Arxiu d'etiquetes: filòlegs/gues

Hauf i Valls, Albert Guillem

(Palma de Mallorca, 8 gener 1938 – )

Filòleg i historiador de la literatura. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, exercí la docència durant més de vint anys al departament d’Estudis Hispànics de la Universitat de Gal·les. Des del 1987 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València.

Autor de nombrosos treballs sobre literatura medieval catalana, entre els quals destaca una edició de Tirant lo Blanc (1992), premi Serra d’Or de la Crítica 1991.

Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Institut de Filologia Valenciana.

Ferrando i Francès, Antoni

(Benicolet, Vall d’Albaida, 9 setembre 1947 – )

Filòleg. Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on fou catedràtic des del 1983, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica.

Director de l’Institut de Filologia Valenciana (1983-86 i a partir del 1992), membre de la secció filològica de l’IEC (1983) i de la Junta de govern de l’AILLC (1985), s’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre els quals el Llibre del Consolat de Mar (1977), la Vida de Santa Magdalena en cobles de Jaume Gasull (1986) i l’Homilia sobre el salm ‘De profundis’ de Jeroni Fuster (1992).

Pels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1993) i Els certàmens poètics valencians (1993) rebé, respectivament, el Premi de la Crítica del País Valencià i el premi Milà i Fontanals de l’IEC (1983).

Al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, del qual fou coordinador de l’Àrea d’Història de la Llengua, presentà la comunicació La formació històrica del valencià.

Altres aportacions seves són Un precedent del bilingüisme literari: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista (1982); La gènesi del secessionisme idiomàtic valencià (1987) i Un poeta inèdit del Barroc: Pere Jacint Morlà (1992).

Biblioteca Filològica

(Barcelona, 1913 – 1932)

Col·lecció especialitzada en filologia catalana. Editada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (16 volums).

Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló (1914-31), el Diccionari ortogràfic (1917) i la Gramàtica Catalana (1918) de Pompeu Fabra.

Blecua Teijeiro, José Manuel

(Alcolea de Cinca, Aragó, 10 gener 1913 – Barcelona, 8 març 2003)

Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.

Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

TERMCAT

(Catalunya, 1985 – )

(TERMinologia CATalana)  Centre de terminologia. Creat en virtut d’un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per tal d’investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d’altres llengües.

Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció.

Publica “Full de difusió de neologismes” (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.

Enllaç web: TERMCAT

Societat d’Onomàstica

(Catalunya, 1973 – )

(SdO)  Societat iniciada per l’impuls d’un grup d’investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980, que té per objectius de fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis de l’àrea lingüística catalana, dins un àmbit d’actuació estatal.

Organitza periòdicament col·loquis d’estudi a diverses localitats i publica un butlletí trimestral. Des dels inicis fou secretari general Enric Moreu-Rey.

Enllaç web: Societat d’Onomàstica

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

(Catalunya, 1980 – )

(SCEC)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Constituïda per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l’art i el pensament clàssics dins l’àmbit de Catalunya. La integren uns cent-vuitanta membres (1987) i és regida per una junta.

La seva activitat se centra preferentment en l’organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d’una revista d’investigació (“Ítaca”, des del 1985).

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Societat Catalana de Llengua i Literatura

(Catalunya, 1986 – )

(SCLL)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per escissió de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Publica des del 1986 l’anuari de filologia catalana “Llengua & Literatura”.

Enllaç web: Societat Catalana de Llengua i Literatura

Slabý, Rudolf

(Cernovice, Bohèmia, 25 gener 1885 – Praga, Txèquia, 2 juliol 1957)

Catalanòfil txec. Estudià filologia romànica i, sorprès per la guerra mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona (1914).

Col·laborà a l’Enciclopèdia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual i d’altres.

El 1926 tornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola.

Serra i Baldó, Alfons

(Barcelona, 26 juliol 1909 – 31 març 1993)

Filòleg. Es formà a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la universitat de Madrid.

Lector a la universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, al final de la guerra civil s’exilià i passà a residir a Tolosa de Llenguadoc, on ha explicat cursos de català i castellà i ha ocupat un lloc a la Biblioteca Universitària.

Col·laborador dels “Estudis Universitaris Catalans”, dels “Quaderns de Poesia” i de la “Revista de Catalunya”, ha publicat un Resum de poètica catalana (en col·laboració amb Rossend Llates, 1932), l’antologia Els trobadors (dins les “Crestomaties Barcino”, 1934) i un recull de poemes, Càrcer, amb el pseudònim d’Andreu Maristany.