué fills.

Elicsèn de Cardona  (Catalunya, segle XIV – Coimbra ?, Portugal, segle XIV)  Dama. Era la filla petita de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural del rei Pere II el Gran. Entrà en religió. Fou abadessa de Coïmbra.

Elisabet de Cardona  (Catalunya, segle XVII)  Dama. Era casada amb Ramon de Sentmenat. Heretà del germà Maurici de Cardona la baronia de Sant Mori.

Elisenda de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba, i germana, per tant, del també vescomte Ramon Folc IV de Cardona. Havia estat promesa, el 1203, amb el vescomte Arnau de Castellbó.

Ermengarda de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Dama. Filla d’un Bremond i germana d’Arnau, Guillem i Bernat. Aquest darrer li feia una deixa en testament datat del 1102.

Folc de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Cavaller del Temple. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a mestre del seu orde.

Gabriel Cardona  (Catalunya, segle XV)  Militar. Probablement no pertanyia a la família noble dels Cardona. Era cavaller. Participà a favor de la Generalitat a la guerra contra Joan II. Era capità de la guarnició de Vilafranca. Quan els joanistes entraren a la vila, fou escapçat.

Galceran de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1612)  Noble. Fill segon de Jaume de Cardona, baró de Sant Mori, i de Rafaela Sunyer. El 1607 morí solter el seu nebot Joan de Cardona, baró de Sant Mori. L’heretà. Galceran morí sense successió directa. La baronia anà al seu cosí llunyà Miquel de Cardona.

Gilberga de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d’Engúncia. No n’hi ha altre esment que el que en fa el genealogista Llobet.

Guerau de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Personatge. Figurà entre els signants de la solemne presa de possessió del vescomte Guillem I de Cardona.

Guillem Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. És documentat el 1447 com a donzell i senyor del castell de Solerbernat, a la zona de Torà, havent adquirit tres cuirasses de les quals es considera deutor. No és coneguda la seva posició genealògica.

Guillema de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem I de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Hug de Mataplana, el qual morí el 1229. En tingué un fill anomenat també Hug, hereu de la baronia de Mataplana.

Guisla de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Dama. El genealogista Llobet la cita com la menor de les filles del comte Ramon de Cardona i d’Engúncia.

Hipòlita de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran I de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agostín.

Isobard de Cardona  (Catalunya, segle XI – la Molsosa, Solsonès, 1021)  Magnat. Era un dels fills del vescomte Ramon de Cardona, i d’Engúncia.

Jerònia de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Abadessa de Vallbona. Exercí dues vegades l’abadiat, als períodes 1267-70 i 1273-82.

Joan Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV – abans 1481)  Personatge. Tingué una filla anomenada Joana, haguda d’una Tomic que era filla de l’historiador Pere Tomic.

Llàtzer Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Publicà en llatí una obra sobre la Concepció de Maria, impresa a Venècia el 1584.

Macià Cardona  (Valls, Alt Camp, 1698 – El Escorial, Madrid, 1755)  Compositor. Estudià música al monestir de Montserrat. En 1721 professà com a frare jerònim a El Escorial, on fou mestre de capella. És autor de música religiosa.

Magdalena de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. Era filla d’Hug de Cardona (I de la branca de Bellpuig) i de Francesca de Pinós. Es casà amb el noble ribagorçà Felip Galceran de Castro, senyor de Castro, Peralta i Tramacet, que era en realitat un Pinós, ja que el cognom de Castro era el de l’avia materna, adoptat per raons d’heretatge.

Marquesa de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla del vescomte Hug Folc II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Galceran de Santapau.

Marsats de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Claramunt i d’Almodis. És una figura gairebé desconeguda.

Mateu de Cardona  (Cardona, Bages, segle XVI – Manresa, Bages, 1620)  Frare carmelità. Visqué al convent manresà de l’orde. Tingué gran fama per les seves virtuts.

Maurici de Cardona  (Catalunya, segle XVII – 1672/74)  Fill de Jaume de Cardona i de Jacinta de Guimerà. Heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. Morí sense successió directa. Fou heretat per la germana Elisabet, muller de Ramon de Sentmenat.

Ramon Folc de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1519)  Frare mercenari. Era fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. Fou elegit bisbe de Conca el 1504, però renuncià a aquesta dignitat. Excel·lí per les seves virtuts.

Romeu de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Jaume II de Catalunya li encomanava, a ell i als descendents, la castellania del castell-palau de Terrassa el 1313. Així i tot sembla que més tard la tingué Berenguer de Cardona pel vescomte Ramon Folc VI. El rei li encomanà novament la castellania el 1337.

Timbor de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Religiosa. Només és coneguda pel cenotafi que li féu esculpir l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, el qual s’anomenava nebot de la difunta a la dedicatòria. Podia ser filla dels comtes Joan Ramon Folc I o Joan Ramon Folc II.

Vinyals, Esteve

(Barcelona, 1780 – segle XIX)

Compositor i frare mercenari (1799). Fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès.

Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat.

Serra i Postius, Pere

(Barcelona, 8 maig 1671 – 26 març 1748)

Erudit. Religiós mercedari; posseïa una gran erudició i escriví un gran nombre d’obres històriques plenes d’informacions curioses, anècdotes i costums de l’època.

D’entre elles destaquen Epítome histórico del portentoso santuario y real monasterio de Nuestra Señora de Montserrat (1742), Las siete maravillas raras del principado de Cataluña (1745) o Resumen de la vida de los santos y barones insignes de santidad del Principado de Cataluña (1746).

És també de notable interès Lo perquè de Barcelona, obra que no fou publicada fins al 1929 i que mostra un retrat viu i detallat de la vida barcelonina del segle XVIII.

Sant Llorenç, Jaume de

(Catalunya, segle XV – 1523)

Frare mercenari. Ingressà al seu orde després de fer un llarg pelegrinatge a alguns dels santuaris europeus de més fama. Destacà com a teòleg.

És autor dels tractats De perfectione vitae monasticae, De sufragiis, De oratione continua i De vita exemplaris.

Sanç d’Aragó

(Barcelona ?, 1247 – Martos, Jaen, Andalusia, 21 octubre 1275)

Religiós mercedari, arquebisbe de Toledo (1266-75) i sant. Fill petit de Jaume I i de Violant d’Hongria.

Li foren concedits, infant encara, els càrrecs d’ardiaca de Belchite, d’abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida (1254). El 1266 li fou atorgat l’arquebisbat de Toledo. El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa.

Va morir en terres andaluses en un enfrontament contra una invasió sarraïna.

Considerat màrtir, la seva festa es celebra el 21 d’octubre.

Riera, Bernat de

(Catalunya, segle XIV – Avinyó ?, França, segle XIV)

Eclesiàstic mercedari. Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d’Avinyó.

Escriví una obra. De laudibus Benedicti XIII. Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal.

Ribera, Manuel Marià

(Cardona, Bages, 20 novembre 1652 – Barcelona, 21 novembre 1736)

Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l’orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709).

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del segle XIV, recopilat per l’escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l’orde el 1718, i ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1729.

Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procés de la caputxina Àngela Margarida Serafina.

Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).