Arxiu d'etiquetes: planes

Cigalera, pla de

(Bausén, Vall d’Aran)

Calma (2.126 m alt), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany de Cigalera.

Burbe, comes de

(les Valls de la Valira, Alt Urgell)

Lloc de pasturatges de bestiar de llana, de l’antic municipi d’Ars, al vessant oriental del ras de Conques, sobre Ars.

El bosc de Burbe, un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant.

Boixadors, els

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, entre la ciutat i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).

Boet, pla de

(Pallars Sobirà)

Pla (1.880 m alt) de la capçalera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos.

Banyeta, la

(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)

Veïnat, situat al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Olot, anomenat el pla de la Banyeta.

Balàfia

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.

La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.

Baiau, coma de

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Coma de la vall Ferrera, drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).

Pastures d’estiu (gespa), especialment a la part baixa (pla de Baiau).

Damunt la coma s’alça el pic de Baiau (2.879 m).

Artiga de Varradòs, Era

(Viella, Vall d’Aran)

Pla (1.400 m alt) de l’antic mun. d’Arròs i Vila, situat a la dreta del riu de Varradòs, aigua amunt de Sant Joan d’Arròs.

Disseminades es troben les bordes d’Era Artiga de Varradós i la borda de Joanon.

Segarra, la

(Catalunya)

Nom tradicional de l’altiplà central. Unitat morfo-estructural de la Depressió Central Catalana, corresponent aproximadament al sector centre-oriental del què s’anomena Altiplà Central Català. Actua de divisòria d’aigües de la conca del riu Ebre, del Llobregat i dels mediterranis Gaià i Francolí.

El sòcol és d’origen terciari, amb sediments de l’antic mar que ocupava aquest sector, damunt del qual es disposa un estrat de calcàries i argiles de sedimentació lacustre. En general és un fragment de la Depressió Central que s’estén vers els darrers contraforts meridionals del Prepirineu; limitat al nord per la serra de Pinós, i per les serres del Tallat i de Forès, al sud.

El clima és típicament mediterrani continentalitzat, amb un alt grau d’aridesa i fortes oscil·lacions tèrmiques.

Sardera, la

(Segrià / Llitera / Baix Cinca)

(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.

Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.

Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.