(Gandia, Safor, 1803 – Damasc, Síria, 1860)
Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans.
Fou beatificat per Pius XI el 10 d’octubre de 1926.
(València, vers 1795 – 1860)
Pintor i gravador. El Museu de València guarda la còpia que féu del famós quadre de Mengs La Verge i l’Infant. Més personal és la seva obra de gravador de coure.
(Petrés, Camp de Morvedre, 5 abril 1784 – Madrid, 29 maig 1860)
Polític i militar. Tenia estudis de teologia i dret. Combaté la invasió napoleònica. Assoliria el grau de brigadier. Fou membre de la Junta Consultiva del regne (1820). Era diputat a Corts. Ocupà alguns càrrecs públics. Emigrà a França el 1823, a causa del seu ideari liberal.
És autor de les obres Ensayo de una constitución militar (1813) i Organización de las milicias nacionales (1814).
(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)
Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.
Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.
Fou pare de Josep Sanchis i Banús.
(València, 1860 – 1883)
Periòdic en català. Publicat en quatre èpoques distintes. En fou director, durant la primera, Rafael M. Liern. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Espiau, I. Latorre i Agustí Garcia.
Anava il·lustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric; se’n publicaren uns cinquanta números.
(València, 24 gener 1860 – Madrid, 20 juny 1921)
Botànic. Es dedicà a l’estudi de la cristal·lografia i la microbiologia, i s’especialitzà en la fisiologia vegetal i la fitografia.
Fou director del Jardí Botànic de la Universitat de Madrid. Investigà la flora de la península Ibèrica.
És autor de Las carofitas i Las estepas de España y su vegetación.
(Narbona, França, segle XVIII – Perpinyà, 1816)
Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l’iniciador de la família de pintors del mateix cognom.
La seva obra, d’estil neoclàssic, és de qualitat notable.
Foren fills seus:
(Bonnet Carré, EUA, 1860 – Nova Orleans, EUA, 1957)
Cirurgià. Fill de pares catalans. D’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols. En doctorà en medicina el 1880 a la Universitat de Luisiana. El 1924 fou elegit president del Col·legi Americà de Cirurgians.
Publicà més de 400 articles sobre cirurgia en revistes professionals. La seva anomenada és deu principalment al fet de descriure un nou procediment de tractar l’aneurisma, conegut amb el nom d’operació de Matas-Bickman o endoaneurismoràfia.
(València, 1792 – 1860)
Comerciant. Fou alcalde de València (1835-36, 1838-39 i 1859-60) i diputat a corts. Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment (1846).
El 1884 proposà a la Societat Econòmica d’Amics del País, de València, la importació de guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per utilitzar-lo, igual que els anglesos, com a adob dels conreus d’arròs del País Valencià.
(Illes Balears, 1860 – 1919)
Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.
Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.
Dades dels Països Catalans 