Arxiu d'etiquetes: planes

Guàrdia, plans de la

(Prades, Baix Camp)

Altiplà (1.141 m alt) de les muntanyes de Prades, al sud-oest de la vila.

Erols

(Castellar de N’Hug, Berguedà)

Despoblat i masia, situat al lloc dit pla d’Erols, a l’oest del terme, al límit amb el de Guardiola de Berguedà.

La seva església de Sant Vicenç havia depès de la de Gavarrós.

Engaït, portella d’

(Andorra / Baixa Cerdanya)

Depressió entre els dos territoris, a la línia de crestes que separa la vall de la Llosa del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp, entre el pic d’Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d’Engaït (2.773 m).

Creueta, coll de la

(Berguedà / Ripollès)

Depressió (1.820 m alt) de la serra que separa la vall de Toses de la vall de Lillet, entre el tossal de la Creueta (2.068 m alt), a l’est, i el cim de pla Beget (2.031 m), a l’oest.

Hi passa la pista de Castellar de N’Hug a la Molina.

Cigalera, pla de

(Bausén, Vall d’Aran)

Calma (2.126 m alt), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany de Cigalera.

Burbe, comes de

(les Valls de la Valira, Alt Urgell)

Lloc de pasturatges de bestiar de llana, de l’antic municipi d’Ars, al vessant oriental del ras de Conques, sobre Ars.

El bosc de Burbe, un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant.

Boixadors, els

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, entre la ciutat i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).

Boet, pla de

(Pallars Sobirà)

Pla (1.880 m alt) de la capçalera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet (2.500 m alt), al camí de vall Ferrera a Vic-de-Sos.

Banyeta, la

(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)

Veïnat, situat al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Olot, anomenat el pla de la Banyeta.

Balàfia

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.

La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.