Arxiu d'etiquetes: romans

Bètulo

(Barcelonès)

(llat: Baetulo) Nom d’una ciutat romana, que correspon a l’actual ciutat de Badalona.

Baetulo

(Barcelonès)

Nom d’una ciutat romana corresponent a l’actual Badalona.

Avit, Cneus Abundi

(Tarragona, segle II)

Sacerdot. Pertanyent a la tribu Galèria.

Li fou dedicada una làpida de marbre, conservada, per la qual hom veu que pertanyia a l’alt nivell jeràrquic dels Augustals.

Avit, Abundi

(Tarragona, segle IV – Catalunya, segle IV)

Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Oroni.

Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l’obra De translationes corporis Protomartyris Stephani.

Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d’interès.

Augusta, via

(Països Catalans)

Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia.

Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l’actual País Valencià, des d’on es dirigia cap a l’interior i arribava a Andalusia.

August, Gai Juli Octavi

(Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC)

Primer emperador romà.

Tarraco, que fou la seu d’August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l’imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC).

Àsdrubal Barca

(Àfrica ?, 245 aC – Itàlia, 207 aC)

Cap cartaginès. Germà d’Anníbal. En marxar aquest cap a Itàlia, romangué a Hispània amb el comandament de les tropes cartagineses (218 aC).

Fou derrotat a la batalla naval de l’Ebre (217 aC) per G. Corneli Escipió.

Amilcar Barca

(Cartago, Tunisia, 290 aC – Elx ?, Baix Vinalopó, 228 aC)

General cartaginès. Pare d’Annibal i sogre d’Asdrúbal. Fou cap de l’exèrcit cartaginès a Sicília durant la primera guerra púnica i, més tard, reprimí les revoltes de Cartago (240-237).

Inicià l’ocupació del sud de la península ibèrica (237) i vencé als turdetans, ibers i celtes. Fundà Akra Leuké i assetjà Eliké, però hagué d’aixecar el setge i morí ofegat a la retirada.

La llegenda li atribueix, amb poc fonament, la fundació de Barcelona, improbable pel pacte que el mateix Amilcar havia subscrit amb Roma de no travessar la línia de l’Ebre.

Vilarenc, vil·la romana del

(Calafell, Baix Penedès)

Vil·la romana, situada a la partida de Vilarenc.

Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del segle I aC damunt d’un jaciment ibèric. Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del segle I dC i l’altre del II dC.

També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el segle I.

Fou abandonada a la primera meitat del segle III.

Tolegassos, els

(Viladamat, Alt Empordà)

Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.

La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada.

Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas.