Alfons I de Catalunya

(Sant Pere de Vilamajor ?, Vallès Oriental, 1154 – Perpinyà, 25 abril 1196)

“el Cast” o “el Trobador”  Alfons II d’Aragó. Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96). Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

No fou proclamat major d’edat fins al 1173. Abans (des del 1162) era tutor Enric II d’Anglaterra, però, de fet, ho eren el Gran Senescal de Catalunya, Guillem Ramon de Montcada, i el bisbe de Barcelona, Ramon de Torroja. El seu regnat es caracteritzà per una constant intervenció al sud de França.

El 1166 Ramon Berenguer III de Provença moria en el setge de Niça sense descendència masculina. Alfons es presentà (1167) a Provença i, amb l’ajut, dels nobles provençals i el suport del rei anglès, s’oposà a Ramon V de Tolosa amb èxit i es proclamà marquès, mentre deixava el seu segon germà Pere com a comte amb el nom de Ramon Berenguer IV.

La mort de Gerard, darrer comte del Rosselló (1172), li lliurà aquest territori. El 1176 firmà una treva amb el de Tolosa, el qual renunciava els seus drets a canvi de 31.000 marcs d’argent. Per tal de fer contrapès a l’aliança del tolosà amb Gènova, pactà amb Pisa (1177). Ramon Berenguer IV queia assassinat (1181) i Alfons nomenà l’altre germà seu Sanç, ensems que es renovaren les lluites amb Ramon V, amb el qual el 1184 o 1185 arribà a una nova pau. Poc després destituí Sanç, que havia mantingut contactes amb Gènova, i hi posà el comte de Foix, simple administrador, per tal de dominar més directament el territori.

La croada a Terra Santa (1190) i la consegüent marxa de molts cavallers francesos proporcionaren un moment d’estabilitat. Quan aquests tornaren, fou represa la guerra, complicada per l’intenció de l’emperador alemany, Enric VI d’apoderar-se de Provença; però el 1194 moria Ramon V i l’any següent s’acordava una pau amb Ramon VI. En morir, Alfons I deixava Provença al seu fill segon, Alfons, i la Confederació catalano-aragonesa, a Pere.

La política peninsular anava dirigida a obtenir un equilibri que li permetés d’actuar al sud de França. Per aixó la Reconquesta no féu grans progressos. El 1162 signà a Ágreda un tractat d’amistat amb Ferran II de Lleó per tal d’atacar Navarra, però després (1168) acordà una pau amb el rei navarrès, Sanç, i amb Alfons VIII de Castella a Sahagún (1170). Aquell any també hagué de dirigir-se a Prades i Siurana per sotmetre els darrers nuclis sarraïns de Catalunya, i a l’Aragó sufocà una rebel·lió al camp que s’havia organitzat al voltant d’un fals Alfons el Bataller. També reconquerí (1170) el curs alt dels rius Alfambra i Guadalaviar i fundà Albarrasí i Terol.

El 1173 es casà amb Sança, tia del rei castellà, i col·laborà després amb aquest (1177) en la presa de Conca, per la qual cosa va obtenir la supressió dels vincles de fidelitat que lligaven Saragossa a Castella. També acordà amb Alfons VIII a Cazola (1179) els futurs límits de la Reconquesta, renunciant per la seva part al regne de Múrcia.

El 1186 firmà un tractat amb Gènova que protegiria contra Pisa la família catalana dels Bas en el càrrec de jutges d’Arborea, la qual cosa, en el futur, havia de facilitar la conquesta de Sardenya. Rebé el comtat de Pallars Jussà de la darrera comtessa, Dolça de So, i finalment pactà l’amistat amb Sanç de Navarra a Daroca (1190), que, juntament amb el tractat d’Osca amb Lleó i Portugal (1191), tenia com a objectiu aïllar Castella. Després de la invasió almohade (derrota castellana a Alarcos, 1195), tornà a preconitzar, però, la unió de totes les forces cristianes.

22 pensaments sobre “Alfons I de Catalunya

  1. Retroenllaç: Amell, Bernat | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Alfons II de Provença | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Alfons VIII de Castella | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: València, conquesta de | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Valença I de Pallars-Jussà | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Subirats, Guillem de | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: So, Dolça de | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Santa Pau, Pere de | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Sant Redemptor, orde del | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Sança de Castella | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Sanç I de Rosselló-Cerdanya | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Rosselló, comtat de | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Roger Bernat I de Foix | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Ricliza | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Ramon de Sitges | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Ramon V de Tolosa | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Preixens, Arnau de | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Portella, Bernat de | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Peronella d’Aragó | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Pere | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Gavaldà, comtat de | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Cast, el | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s