Arxiu d'etiquetes: benedictins/nes

Martell, Bernat

(Barcelona, segle XVII)

Músic i frare benedictí. Estudià a l’Escolania de Montserrat. Prengué hàbit al mateix monestir el 1632.

Entre els seus càrrecs dins l’orde destaca el de prior de Nàpols.

Marsal i Boguña, Ramon

(Terrassa, Vallès Occidental, 1781 – 1846)

Monjo de Montserrat. Germà de Pau. Es formà a l’escolania de Montserrat. Prengué l’hàbit de l’orde el 1811.

Destacà com a violinista i violoncel·lista.

Marquès, Bernat

(Andorra, segle XVII – Montserrat, Bages, 1701)

Ermità. Prengué l’hàbit benedictí el 1668. Es retirà a l’ermita de Santa Magdalena.

Tingué gran fama per les seves virtuts.

Marimon, Francesc (varis)

Francesc Marimon  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Sant Benet de Bages, Bages, 1742)  Frare benedictí. Es formà a l’Escolania de Montserrat. Era organista excel·lent i autor d’algunes composicions de música sacra. Fou abat de Sant Benet. És enterrat a Montserrat.

Francesc de Marimon  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra França el 1543. A partir del 1569 era un dels protestataris més sobresortints davant la imposició del tribut anomenat “excusado”.

Magarola, Josep de

(Barcelona, segle XVII – 1676)

Monjo benedictí. Estudià música a l’Escolania de Montserrat. Prengué l’hàbit en aquest monestir (1628). Fou músic estimable.

Ocupà l’abadiat del monestir de Camprodon. Fou diputat eclesiàstic de la Generalitat.

Lloret, Mateu

(Cervera, Segarra, segle XVI – segle XVII)

Frare benedictí. Fou arquitecte oficial de la ciutat de València devers el 1590.

Fornells (varis)

Jaume Fornells  (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

Joan de Fornells  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.

Josep Fornells  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.

Fita, Felip

(Catalunya, segle XVII)

Músic i frare benedictí. Prengué l’hàbit a Montserrat el 1609.

Ocupà l’abadiat del monestir de Sant Genís des Fontanes (Rosselló).

Ferrer (varis)

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Escofet i de Roger, Francesc d’

(Barcelona, 1729 – 1791)

Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).

Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.