Arxiu d'etiquetes: cistercencs/ques

Cercós i Solé, Jaume

(Arbeca, Garrigues, 17 gener 1804 – 1 desembre 1862)

Frare cistercenc. Monjo de Poblet i vicari general del Cister a Aragó i Navarra (1861-62).

Després de l’exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d’Urgell.

És autor d’escrits piadosos.

Blanch, Guillem

(Catalunya, segle XV)

XXVII Abat perpetu de Santes Creus, elegit el 1436.

Fou comissari general del Cister.

Vilaseca, Boronat de

(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1308)

Abat cistercenc del monestir de Santes Creus (1293-1308).

El 1296 obtingué de Jaume II el nomenament de capellà major dels reis d’Aragó.

L’any següent fundà la casa filial de Valldigna, i el 1307 fundà també, per privilegi de Frederic III, la casa filial siciliana d’Altofonte o Porcio.

Vidal i Nin, Tomàs de

(Tarragona, 29 desembre 1669 – Messina, Sicília, Itàlia, 29 juny 1743)

Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere.

Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d’Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d’arquebisbe de Messina el 1730.

N’existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.

Valls, Agustí

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1652)

Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44.

Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa.

Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers.

Vallespinosa, Ramon

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Frare cistercenc. Era doctor en teologia. Pertanyia a la comunitat de Poblet, on era arxiver.

És autor de l’obra Liber de receptio, tam ad sepulturam quam ad habitum (1615), on transcriví diversos documents de l’arxiu pobletà.

Valldaura, monestir de

(Manresa, Bages)

Antiga abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de la comunitat del monestir de Valldaura (Berguedà).

Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els féu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell. La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins al 1461.

Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II, el 1465. El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau.

A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una capelleta moderna, dedicada a la Mare de Déu del Consol, en record de l’antic monestir.

Valldaura, monestir de

(Olvan, Berguedà)

Antiga abadia cistercenca femenina.

El 1231 els germans Bernat i Geralda de Saportella erigiren una església al seu domini del Favar, on el 1233 el bisbe d’Urgell els autoritzà a tenir culte i edificar un monestir. El 1237 hi passà una part de la comunitat de la Bovera, regida per l’abadessa Centella. El 1241 hi professà la fundadora Geralda de Saportella.

Sota la protecció dels Saportella, dels reis Jaume I (1276) i Pere II (1285) i de nobles veïns, formà aviat un extens patrimoni, amb l’adquisició d’importants béns. La comunitat tenia 10 monges el 1320. El 1335 una part de la comunitat inicià la fundació del monestir de Montbenet, a Berga, que començà la seva vida independent el 1339.

L’isolament del lloc fou causa d’intents de trasllat de la comunitat a Manresa des del 1338, que reeixiren l’any 1399 (monestir de Valldaura).

A Valldaura d’Olvan resta l’antiga església, transformada el 1380 per l’abadessa Sibil·la de Pinós i reformada de nou el 1600, on es venera la imatge de transició romànico-gòtica de Santa Maria de Valldaura i hi ha restes de l’antic monestir a la veïna masia de Valldaura.

Trilla, Simó

(Castellserà, Urgell, vers 1552 – Poblet, Conca de Barberà, 10 maig 1623)

Abat perpetu de Poblet (1602-23). LIV i darrer abat abans de l’exclaustració. Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs (síndic i cambrer) al monestir abans de ser elegit abat el 1603, succeint a Joan Tarròs.

Fou vicari general de l’abat del Císter per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616, Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor.

Prosseguint les gestions de l’abat Tarrós, aconseguí que fossin lliurades a Poblet relíquies majors de l’ex-monjo sant Bernat d’Alzira i de les seves dues germanes màrtirs (1603).

Tous, Galceran de

(Catalunya, segle XIII)

Monjo cistercenc de Santes Creus.

Anà a Sicília amb Pere II el Gran (1282). Quan el rei hagué d’absentar-se de l’illa, en fou un dels millors informadors. Li trametia totes les notícies referents a l’agitació del noble sicilià Alaimo de Lentini.

Pel juliol de 1285 era enviat a França com a negociador oficiós, de cara a sondejar l’actitud francesa respecte a Catalunya davant les grans dificultats de la croada empresa per Felip III l’Ardit en terres de l’Empordà i del Gironès. També s’entrevistà aleshores amb el cardenal legat de la croada.

El mateix any seria confessor de Pere el Gran quan aquest emmalaltí de mort. L’assistí amb sol·licitud en aquesta ocasió.