Arxiu d'etiquetes: planes

Llíber (Marina Alta)

Deixa un comentari

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,93 km2, 274 m alt, 1.080 hab (2014)

Situat a la vall de Xaló, al Marquesat, sobre el riu de Gorgos, el qual forma el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló. Relleu accidentat per la penya Roja i la lloma Llarga (Cau, 724 m alt). Més de la meitat del terme és incult (pinar i garriga).

L’agricultura és la principal riquesa, amb conreus de secà: cereals, vinya, ametllers i garrofers. Àrea comercial de Benissa. La població, en descens des de mitjan segle XIX, a causa d’una llarga emigració cap a diversos indrets, especialment vers França, últimament s’ha estabilitzat.

El poble s’agombola al peu de la solana de la Muntanyeta; hi domina l’església parroquial dedicada als sants Cosme i Damià. Antic lloc de moriscs, fou repoblat en part per mallorquins.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Marnes i la Cuta, la caseria i antic lloc de Gorgos i la partida i caseria d’Alcau.

Enllaç web: Ajuntament

Barxell, el

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià)

Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l’oest, al centre d’una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola.

Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647.

El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi.

Estagell (Rosselló)

Deixa un comentari

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,83 km2, 77 m alt, 1.950 hab (2012)

(fr: Estagel) Situat a les Corberes, al límit amb la Fenolleda i estès des dels contraforts occidentals del massís de la Pena fins a la plana on conflueixen l’Aglí i la ribera de Maurí (pla d’Estagell).

El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior; i ha donat lloc a dues importants cooperatives vinícoles. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila, a la dreta de l’Aglí, conserva un portal de l’antiga muralla; l’església parroquial conserva un retaule barroc del Roser, entre altres peces; també n’és notable, a la plaça, el monument a Francesc Aragó, fill de la vila.

Dins el terme hi ha dos menhirs, coneguts per les Encantades, l’ermita de Sant Vicenç i un cementiri visigòtic.

Borriana (Plana Baixa)

1 Resposta

Municipi i capital de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià): 47,22 km2, 13 m alt, 34.783 hab (2014)

(cast: Burriana) Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord.

Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s’alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrere per l’exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l’agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L’increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l’església parroquial de Sant Salvador, amb absis gòtic del segle XIII, l’antic convent de la Mercè i el Museu Històric Municipal (1967).

Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, hi ha els santuaris de l’Ecce Homo i de la Misericòrdia, la parròquia rural de Santa Bàrbara, el barri de l’estació de Borriana, els barris marítims del Grau de Borriana i del Port de Borriana, i la colònia de Millars.

HISTÒRIA.- L’any 1094 fou firmat a la ciutat un pacte d’ajuda mútua entre el Cid i el rei Pere I d’Aragó i de Navarra. Després Jaume I de Catalunya va conquerir Borriana l’any 1233. Els templers hi crearen la comanda de Borriana, que passà a l’orde de Montesa. Fou la població més important de la Plana, anomenada també plana de Borriana. Es negà a sumar-se a la revolta de les Germanies (1520). El paludisme, produït pels conreus d’arròs, en provocà la decadència, la qual només fou resolta amb el sanejament de la zona al final del segle XVIII i la introducció del conreu de cítrics al segle XIX.

Enllaços web: Ajuntament – Gegants i Cabuts – Institut Jaume I

Benissa (Marina Alta)

2 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 69,67 km2, 254 m alt, 11.572 hab (2014)

Situat a la confluència dels rius de Gorgos i d’Algar, al pla de Benissa, al sud de Dénia i al nord-est d’Alacant. La part muntanyosa del terme, accidentada per la serra Llarga, a l’oest, i la de Bérnia, al sud, comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera; aquest sector és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local, basada en l’agricultura de secà (principalment vinya -raïm moscatell-, a més de cereals, oliveres, ametllers i garrofers) i complementada per la ramaderia ovina i l’avicultura, ha rebut un fort impuls els darrers anys gràcies al desenvolupament de la indústria (fabricació de mobles i la derivada de l’agricultura -vi i oli-) i al turisme (gràcies a l’atractiu del paisatge). Paral·lelament, la població ha experimentat un notable creixement.

La vila, d’origen islàmic, és entre el tossal Gros i la serra d’Oltà, seguint l’eix de la carretera de València a Alacant; hi destaca l’antic convent de Sant Francesc i l’antiga església parroquial de Sant Pere (que té aspecte de fortalesa), substituïda al començament del segle XX per un temple neogòtic. Hom hi venera la imatge de la Puríssima (popularment la Xiqueta), patrona de la vila, atribuïda a Joan de Joanes.

Distribuïts pel terme hi ha nombrosos caserius: Lleus, Llenes, Fantaixat, Berdica, Canor, Benimallunt, Benimarco, Benimarraig, Binyent, Canelles, Fanadix, Pedramala, Pinos i Oltà i el despoblat de Paretella, antiga alqueria islàmica.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Infobenissa

Benicarló (Baix Maestrat)

2 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 47,9 km2, 21 m alt, 26.521 hab (2014)

Situat a la plana de Benicarló i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de Castelló de la Plana.

Hi ha cultius d’horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l’aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). El port, construït entre el 1932 i el 1946, és exclusivament pesquer. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Àrea comercial de Castelló de la Plana. Lloc d’estiueig i d’afluència turística, factors que han provocat l’increment de la població, sobretot de l’edificació, i la creació d’una indústria hotelera. Dins el terme hi ha un parador nacional de turisme. Centre d’atracció comercial.

La ciutat, situada en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica; l’església parroquial de Sant Bartomeu (construïda entre el 1724 i el 1743) té la façana barroca i conté pintures de Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve Bonet. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556).

Enllaç web: Ajuntament

Barxeta (Costera)

1 Resposta

Municipi de la Costera (País Valencià): 28,62 km2, 93 m alt, 1.606 hab (2014)

Situat en una plana lleugerament ondulada, a l’esquerra del riu de Barxeta, afluent de l’Albaida, a l’est de la comarca, al límit amb la Safor, al nord-est de Xàtiva. Les terres no conreades són ocupades per brolles i aprofitades com a pasturatges d’hivern.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres), i també del regadiu (tarongers, sobretot, i hortalisses), complementada per la ramaderia, l’avicultura i algunes indústries derivades de l’agricultura, com molins d’oli.

El poble, una antiga alqueria del terme de Xàtiva, es troba al pla de Barxeta, a l’esquerra del riu de Barxeta; hi destaca l’església parroquial, construïda el 1733. Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia.

Enllaç web: Ajuntament

Barraques (Alt Palància)

Deixa un comentari

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 42,15 km2, 981 m alt, 194 hab (2014)

(cast: Barracas) Situat a l’extrem occidental de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Sogorb, i separat de la vall del Palància pels altiplans més meridionals de l’Alt Millars, on hi ha l’altiplà de Barraques. El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines.

La base de l’economia local és la ramaderia (ovina), complementada per l’agricultura de secà (principalment blat). Les terres no conreades són ocupades per boscos d’alzines i pasturatges d’estiu. Àrea comercial de Sogorb. La població, sobretot a partir del 1950, ha minvat notablement.

El poble és situat prop de la carretera de Sagunt a Saragossa.

Dins el terme municipal es troba el santuari de la Vallada.

Enllaç web: Ajuntament

Avellans, pla dels

Deixa un comentari

(Bolquera, Alta Cerdanya / la Llaguna, Capcir)

Petita plana a l’alta vall de la Tet, dominat pel roc de la Calm al sud i pel roc d’Aude al nord.

Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20.000.000 kwh.

Auró, l’ -Ripollès-

Deixa un comentari

(les Llosses, Ripollès)

Masia (1.020 m alt) de l’antic municipi de Viladonja, que es troba al pla de l’Auró, que separa la vall d’Estiula de la vall de Carnalets.